Identifikaasje(s):
A46062 Beskriuwing:
L'edifici de la Banca catalana se situa en un dels carrers més emblemàtics de la ciutat comtal: el Passeig de Gràcia. Per aquest motiu, l'edifici havia de tenir un caràcter emblemàtic i la potència que l'empresa requeria. Es tracta d'una de les obres més representatives de la tecnologia pròpia dels anys seixanta aplicada a l'arquitectura. Respecte la seva estructura; es conforma com un edifici entre mitgeres que segueix les directrius d'Hispano Olivetti i el Noticiero Universal en quant a contextualització del volum i radicalització de l'ús de la tecnologia. Destaca la introducció d'unes jàsseres a la primera planta que apuntalen l'edifici alliberant la planta baixa de pilars. A partir d'aquí, l'espai del carrer flueix a través d'un sistema de mitjos nivells que condueixen a les finestretes d'atenció al públic, ubicades a la part posterior. Les altres plantes tenen una estructura variable; només es manté com a constant el nucli de comunicacions verticals. L'element decisiu que va fer que Josep Maria Fargas i Enric Tous guanyessin el concurs per a la construcció de l'edifici va ser la façana, que està construïda amb panells aïllants. És un pla bidimensional articulat a partir de panys de vidre i peces plàstiques en forma de paraboloide. Aquesta solució atorga gran plasticitat i un interessant joc de clarobscurs. Estan pensades com una retícula d'elements opacs i transparents intercanviables en funció de la distribució interior. Les finestres són horitzontals i s'estructuren, de terra al sostre, en mòduls verticals. Alguns dels mòduls són de vidre reflectant i altres de formes hiperboloides, agrupades en una proporció del 50%. Type:
Concept:arquitectura