Details fan Digitale Objeken

Identifikaasje(s): A28

Beskriuwing: L'església de Santa Maria del Mar resumeix les característiques essencials del gòtic català: formes estàtiques, espai centrat, predomini de la massa sobre el buit, horitzontalitat acusada, valoració del pla tractat amb una gran sobrietat, cobertes planes i genuïnes torres octogonals, acabades amb terrat. Interiorment adopta l'estructura dita de saló, amb tres naus d'una alçada similar, que resulta tan diferent de la disposició verticalitzada de les esglésies franceses i europees en general. La nau central és dividida en quatre trams, de 13 m de llum, i les laterals en trams de mig quadrat, de 6'5 m. L'absis té deambulatori amb nou capelles radials. Al seu darrera hi ha adossada la capella del Santíssim, obra neoclàssica edificada entre 1833 i 1839 per Francesc Vila. Els suports, constituïts per pilars octogonals d'una gran esveltesa, tenen 18 m d'alçada i resten separats els uns dels altres, en tots sentits, per 13 m, llum no superada per cap altra construcció medieval. Tot això dóna una forta sensació d'amplitud i d'espai. Els contraforts dels murs laterals donen lloc a petites capelles laterals, tres per tram. En un segon nivell, i fins a l'alçada de les naus, els contraforts es mostren externament, però sense cap arc boterell. La façana, flanquejada per les dues torres octogonals, és centrada per la portada, amb gablet i les imatges de sant Pere i sant Pau. Al timpà hi ha la imatge del Salvador entre la Mare de Déu i sant Joan. La rosassa, que centra la part alta del mur, fou destruïda pel terratrèmol del 1428 i refeta en estil gòtic flamíger a finals del s. XV. L'església té dues portes laterals, als costats nord i sud, i una altra a l'absis, bastida el 1542 per Bernat Salvador, encara en estil gòtic. Totes tres són de factura senzilla, amb arquivoltes en degradació i llinda. La decoració interior, malmesa durant el setge de 1714, desaparegué definitivament arran de l'incendi que patí el 1936, el qual va destruir el retaule barroc (1772-83) i el presbiteri de finals del segle XVIII. La restauració empresa després de la Guerra Civil finalitzà el 1967, amb la construcció del nou presbiteri al damunt de la cripta. Al presbiteri hi ha la tomba, amb una figura jacent, del rei Pere IV, que hi fou enterrat el 1466. La major part dels vitralls que s'hi conserven són del segle XV, tot i que n'hi ha de posteriors.

Type: Parròquia Concept:arquitectura

Subject: Concept:Pedrapicada

---