Identifikaasje(s):
A40409 Beskriuwing:
Ubicats al districte de Ciutat Vella, a tocar de la Barceloneta, els Porxos d'en Xifré ocupen l'illa delimitada pel Passeig d'Isabel II, el Pla de Palau i els Carrers de la Reina Maria Cristina i de Llauder. Forma part d'una parcel·la rectangular en uns terrenys urbanitzats de bell nou a partir de 1834, amb l'enderroc de la muralla de mar. L'estructura en alçat del conjunt comprèn planta baixa i entresòl (porticats en els frontis d'Isabel II i Pla de Palau), tres pisos i terrat transitable. En el terrat s'hi ubiquen els badalots de cada immoble i, a cadascun dels angles del conjunt, una cúpula rebaixada feta de filades concèntriques de maó que, en origen, contindrien els dipòsits d'aigua d'un dels primers sistemes d'aigua corrent de la ciutat. A més dels celoberts entre mitgeres, un pati central llarg i relativament estret proporciona llum a totes les plantes dels deu immobles. Els quatre frontis del conjunt presenten les obertures perfectament alineades en eixos verticals, dialogant amb un ric programa ornamental a base de relleus que cobreix la façana, ple de referències al comerç marítim. Les cantonades venen emmarcades per quatre altes pilastres jòniques estriades de pedra de Vinaixa que abracen els tres pisos, idèntiques a les que en el cos central de la façana principal formen un fals pavelló hexàstil coronat per un rellotge. L'amplada i l'alçada de les obertures és decreixent, com també la volada i llargada de les llosanes dels balcons, sent gairebé ampitadors els de la darrera planta. Mentre els elements vinculats a les obertures són fets de pedra, els tancaments de façana ho són de maó arrebossat que, separant verticalment els eixos d'obertura, articulen llargs quarterons decoratius policroms. Les baranes dels balcons, combinant ferro forjat i colat, presenten nombroses decoracions referents a les arts, el comerç, el mar i les antigues civilitzacions americanes. També de ferro colat són els relleus que decoren les sobreportes dels balcons del primer pis, a base de cignes i grius. Tots aquests elements metàl·lics sortiren del taller de Valentí Esparó. Coronant l'edifici, una cornisa sostinguda per carteles acull espiralls per la ventilació de la càmera d'aire sota terrat i busts femenins en relleus de terracota i serveix de basament a la balustrada de terracota del terrat. L'accés als immobles es produeix per llurs vestíbuls, coberts per una volta de canó de maó de pla. Aquests espais menen directament a uns celoberts quadrangulars que donen accés, per mitjà d'un portal de pedra coronat per un arc de mig punt, a la caixa d'escala comunitària. Les escales presenten les petges de pedra i les baranes de ferro de fosa fins al pis principal; a partir d'aquest nivell, les petges són de rajola amb cantell de fusta i les baranes de ferro forjat. Sota les capes de pintura modernes, els murs presenten arrimadors d'estuc policrom a base de quarterons i motius florals. Pel que fa els habitatges, configuren les seves estances per mitjà d'envans i murs de maó. Els forjats estan constituïts per bigues de fusta de secció rectangular amb cantell bisellat i amb encaix pels revoltons d'obra de maó de pla, decorats amb pintures a base de motius geomètrics i florals, en molts casos perdudes. Els porxos són l'element més destacat del conjunt. Els pilars cruciformes i les pilastres a quarterons íntegrament fets de pedra de Montjuïc suporten els arcs de mig punt i escarsers que sostenen les voltes de mocador de maó de pla. Aquests pòrtics acullen, sota llurs arcs, els vestíbuls d'accés als immobles i tot de locals comercials. Pel que fa la decoració exterior, els matxons cantoners del porxo acullen un total de setze plafons de terracota amb relleus mitològics vinculats al mar dissenyats, presumiblement, per Damià Campeny i realitzats per Ramon Padró i Domènec Talarn. Els carcanyols de la resta d'arcs acullen relleus petris amb al·legories de la indústria, el comerç, la navegació i el Nou Món. Els carcanyols del cos central acullen, però, medallons en relleu amb busts dels descobridors de les diverses regions d'Amèrica. El Cafè de les 7 portes, el més antic de Barcelona en el seu gènere, s'establiria a la cantonada Pla de Palau / Isabel II a partir de 1838. Tanmateix, els seus elements mobles, decoratius i pictòrics (presumiblement a càrrec de Lluís Rigalt), no han perviscut. Type:
Concept:arquitectura Subject:
Concept:Pedra
Tekst
Byld
Lûd
Fideo
3D
Konsepten
Digitale Objekten
Persoanen
Plakken
Tiid
