Identifikaasje(s):
A30361 Beskriuwing:
L'emplaçament de la finca que ocupa els Jardins Vil·la Amèlia i els Jardins Vil·la Cecília, pertanyien a l'aristòcrata Ignasi Girona durant l'última meitat del segle XIX. Posteriorment, el 1909 l'arquitecte Leocadio Olabarría va projectar la torre que trobem actualment dins el Jardí Vil·la Cecília. Amb el creixement de la trama urbana, els jardins es van veure afectats, sobretot per l'obertura del carrer Santa Amèlia, dividint el jardí en dos: els jardins que envolten la finca l'anomenaren Jardí Vil·la Cecília, mentre que el jardí que quedà al sud del carrer, s'anomenà Jardí Vil·la Amèlia. Pel que fa a la torre, aquesta és de traç romàntic i senyorial inicialment de dues plantes a les quals, el 1914, s'en va afegir una altra. L'edifici està format per diferents cossos amb una gran escalinata que permet l'accés a la residència. Completen la façana una tribuna de dos pisos i amplis finestrals. L'interior ha estat modificat per a acollir el Centre Cívic de Sarrià. Actualment té sala d'exposicions, biblioteca, cafè i altres dependències d'ús públic. Els jardins pròxims a la torre van ser inaugurats el 1986 urbanitzats a partir d'un projecte de Josep Antoni Martínez Lapeña i Elies Torres. Van concebre els jardins com un espai de caràcter privat però d'ús públic, ple d'elements i racons que sorprenen el visitant. Amb la intencionalitat d'acostar-se a una obra d'art total, el jardí incorpora elements imaginatius dins el mobiliari propi d'un parc com són els fanals, els murs, bancs, passadissos o parterres. També es manifesta en la presència de l'escultura de Francisco López Dona ofegada que remet a Ofèlia Morta, una icona del moviment simbolista, també lligada a un espai de natura. L'escultura està situada dins una làmina d'aigua estreta i llarga disposada paral·lelament al mur del carrer Santa Cecília. El conjunt queda tancat per un mur de pedra que dóna al jardí un caràcter privat tot i que queda al costat dels jardins de la Vil·la Amèlia mitjançant arbres i tanques vegetals a les voreres. Els diferents espais es defineixen a partir de tanques de llorers i xiprers. Els accessos consten d'una porta principal amb la inscripció Vil·la Cecília i dues portes més. Estan evidenciats per una porta dissenyada a partir de l'ús del motiu de fulles d'erable. El Jardí Vil·la Amèlia va ser reformat el 1970 per Joaquim M. Casamor, director de Parcs i Jardins entre el 1968 i 1986. Havia de transformar i rehabilitar un jardí privat i adequar-lo a l'ús públic. Va respectar i partir de la planimetria original del jardí preexistent, inspirat en jardineria francesa del segle XIX, amb grans parterres de forma irregular i deilimitats per camins, decorats amb una gran varietat de flors i arbres. Tot i així, va fer instal·lar un estany circular, en el centre del qual hi ha una escultura de bronze de Ricard Sala, i des de la qual hi convergeixen els camins principals. Type:
Habitatge Jardí Concept:arquitectura
Tekst
Byld
Lûd
Fideo
3D
Konsepten
Digitale Objekten
Persoanen
Plakken
Tiid
