Identifikaasje(s):
A26 Beskriuwing:
La catedral de Barcelona és un edifici de tres naus, amb un únic absis amb deambulatori i capelles radials. Entre els contraforts s'obren capelles laterals i damunt seu hi ha una galeria superior a mode de tribuna. Les voltes són de creueria, d'on cal destacar-ne les claus policromades. El tractament de les voltes (a més de les tres de les naus, hi ha dos trams més sobre cada una de les tribunes) fa que pugui semblar un temple de set naus. Sota l'altar major hi ha la cripta de Santa Eulàlia, coberta amb una volta molt rebaixada, que conté el sepulcre de marbre de la santa, tallat a Barcelona per escultors pisans (1339). La unió de les naus i la capçalera està resolta amb un tram que, en no tenir capelles laterals, té l'aparença de transsepte. Els extrems d'aquest recolzen els dos campanars octogonals. Les naus consten de quatre trams i sobre el més pròxim a la façana es dreça el cimbori octogonal, en una solució poc freqüent del gòtic català. La façana i el cimbori restaren inacabats fins a finals del segle XIX quan s'iniciaren les obres, en un estil neogòtic, que finalitzaren a principis del segle XX. El resultat final s'acosta més al gòtic nòrdic, per la seva accentuació de la verticalitat, que no al gòtic català, caracteritzat en canvi per la seva horitzontalitat. Tret, doncs, de la façana, l'exterior de la catedral té la simplicitat de línies pròpia del gòtic català, amb grans llenços de murs, finestrals petits i cobertes amb terrassa. A més de la porta principal, ornada amb un apostolat d'Àgapit Vallmitjana, al braç nord del creuer hi ha la porta de Sant Iu, l'element més antic de l'exterior. Dues portes més donen accés al claustre: la de la Pietat, amb un relleu de fusta al timpà (ara reemplaçat per una còpia), obra de finals del segle XV de l'alemany Michael Lochner, i la porta de Santa Eulàlia. També es pot accedir al claustre per la capella de Santa Llúcia, obra de tradició encara romànica, erigida entre 1257 i 1268 pel bisbe Arnau de Gurb, i que formava part en principi del palau episcopal. En ser bastit el claustre de la catedral, hi quedà incorporada. El claustre consta de quatre ales, cobertes amb volta de creueria, que s'obre mitjançant arcs apuntats a un jardí arbrat i amb un estany. De les quatre ales, tres són envoltades per capelles, mentre que al costat nord s'obren la capella de Santa Llúcia, la Sala de la Capbrevació i la nova Aula Capitular (avui dedicades a museu de la catedral) i la interessant Sala Capitular (avui capella del Santíssim), coberta amb una magnífica volta estrellada que conté el sepulcre de Sant Oleguer i el Crist de Lepant. En un angle del claustre s'alça el templet del lavatori (1448-49), que a la clau de volta té un relleu de Sant Jordi obra dels Claperós. Al bell mig de la catedral, ocupant bona part de la nau central, hi ha el cor, de pedra, bastit el 1390-92 per Jordi de Déu. Al seu interior, Pere Sanglada hi féu (1394-99) l'obra del cadirat del cor, peça cabdal de l'escultura gòtica internacional catalana. A un costat del cor hi ha la trona de fusta, obra del mateix Sanglada (1403), a la qual s'accedeix per una escala de pedra amb escultures de Jordi Joan. Al costat oposat, hi ha la cadira episcopal, obra anònima de talla anterior al 1385. A mitjan segle XV (1455-59) Maties Bonafè tallà 48 cadires més, que foren col·locades davant de les primeres, en un pla més baix. Els dosserets pinaculars que coronen les cadires són obra de Michael Lochner (1497) i del seu deixeble Johan Friedriech, de Kassel. Entre 1517 i 1518 Bartolomé Ordóñez féu les dues mampares de roure dels extrems del cadirat, i el 1519 Joan de Borgonya pintà els escuts dels respatllers del cor alt, amb motiu de la reunió del capítol del Toisó d'Or a Barcelona. També és obra d'Ordóñez el reracor, que decorà en part amb relleus de marbre amb escenes de la vida de santa Eulàlia. Interromput per la seva mort, fou enllestit el 1563-64 per Pedro del Villar. Type:
Catedral Concept:arquitectura Subject:
Concept:Pedrapicada