Identifikaasje(s):
A40487 Beskriuwing:
Ubicada al límit del districte de l'Eixample, l'Estació del Nord és un edifici aïllat que es troba a la confluència del Carrer de Nàpols amb Alí Bei, dins el Parc de l'Estació del Nord, delimitat per aquestes dues vies i els carrers de Sardenya i dels Almogàvers L'estació del Nord és una gran edificació formada per tres cossos disposats formant una "U". Els dos cossos paral·lels, que responen al projecte originari de l'estació, presenten unes façanes ritmades per la presència de tres pavellons que desenvolupen un llenguatge acadèmic sobri, però original. Per la seva banda, el cos restant, que uneix els dos primers cossos, és resultat d'una ampliació modernista de caire monumental que combina amb mestria la plasticitat del ferro i el vidre amb els paraments estucats de singular volumetria. El cos afrontat al Parc de l'Estació del Nord conté la façana principal de l'edifici originari i exemplifica les característiques constructives del moment: murs de maó revestit amb morters, obertures emmarcades amb pedra motllurada, elements portants de pedra i elements decoratius de terracota. Aquest cos està configurat per una planta baixa en forma de pòrtic i un pis reculat. El pòrtic de planta baixa, avui desfigurat pels canvis de rasant de la zona, presenta arcs de mig punt amb llurs emmarcaments de pedra de Montjuïc motllurats a platabandes. Sobre aquests pòrtics, una balustrada de terracota tanca les terrasses de la primera planta, que es presenta reculada respecte el pòrtic i amb tot de portes amb llinda. Aquesta façana queda ritmada pels tres cossos transversals que dominen axialment l'edifici. Els dos cossos laterals presenten, a la primera planta, una finestra emmarcada per dues parelles de pilastres d'estuc, amb el fust ornat a quarterons i amb capitell de terracota. Aquests capitells, fets a partir de motlles, presenten un ordre similar al corinti, però destaquen per mostrar, en llur medalló central, el frontal d'una locomotora. Capitells com aquests també ornen el cos central, que presenta certes diferències respecte la resta de la façana. D'entrada, el nivell de planta baixa és integrament realitzat en pedra de Montjuïc, igual que les pilastres del primer pis, que emmarquen balcons amb ampit coronats per arcs escarsers motllurats. Sobre aquest pis encara s'alça un àtic amb finestres rectangulars sobre el què es recolza l'entaulament d'un gran frontó semicircular amb un ull de bou. El frontó està coronat per un bell conjunt escultòric que mostra l'escut de Barcelona flanquejat per dues al·legories ajagudes del comerç i la indústria. La façana afrontada al carrer d'Alí Bei presentava unes característiques similars, encara que en l'actualitat queda parcialment amagada per la presència de les marquesines i les passarel·les cobertes de l'estació d'autobusos que acull aquest cos. L'interior d'aquest cos fou molt modificat a causa de la instal·lació de dita estació d'autobusos, però conserva, en el segon pis, elements originaris de gran interès, com les encavallades de fusta i certs elements de ferro. L'encavallada de fusta està realitzada per una potent estructura a base de jàsseres i bigues de fusta que recullen el pes de la teulada a doble vessant. Entre els elements de ferro conservats destaca l'escala helicoidal de ferro colat que uneix, a l'extrem del cos, el primer pis amb un pis superior. El cos afrontat al carrer de Nàpols és, com s'ha dit, el resultat d'una ampliació modernista que dotà l'estació originària d'una nova façana principal afrontada directament al nou accés monumental de Ciutat Vella: l'Arc de Triomf de l'Exposició Universal de 1888. La façana d'aquest cos nou reposa sobre un basament de pedra de Montjuïc i es presenta flanquejada per dos cossos de dos pisos cadascun coronats per una torre al bell mig. Aquests cossos laterals estan fets d'obra revestida amb estucs i presenten una potent volumetria a base de pilastres d'ordre monumental rematades amb grans cartel·les que contenen escuts caironats amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi. Les finestres dels pisos superiors presenten llurs ampits i llindes profusament ornamentades amb relleus de tipus vegetal, i l'edifici queda rematat per cornisaments trencats i podis ornats amb garlandes de fulles de llorer i estels de cinc puntes. El cos central d'aquesta façana presenta una única planta tancada, per la seva part baixa, per un mur que segueix la mateixa tipologia que els murs dels cossos laterals, a base d'arcs escarsers i cornises escalonades. La porta central està coronada per un rellotge i una cartel·la amb la inscripció "Renfe". Tanmateix, el més interessant d'aquest cos és el tancament superior, materialitzat com un gran arc de mig punt fet de ferro forjat i vidre. Aquest tancament es presenta coronat amb ornamentacions de ferro en forma de corona de flors i escuts caironats, presidides al centre per un gran escut d'Espanya amb el Toisó d'Or. L'interior d'aquest cos central acollia el nou vestíbul principal de l'estació, per bé que en l'actualitat acull les instal·lacions del poliesportiu del districte. Type:
Estació Concept:arquitectura
Tekst
Byld
Lûd
Fideo
3D
Konsepten
Digitale Objekten
Persoanen
Plakken
Tiid
