Identifikaasje(s):
A40639 Beskriuwing:
Francesc Bassó i Joaquim Gili van ser dos arquitectes que pertanyien al Grup R i van treballar conjuntament per aixecar la seu de l'editorial Gustavo Gili. Van plantejar un edifici, dividit en tres cossos, ubicat en el interior d'una illa de cases de l'Eixample barceloní. D'aquesta manera, es podia entrar i girar el vehicle. Aquesta va ser la idea central del projecte: un cul de sac en rotonda que es configurés en forma de plaça d'accés. Per aconseguir-ho, els tres cossos van disposar-se de manera que deixaven un espai central lliure on s'encabia un jardí, que feia d'espai de comunicació entre els edificis. En alçat, l'edifici es compon d'un subterrani on es trobava el magatzem i de dues plantes, excepte el vestíbul del cos central, en que en un únic espai s'ha creat un doble nivell, a mode d'altell-balcó, amb un perfil ondulat i que dóna accés a altres espais. En aquest cos central s'ubicaven les oficines comercials i tècniques. L'hàbit d'ocupar els interiors de les illes amb activitat productiva s'emmarca en la tradició industrial existent des de la construcció de l'Eixample. Aquest sistema ha generat un sistema urbà compacte, d'ús mixt, que combina l'habitatge, el comerç i la industria i al mateix temps intensifica l'activitat urbana. A nivell estructural, és una de les zones més interessants. També és interessant com resol la façana d'aquest cos, com interactua amb el jardí i permet l'entrada de llum natural a l'interior de forma controlada. A nivell arquitectònic, es veu una clara influència de l'arquitectura internacional. Per una banda, predomina la claredat estructural i espacial, accentuada per la gamma cromàtica dels blancs, grisos i negres, i el vermell utilitzat puntualment en els pilotis. I per l'altra, la contraposició dels volums geomètrics i rectilinis a l'exterior amb les formes corbes a l'interior, amb una clara absència de decoració aplicada. Actualment l'edifici queda reclòs dins d'una illa de cases, invisible des del carrer per la construcció d'un edifici que tanca la mançana. Actualment, l'accés es fa a través de la planta baixa d'un edifici alineat al carrer Rosselló. Com que és transparent, permet la visió de les edificacions interiors des del carrer. És destacable com els arquitectes van fugir de la tipologia existent d'aquest tipus d'edificis i proposaren un exemple totalment innovador, emmirallant-se amb les obres de la Bauhaus, Le Corbusier, Mies Van der Rohe o Frank Lloyd Wright. Per un altre costat, no es pot obviar la contraposició entre la simplicitat de la volumetria exterior, amb uns cossos proporcionats i rigorosament estructurals, i l'espai interior dominat per elements curvilinis tant a la coberta convexa com als elements de separació. Type:
Oficina Concept:arquitectura