Identifikaasje(s):
A40467 Beskriuwing:
La Casa de la Ciutat al bell mig de Ciutat Vella, a la plaça Sant Jaume, afrontada amb el Palau de la Generalitat i configurant el centre emblemàtic de poder de Barcelona. Actualment l'edifici disposa de quatre façanes de diferent cronologia i fesomia. La més antiga, obra d'Arnau Bargués a principi del segle XV es localitza al carrer Ciutat. Tot i que va ser parcialment modificada al segle XIX amb la construcció del frontis de la Plaça Sant Jaume, aquesta façana encara conserva bona part de la seva fesomia primigènia. L'accés original a l'edifici medieval es realitzava a través de la gran portalada -desplaçada de l'eix de simetria- amb arc de mig punt adovellat amb un guardapols de fullatges, que va ser parcialment mutilat al segle XIX. En la seva vertical s'hi disposen dos escuts laterals de la ciutat i un central amb un drac i les armes del rei. La portada es remata amb una escultura en pedra de l'Arcàngel Sant Rafael. Les finestres que s'obren en la façana es disposen en dos nivells; l'inferior amb obertures amb un arc escarser i guardapols esculpit. Pel contrari, al pis principal, es disposen finestres apuntades que guanyen monumentalitat a través de la major alçaria i la traceria disposada a sobre de dos columnetes. Clou l'alçat de la façana, al damunt d'una sèrie d'arquets cecs sobre mènsules amb rostres humans, un ampit de traceria calada interromput per pinacles, que indiquen l'indret de les gàrgoles. La façana de la plaça de Sant Jaume és fruit d'una campanya duta a terme a partir de 1823. L'ajuntament va decidir enderrocar l'antiga església de Sant Jaume, eixamplar la plaça i dotar d'una nova façana principal a l'edifici del consistori, afrontada a la del Palau de la Generalitat. L'autor del projecte -molt criticat- fou el mestre d'obres municipal Josep Mas i Vila, que l'executà entre 1831 i 1844. Aquesta nova façana s'organitza en tres nivells d'alçat i un cornisament amb balustrada de pedra. L'horitzontalitat de la façana es trenca amb un cos central vertical amb un basament on es localitzen la porta d'entrada a l'edifici -flanquejada per dos fornícules amb les escultures de Jaume I i del conseller Fivaller, obra de l'escultor Josep Bover i Mas (1844)- , i quatre grans columnes jòniques que emmarquen el balcó presidencial del primer pis. El remat sobre l'arquitrau de les columnes -ja a la cornisa- és un gran escut de la ciutat, obra de l'arquitecte Francesc Daniel Molina (1855). El nivell inferior, organitzat a mena de basament, disposa de sis obertures de mig punt -tres a cada costat del cos central- que es corresponen verticalment amb els balcons del primer pis i les finestres del segon nivell. Sobre el balcó central del primer pis es conserva una placa de marbre, realitzada per Celdoni Guixà, amb motius al·legòrics i el nom de "Plaça de la Constitución". Les façanes que donen a la Plaça de Sant Miquel i la Font de Sant Miquel mantenen la tipologia de l'anterior, amb una mena de basament a la planta baixa on es localitzen les portes i les finestres d'aquest pis, que incorpora en aquest cas un nivell d'entresòl. El primer pis consta de finestres ampitades amb una barana de pedra i el segon nivell presenta unes obertures de menor alçària. La façana de la plaça de Sant Miquel és una obra de l'arquitecte Rovira i Trias de la dècada de 1870 i es va aixecar un cop enderrocada l'església de Sant Miquel que es trobava adossada a les estructures del consistori. L'accés principal a l'interior de l'edifici es realitza des de la portalada localitzada en la Plaça Sant Jaume que dóna pas al pati descobert de l'edifici, des d'on s'articula el recorregut cap a la resta d'estances. En la planta baixa es localitzen entre d'altres espais, el Saló del Trentenari amb una estructura porticada afrontada a l'escala monumental que dóna accés al primer pis on es desenvolupen nombrosos salons. Hem de destacar en aquest sentit l'escala d'Honor, l'anomenat Saló de Cròniques, la Sala de Carles III, la Sala de la Ciutat, el Despatx d'honor de l'alcalde i la sala de l'Expansió ciutadana i el Saló de la reina Regent entre d'altres. Tot i l'existència d'elements estructurals i decoratius de diferent cronologia, entre els que hem de destacar alguns enteixinats policromats gòtics, l'espai més emblemàtic del conjunt és el Saló de Cent, una de les estructures més antigues del conjunt al voltant de la qual es van anar agregant noves dependències. El saló de Cent. Es tracta d'un saló de gairebé 13 metres d'alçària, amb cinc trams i cobert amb un forjat de fusta decorat que es desenvolupa a partir de quatre arcs diafragma. Presenta dos nivells d'obertures, l'inferior, a ras de cota de circulació es caracteritza per l'existència de finestres coronelles amb llinda trilobulada disposada a sobre d'esveltes columnetes, mentre que al nivell superior es disposen òculs. A sengles costats del tram central es disposen dos portes que donen pas a altres dependències. Destaca en aquest sentit, la més meridional que dóna pas al Saló de la Reina Regent. La porta d'accés a l'interior del Saló presenta dues cares, l'exterior reinaxentista, ricament decorada amb dues columnes de fust torçat i arquitrau ricament decorat que emmarquen una porta de mig punt. Pel contrari, la porta que dóna a l'interior -d'estil més classicista- presenta dos columnes laterals esculpides que emmarquen un arc de mig punt molt rebaixat, a sobre del qual es disposa en fris amb d'inscripció " S.P O.B" i tot rematat per un frontó triangular tancat, al centre del qual es disposa un escut sostingut per dos àngels. Un arrambador de fusta circumda l'espai al nivell inferior i es completa la decoració de la sala amb un retaule esculpit en alabastre. El pati localitzat a l'entrada del conjunt es caracteritza per la galeria amb arcs apuntats del primer pis, obra del segle XVI i que es va veure reduïda -en dos arcs- quan es va construir la nova façana al segle XIX. D'aquesta cronologia son també alguns dels arcs de la planta baixa que van substituir unes obertures anteriors de diferent tipologia i cronologia. La llotja del Trentenari: aquest espai d'origen medieval va fixar la seva fesomia al segle XVI, tot i que les obres del segle XIX -associades a la construcció de la nova façana- van destruir la major part de la seva estructura. Serà en una campanya d'obres de 1929 -amb el redescobriment d'un tercer arc-, quan es va restituir part de la fesomia del pòrtic original i un tram de l'enteixinat que el cobreix. El saló de la reina Regent té el seu origen al 1860 i va ser construït segons un projecte de Francesc Daniel Molina a l'espai que ocupava l'antic pati dels tarongers de la Casa de la ciutat, desaparegut definitivament en aquestes cronologies. Es caracteritza aquest àmbit per la seva planta hemisfèrica i l'estructura de fusta que allotja els escons; la porta que comunica amb el Saló de Cent destaca per la seva decoració escultòrica en els estípits antropomòrfics i en el fris que queda interromput per allotjar el rellotge flanquejat per dos figures que representen dues al·legories. Type:
Concept:arquitectura
Tekst
Byld
Lûd
Fideo
3D
Konsepten
Digitale Objekten
Persoanen
Plakken
Tiid
