Identifikaasje(s):
A40468 Beskriuwing:
Ubicat al districte de l'Eixample, l'antic Convent de les Saleses és un conjunt aïllat que ocupa els dos terços septentrionals de l'illa de cases delimitada pel Passeig de Sant Joan (des d'on es produeix l'accés principal a l'església) i els carrers de València, de Roger de Flor i d'Aragó. El conjunt presenta façanes orientades als tres primers carrers i l'accés principal al convent (avui escola) es localitza al xamfrà on conflueixen els carrers de València i de Roger de Flor. De planta rectangular amb els angles aixamfranats, el conjunt compta amb una edificació de tres cossos formant una "U" al voltant d'un ampli claustre central. L'estructura en alçat d'aquest edifici comprèn planta baixa, dues plantes i coberta a doble vessant. Tancant el conjunt pel seu frontis orientat al Passeig de Sant Joan, dos pavellons d'una sola planta flanquegen la monumental església conventual, avui parròquia del barri. La configuració material del conjunt es fonamenta en obra de maó vist i en aplacats de pedra imitant paredat comú. Segons alguns autors, la utilització del maó i altres elements ceràmics recull unes suposades influències mudèjars en la construcció del convent. Aquestes influències es combinarien amb elements neogòtics a l'església. L'edifici del convent és format per tres cossos disposats en forma d' "U" amb els angles aixamfranats. El fals paredat comú de llurs façanes queda contrarestat per la presència de pilastres i motllures horitzontals sobre la línia de forjats, fetes de maó disposat de manera decorativa. Per la seva banda, les obertures de l'edifici també es presenten acabades amb maó decoratiu i amb detalls de pedra tallada de Montjuïc. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de grups de tres arcs apuntats, mentre que la primera planta presenta finestres coronelles amb timpà ornat a base de gelosies de maó. El darrer pis només mostra òculs circulars, encara que el principal interès d'aquest nivell rau en les cornises de l'edifici, a base d'entrants i sortints de maó. El Claustre o pati central recull les formes aixamfranades de l'antic convent i destaca per les monumentals galeries exteriors que comuniquen cadascun dels cossos que el formen. Aquestes galeries estan sostingudes per pilastres de maó disposades al biaix, tancades amb arcs ogivals a la planta baixa i amb portals allindats a les dues plantes superiors. El tancament occidental d'aquest claustre presenta només dues plantes i permet la visió de l'absis de l'església, disposat sobre l'eix central del conjunt. El jardí central del claustre va ser substituït durant la segona meitat del segle XX per un pati d'esbarjo amb pistes de futbol i de bàsquet per a l'escola marista. L'església conventual o Parròquia de Sant Francesc de Sales va ser projectada com un temple gòtic de creu llatina amb una sola nau amb capelles laterals, encara que posteriorment aquestes serien perforades per donar lloc a dues naus laterals. Disposa d'un creuer coronat amb un cimbori de planta quadrangular al que s'adossa un absis poligonal amb deambulatori. Com la resta del convent, els exteriors de l'església són acabats amb obra vista de maó i pedra, amb l'afegit d'alguns aplics de rajola policromada de València. El portal es disposà en un petit cos quadrangular avançat que sosté un esvelt campanar coronat per una agulla. La façana queda flanquejada per les dues escales de cargol que menen al campanar, coronades per dues agulles que en reprodueixen l'estructura a menor escala. Els exteriors de l'església recullen l'aire neomudèjar de la resta del conjunt, encara que hi destaquen els elements estructurals i decoratius extrets de la tradició gòtica centreeuropea. El portal allindat és coronat amb un timpà apuntat amb una escultura del Sagrat Cor flanquejada per dos àngels. Flanquejant el portal hi ha dues galeries d'arcs ogivals ornamentats amb una refinada traceria i que permeten la comunicació entre les agulles i el campanar, ornats a base de gablets amb ganxets i pinacles gòtics. En el paviment del vestíbul d'accés s'hi pot llegir la inscripció "Luigi Pellarin Mosaicista Barcelona Anno 1884", en referència als mosaics de marbre que recobreixen tots els paviments de l'església. Aquests paviments, que juguen amb una bicromia blanca i negra, enriqueixen l'interior de l'església amb composicions simètriques a base de volutes vegetals de gran plasticitat. La nau central, de tres crugies, és coberta amb arcs diafragmàtics que sostenen les bigues d'un enteixinat de fusta policromada. Aquests arcs reposen sobre esvelts pilars neogòtics amb capitells vegetals. Els carcanyols d'aquests arcs, com la resta de murs del creuer i el presbiteri, es presenten esgrafiats formant un fals carreuat de gran decorativisme. L'espai de les naus i del transsepte rep la llum exterior a través de grans tribunes vitrallades de maó. El cimbori és de planta quadrada i volta quadripartida a base d'arcs d'aresta i forjat de fusta escalonat. El presbiteri, cobert amb voltes d'aresta ornades amb un celatge estrellat, presenta una planta heptagonal i un trifori amb traceries que el separa del deambulatori que l'envolta. Els murs d'aquest presbiteri estan ornats amb pintures que mostren diverses escenes de la vida de Crist. Type:
Convent Escola Concept:arquitectura Subject:
Concept:Ma%C3%A7oneria
Tekst
Byld
Lûd
Fideo
3D
Konsepten
Digitale Objekten
Persoanen
Plakken
Tiid
