Details fan Digitale Objeken

Identifikaasje(s): A40401

Beskriuwing: L'edifici conegut com a Casa d'Enric Batlló es localitza al número 75 del Passeig de Gràcia de Barcelona (cantonada amb Mallorca) i va ser projectat per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas al 1891 i enllestit l'any 1896. Aquest edifici, en origen residencial i avui seu de l'Hotel Condes de Barcelona, va ser construït durant el període modernista, tot i que per la combinació d'elements de diferents períodes que estan presents al seu projecte arquitectònic, seria més propi emmarcar-ho dins de la corrent eclèctica que es va desenvolupar a les darreries del segle XIX. La Casa d'Enric Batlló ocupa una parcel·la delimitada pel Passeig de Gràcia (núm75) i el carrer Mallorca, fet que condiciona la seva planta allargada i la seva façana en xamfrà. L'arquitecte va solucionar el gir de la cantonada amb la construcció d'un cos poligonal que, a mena de torre, uneix els dos panys murals oberts als diferents carrers i on es localitza l'accés a l'interior de l'edifici. La finca consta de sis nivells d'alçat (planta baixa, entresol, principal i tres pisos més) i es cobreix amb un terrat pla transitable, on actualment es localitza la terrassa de l'hotel. La façana presenta tres nivells clarament diferenciats en alçat; d'una banda, un cos inferior que engloba les obertures de la planta baixa i d'entresol. Un segon nivell clarament delimitat pel cos de finestres (amb balcó) del principal, primer i segon pis i, finalment un nivell superior on es desenvolupa el pis de sotacoberta, clarament diferenciat de la resta gràcies a la decoració dels paraments i el balcó corregut amb barana de ferro. La planta baixa, destinada a espai comercial, s'obre al carrer a través de nombroses obertures que es corresponen vertical i estructuralment amb les finestres de l'entresol. Es tracta d'unes obertures fetes en pedra i on destaca especialment el treball motllurat dels muntants que a la planta noble incorporen columnetes de fust llis i capitell vegetal. Destaca la barana de pedra que conforma el balcó ampitat de les finestres amb motius vegetals i zoomòrfics i el mur pròpiament dit, amb carreus de pedra vistos (sense revestir) que es combinen cromàtica i tipològicament (carreus rectangulars grisos i quadrats marrons). Entre les obertures es disposen -adossats al mur- uns elements a mena d'escuts. Aquest nivell d'entresòl, pren rellevància al cos torrejat, on es desenvolupa un balcó semicircular en voladís i amb barana de pedra. La finestra d'aquest pis està ricament decorada i es completa amb la decoració ceràmica del voladís del balcó que es localitza just a sobre d'ella, en aquest cas ja, amb barana de ferro. Pel que fa al següent tram vertical d'alçat diferenciat -que es correspon amb les estances de l'hotel pròpiament dites- destaca el bacó corregut de pedra de la planta principal, amb barana de ferro, i que a la resta de pisos desapareix en favor de balcons individuals. A diferència del nivell inferior -amb parament de pedra- en aquest cos el material emprat és el maó vist, el color vermellós del qual contrasta amb les finestres, de pedra. Al darrer pis es localitza la galeria porticada entre pilars, on es combinen obertures amb finestra amb altres de cegades, que sónn la base de la decoració pictòrica i ceràmica que caracteritza aquest nivell. La façana es remata amb una cornisa en voladís, decorada amb motius vegetals i amb una mena d'arcs apuntats al lloc on coincideix amb la línia vertical de finestres. A l'interior, l'edifici presenta un estil completament diferent al de la façana, on predominen els elements d'inspiració medieval. L'habilitació de l'edifici com a hotel -inaugurat al 1986- ha suposat la conservació només d'una part del projecte arquitectònic interior original, concretament el pati interior i l'escala d'accés als pisos superiors. L'accés a l'edifici es realitza a través de l'entrada monumental localitzada en la planta baixa del cos torrejat, que dóna pas a un vestíbul poligonal que comunica -a través d'unes escales- amb un altre de major amplitud on es localitza l'escala monumental. Aquesta escala, realitzada en pedra, comunica únicament amb el pis principal de l'edifici, i es caracteritza per la barana -també de pedra- projectada a mena de balustre amb petites columnes amb basa i capitell esculpit. Més enllà del pis principal, per accedir a la resta de nivells, existeix una altra escala més senzilla desenvolupada al interior de la caixa creada pel celobert i que, encara conserva uns petits seients plegables als replans del diversos pisos (molt comuns en edificis on no hi havia ascensor). Destaca del celobert la gran combinació d'elements de tradició constructiva gòtica com les finestres coronelles de llinda apuntada amb mainell central, que Vilaseca reinterpreta reduint progressivament la seva amplària als pisos superiors.

Type: Habitatge plurifamiliar Concept:arquitectura

---