Details fan Digitale Objeken

Identifikaasje(s): A328

Beskriuwing: L'edifici de l'editorial Montaner i Simón és un excel·lent exemple de la producció de Domènech i Montaner. Es tracta d'una obra primerenca però on ja s'entreveuen les inquietuds de l'autor així com la intel·ligència i integritat en les solucions constructives, espacials, de circulació i plàstiques que posteriorment, i sempre en estreta col·laboració amb especialistes de cada tema, desenvolupà en les seves importants obres posteriors. L'edifici s'organitza en tres cossos successius. A la part central s'alça el cos exterior, amb dues plantes sobre un semisoterrani. El segon cos de l'edifici està format per un semisoterrani i planta alta, en una estructura en "U", amb un pati anterior, dues ales laterals estretes i una ala posterior fonda. El tercer cos és una continuació baixa del semisoterrani cobert amb una terrassa. El primer cos de l'edifici, essencialment construït amb maons, presenta les seves crugies transversalment, a ambdós costats d'un vestíbul central a tota alçada. La part alta es destinava a oficines. El semisoterrani a magatzem de paper. El vestíbul central presenta un sistema de desenvolupament vertical, amb il·luminació a la part més alta. Es tracta d'un espai en forma de torre quadrangular que en la seva part més baixa il·lumina una rosassa de vidres rogencs i esmerilats. La part més alta de sostre està perforada per una obertura octogonal, a través de la qual s'hi descobreix un espai superior il·luminat per una vidriera més gran. En aquest espai hi havia dues escales bessones per pujar a la planta noble, i una escala central entre elles per baixar al semisoterrani. Posteriorment aquesta distribució fou modificada i l'escala descendent fou suprimida i en lloc seu construí un suplement que uneix les dues ascendents formant amb elles una sola escalinata. Amb la seva estructura d'eix vertical ascendent i les seves dues visuals obliqües sobre les dues plantes, aquest vestíbul constitueix un centre difusor de diferents vistes, complex, articulat, diferenciat i total, que respon a la vegada a un cert imperatiu espectacular pel que té de dosificador de la llum i espais i a un imperatiu racional de compensació simultània dels elements que componen l'edifici. El vestíbul dóna accés, mitjançant les escales ascendents, al gran espai del segon cos de l'edifici, que gràcies als pilars de ferro queda lliure de qualsevol subdivisió constructiva (la qual cosa fou posteriorment modificada en construir-s'hi murs i sostres que ubiquen diferents despatxos). Tot entrant, en front, s'hi veia la balustrada del pati central. Des d'aquesta es tenia una vista a tota l'alçada del pati, que tenia per paviment el del semisoterrani i com a sostre una vidriera a dues aigües. El pati fou absolutament cobert al nivell de la planta principal, impedint així veure des de dalt la planta inferior. Com a conseqüència d'aquesta actuació, substituïnt aquest segon espai vertical a tota alçada, només resten dues plantes homogènies superposades. D'aquestes dues plantes, la inferior és l'antiga sala de màquines, un gran àmbit amb columnes de fundició, coberta amb jàceres i bigues de ferro, amb revoltons visibles. Aquesta sala té una continuació posterior, corresponent al tercer cos de l'edifici, anteriorment destinada als motors, en forma de cinc naus paral·leles que disposen també de pilars de fundició i il·luminades per parelles de lluernaris, exceptuant la nau de la dreta, que es dedicava a la litografia. La planta principal del segon cos es distribueix, com s'apunta anteriorment, per tres costats de l'espai que inicialment fou pati i posteriorment es convertí en una part vidriada de la gran sala. Es tracta d'una sala hipòstila d'altes columnes de fundició que sostenen jàceres de fusta i un sostre de taulons també de fusta. Per damunt s'hi amaguen les armadures que subjecten la teulada. Aquesta gran sala, en les seves ales laterals era destinada a oficines mentre que la sala del fons era un magatzem de llibres. La façana és potser l'element de l'edifici que més modificacions ha sofert durant el llarg procés evolutiu transcorregut des del projecte de l'any 1879 fins a la seva construcció definitiva l'any 1885. Una primera consideració sobre el projecte de façana, dóna lloc a una doble lectura morfològica i simbòlica: estem en l'època de realització del primer eixample, i encara que l'edificació entre mitgeres estava ja consolidada, les construccions encara seguien el model del palauet de poca alçada, que una determinada arquitectura culta oferia com a alternativa a les anònimes i vuitcentistes cases dels mestres d'obres. Però a més, aquest aspecte morfològic, es revestia d'un especial significat per a Domènech, ja que es tractava de bastir un autèntic palau-fàbrica de llibres. A partir d'aquesta idea, la façana s'estructura inicialment segons les més estrictes lleis de composició: simetria central, porta principal accentuada, estratificació en alçada segons un sòcol o base, un parament intermedi i un fris en forma de "loggia", acabat amb un frontó clàssic. Tot això previst en pedra de Montjuïc.

Type: Editorial Concept:arquitectura

Subject: Concept:Ma%C3%B3

---