Identifikaasje(s):
A40301 Beskriuwing:
L'edifici es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers Ali Bei, Bailèn, Girona i Ausiàs Marc, al xamfrà del carrer Ausiàs Marc (núm. 30-32) amb el carrer Girona (núm. 12-18). La finca -clar exponent del modernisme barceloní- es caracteritza especialment per les influències neogòtiques i germàniques que predominen als elements estructurals i decoratius. Presenta una planta poligonal, on les dependències es desenvolupen al voltant de diversos celoberts, condicionat especialment per la parcel·la en angle, resolta en xamfrà. Amb sis nivells d'alçada (soterrani, planta baixa, quatre pisos), a la façana destaquen dos elements per la seva rellevància estructural i visual en el conjunt. D'una banda la torre localitzada al frontis del carrer Girona, amb sis pisos i coberta amb una cuculla d'escates ceràmiques a la que s'obren unes finestres en mansarda. Aquest element sobresurt de la línia d'alçat de la resta de la façana, de la mateixa manera que el cos que funciona d'eix al xamfrà i que uneix les dues façanes -la del carrer Girona i Ausiàs Marc- a aquet punt. Aquest element de perfil corb destaca per una banda, per la galeria tancada i en voladís de la planta noble i el coronament, molt similar al de la Casa Antoni Roger (d'Enric Sagnier) que està situada a la cantonada de davant. Pel que fa a la resta de l'alçat, la planta baixa presenta diverses obertures que es corresponen amb les portes d'entrada als espais comercials que es trobaven en els baixos de la finca -avui buits-, la porta d'accés al vestíbul de l'edifici i diverses finestres corresponents al soterrani i a l'espai comercial, que es troben protegides per una reixa de ferro de línies sinuoses. Aquestes obertures, es configuren com arcs escarsers molt rebaixats, la decoració dels quals es limita als muntants i la rosca de l'arc motllurats i un element ornamental vegetal a les claus de dits arcs. A continuació d'aquest nivell es desenvolupa el pis principal, que s'obre al carrer a través d'un balcó amb voladís rectangular i corregut i barana de pedra amb treceria vegetal. A aquests, s'obren les finestres amb llinda motllurada i decorada amb motius vegetals i una mena de volutes, model que es repeteix a la resta de nivells. Aquest balcó corregut -present als dos frontis de l'edifici- queda interromput a l'eix central del xamfrà, on es disposa la galeria tancada anteriorment descrita. El primer pis (o segon nivell) disposa també d'un balcó corregut que envolta les tres finestres que s'obren a cadascú dels frontis, però en aquest cas amb barana de ferro. A la resta de nivells, els balcons són individuals, un per finestra, amb planta rectangular al central i semicircular als laterals, tots amb barana de ferro decorada. Aquests balcons, juntament amb el tractament dels paraments -construïts íntegrament en pedra i amb carreus sense polir- contribueixen a donar plasticitat a la façana, la qual es remata amb un gran ràfec de fusta a sobre del qual es desenvolupa la cornisa. A l'interior destaca el vestíbul d'accés i l'entrada de vehicles decorada amb petits capitells de representacions animals. Al fons, una escultura a mida natural d'un ós bru abraçant una làmpada de llautó arranca l'escala senyorial que puja a la planta principal. Tot l'espai està cobert amb una claraboia amb un vitrall de colors en forma pentagonal. L'entrada al pis principal està flanquejada per vitralls amb temes florals que ocupen la meitat del pati d'escala i donen llum a tot el passadís interior. En aquest nivell es conserven diferents dependències amb la decoració original (terres, sostres i parets). Pel que fa als terres tots són de mosaic o de marqueteria, obra de Pau Roig, col·laborador d'Homar, llevat del menjador que és de marbre, si bé podia no ser l'original ja que el disseny és clarament Déco. En aquest pis hi havia un petit oratori al costat de l'entrada que està presidida per tota una paret de vitralls amb temes florals que hi donen a l'escala principal. Al menjador, que ocupa tota l'amplada del xamfrà, destaquen els plafons escultòrics obra de Joan Carreras i Farré amb representacions dels esports practicats per la burgesia emergent (patinatge, vela, hípica, frontó, tir, tennis i automobilisme). Tots ells estan flanquejats per unes figures femenines modernistes amb un escut. El sostre està totalment treballat en guix amb sanefes incises i relleus de motius florals. Altre espai sumptuós és la "sala dels nens", un saló d'uns 60 m2. decorat íntegrament amb referències a contes infantils d'origen germànic. Amb mobles i mosaics de Gaspar Homar i sis pintures murals d'Oleguer Junyent, està presidida per una llar de foc amb una escena de Hansel i Gretel feta en mosaic, davant de la qual hi ha una estructura en fusta totalment tallada i amb bancs interiors, obra de Joan Carreras i Farré. Els mosaics del terra simulen flames sortint de la llar de foc. Les decoracions dels pisos superiors són força més senzilles, si bé destaquen els terres fets tots amb paviment hidràulic i els arrambadors ceràmics, completament conservats en alguns habitatges. Type:
Habitatge plurifamiliar Concept:arquitectura
Tekst
Byld
Lûd
Fideo
3D
Konsepten
Digitale Objekten
Persoanen
Plakken
Tiid
