Identifikaasje(s):
A40424 Beskriuwing:
Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Ramon de Montaner es troba al xamfrà septentrional de l'illa de cases delimitada pels carrers de Mallorca, de Roger de Llúria, de València i de Pau Claris. En tractar-se d'un edifici exempt, envoltat de jardí, presenta quatre façanes, de les quals només són visibles des de l'exterior les que estan afrontades al Carrer de Mallorca i de Roger de Llúria L'accés principal es produeix des del primer carrer, encara que també disposa d'una entrada al Jardí des del xamfrà amb Roger de Llúria. La finca es presenta envoltada per un mur de pedra de Montjuïc i maó amb pilons i unes reixes i portes de ferro forjat i colat que havien estat dissenyades en estil eclèctic per Domènech i Estapà. Aquesta reixa està dotada d'una potent ornamentació a base d'abelles, dracs alats, elements florals i estrelles de cinc puntes. De planta rectangular, l'estructura en alçat de la casa comprèn semisoterrani, planta baixa, planta noble i un pis sota coberta a quatre vessants. La façana principal presenta un cos central que sobresurt del nivell de cornisament, mentre que la façana orientada al jardí presenta una tribuna que abraça els dos primers nivells. Ambdues façanes presenten un acabat petri que abraça la totalitat de la planta baixa, ornada a base de bandes horitzontals similars a les de la planta noble, que es presenta revestida, però, amb estucs. El darrer pis està aplacat amb plafons de ceràmica vidrada. La simplicitat estructural d'aquestes façanes queda contrarestada per la riquesa ornamental que envolta les seves obertures i, especialment, l'entaulament de la casa. Efectivament, els balcons ampitadors de la planta noble presenten llurs emmarcaments petris, així com les seves baranes, esculpides amb una traceria en forma de pinya, raïm i fullatge. Per la seva banda, les finestres de la segona planta es troben flanquejades per plafons de ceràmica vidrada que mostren la història i les tècniques de la imprempta per mitjà d'escenes al·legòriques protagonitzades per dames. Pel que fa la gran balconada central presenta una barana de pedra ornamentada a base de volutes entrellaçades. El coronament del cos central allotja una complexa decoració: les tres sobreportes dels balcons es presenten perforades amb traceries florals. Damunt seu sobresurten quatre pilastres ornades amb semicolumnelles jòniques, peixos i estrelles de cinc puntes. Centrant aquest coronament, una àliga de pedra i dos escuts amb la inscripció "fou feta l'any d.s. 1893" són envoltats de plafons ceràmics similars als que recorren la resta de les façanes. Rematant el conjunt, destaca la presència d'un ràfec de gran volada fet a base de bigues de fusta i teules. A través de la porta principal s'accedeix a un vestíbul que, per mitjà de sis graons de marbre, condueix al gran vestíbul central. El vestíbul es concebé com un espai quadrangular que serveix de distribuïdor de la planta baixa i, al mateix temps, d'accés a la planta noble per mitjà d'una escala de tipus imperial. Aquest gran pati cobert comprèn els dos primers nivells de la casa en un espai únic cobert per una claraboia que proporciona il·luminació no tan sols a la planta baixa, sinó als tres trams de galeries que l'envolten al nivell de la planta noble. Aquest espai està decorat amb gran sumptuositat gràcies al voluptuós treball decoratiu en pedra i estuc, ebenisteria, vitrall i pintura. Les obertures d'aquest vestíbul presenten llurs emmarcaments de pedra completament ornats de relleus i semicolumnes jòniques. Per la seva banda, els murs es presenten aplacats amb un arrimador de pedra que contrasta amb la potent decoració a base d'esgrafiats daurats dels panys superiors. Pel que fa l'escala, presenta llurs graons de marbre granat tancats per unes baranes de pedra amb escultures de dracs alats, lleones i elements florals entrellaçats amb volutes vegetals. Coronant el primer replà de l'escala s'alça una finestra serliana tancada amb vitralls i sostinguda per quatre cariàtides femenines que ostenten els atributs de la hospitalitat: la sal, l'aigua, el vi i el pa. Per damunt d'aquesta al·legoria que dona la benvinguda s'hi desplega el ventall que sosté el perfil de la claraboia i l'enteixinat de fusta que ornen els sostres d'aquest espai. La resta de salons de la planta noble destaquen per la concepció unitària que es dóna a totes les arts aplicades que participen de la decroació dels espais rellevants: mosaics, decoracions ceràmiques, vitralls, pintures, fusteries, estucs, vitralls i enteixinats es fonen en un tot excel·lentment mesclat. Type:
Habitatge unifamiliar Concept:arquitectura