Identifikaasje(s):
A40376 Beskriuwing:
Ubicat al districte de Ciutat Vella, el conjunt de la Casa de la Misericòrdia es troba en una gran parcel·la de forma irregular dins l'illa de cases delimitada pels carrers de les Ramelleres, d'Elisabets, de Montalegre, de Valldonzella i dels Tallers. Es tracta d'un conjunt d'edificacions entre mitgeres amb façanes afrontades a les tres primeres vies, encara que l'accés principal es produeix des del Carrer d'Elisabets. El bast edifici del s. XVII té la seva entrada principal en un petit pati amb palmeres al Carrer d'Elisabets, consistent en un arc pla amb l'escut de la ciutat. Passat el llindar del portal, hi ha un passatge, al fons del qual hi ha l'accés principal. Aquest és ornat amb una fornícula amb una imatge flanquejada de dues mènsules amb els escuts de la ciutat sostinguts per una au i un salvatge, obrats el s. XV i procedents d'una construcció més antiga. A l'altra banda d'aquest portal hi ha un gran pati de planta rectangular conegut com el Pati dels Tarongers de la Misericòrdia en al·lusió als arbres que l'ornen. El cos allargat que tanca el pati per la seva banda septentrional, que avui acull l'Escola Labouré, és resultat de la remodelació obrada entre 1884 i 1885. Es tracta d'un edifici de tres plantes amb llurs façanes revestides i amb finestres i cornisaments ornats segons el gust neoromànic. A l'extrem occidental del pati s'hi alça la capella nova, un interessant edifici obrat el 1887. La capella es troba alçada sobre una planta baixa i s'hi accedeix a través d'una gran escala de pedra. Tant l'exterior com l'interior de l'església estan decorats amb elements neoromànics de gran qualitat, a excepció de la façana avui orientada al Carrer de Montalegre, que fins la dècada de 1990 quedava amagada dins un pati interior. La capella, de quatre trams coberts amb volta de mocador, tribunes i capçalera poligonal, conserva la seva decoració escultòrica en pedra, aplicada sobretot en els capitells vegetals i les mènsules angèliques. Segons Ainaud, Gudiol i Verrié, a l'església nova es conservava, com a mínim fins la dècada de 1950, un gran llenç de la Puríssima Concepció atribuït al pintor Manuel Tramulles. Tornant al Carrer d'Elisabets, just al costat del pati d'accés, hi ha l'església antiga, avui seu de la llibreria "La Central del Raval". L'antiga capella és de nau única, coberta amb volta de canó amb llunetes i amb capçalera poligonal. Fins la dècada de 1950 encara s'hi conservava el retaule major del s. XVII, dedicat a l'Arcàngel Sant Rafael i Tobies. La llinda de la porta d'aquesta capella presenta la data de 1693 i una decoració en relleu consistent en dos àngels que sostenen l'escut de Barcelona. Afrontat al Carrer de les Ramalleres, el cos més occidental de l'antic conjunt, que avui acull les dependències del Districte de Ciutat Vella, mostra una senzilla façana revestida de morter. Les obertures, ben alineades, però ampliades durant les successives reformes de l'edifici, presenten llurs emmarcaments de pedra. En l'actualitat aquesta façana destaca per la presència d'un portal renaixentista de pedra, flanquejat per dues pilastres dòriques ornades a quarterons que sostenen un frontó triangular amb un escut ovalat i la data 1578. Aquest portal, com indica la inscripció de la llinda, prové de la veïna Casa dels Infants Orfes, un edifici malauradament destruït pels volts de l'any 1993. A part d'aquestes obertures, la façana de les Ramalleres destaca per conservar la guardiola on els vianants podien fer donacions a la institució i el torn on les mares sense mitjans podien dipositar els seus nounats. Type:
Concept:arquitectura
Tekst
Byld
Lûd
Fideo
3D
Konsepten
Digitale Objekten
Persoanen
Plakken
Tiid
