Details fan Digitale Objeken

Identifikaasje(s): A65

Beskriuwing: El Palau de la Música Catalana conté la principal sala de concerts de Catalunya, de planta oval, amb capacitat per uns dos mil espectadors. L'edifici consta de planta baixa i dos pisos i és format per una gran estructura reticulada de peus drets i jàsseres d'acer laminat amb biguetes i revoltons, que en alliberar tant la planta com els paraments li permet integrar arts menors i arquitectura en un espai fluït i ric. L'exterior, que reflecteix la disposició dels espais interiors, és enterament de maó i decoració ceràmica de colors. Malauradament, queda privat de la perspectiva necessària que permetria contemplar-lo en el seu conjunt d'una manera global. L'angle, arrodonit, que forma la unió de les dues façanes, és decorat pel grup escultòric de Miquel Blay, que representa la Cançó popular. Més amunt, hi ha un medalló de mosaic amb l'escut del Palau de la Música. Aquest sector és rematat per una petita cúpula revestida de mosaic, que, abans d'una recent restauració, era acabada per una llanterna de ferro i vidre. El cos principal (carrer de Sant Pere i primer sector d'Amadeu Vives), que arrenca d'unes robustes columnes que formen els grans arcs d'accés, sosté una balconada que envolta tot l'edifici. En la façana del carrer de Sant Pere, set parelles de columnes recobertes de ceràmica sostenen tota una complicada estructura superior rematada per un gran mosaic de ceràmica, de Lluís Bru, acabat amb una cúpula, que representa l'Orfeó Català. A nivell del segon pis hi ha els busts de Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner, atribuïts a Eusebi Arnau. El segon sector del carrer d'Amadeu Vives, que correspon a la sala de concerts, és format per cinc grans finestrals i una balustrada a nivell del segon pis. El darrer sector, corresponent a l'escenari, recorda l'estructura del primer. L'interior, revestit pràcticament tot de ceràmica, amb vidrieres i la gran claraboia central de vidres de colors, és estructurat en tres plantes. La planta baixa conté el vestíbul d'accés, dependències diverses de l'Orfeó Català i la sala d'assaigs sota de l'escenari. El primer pis, que a més de la platea i l'amfiteatre, té la sala dita de Lluís Millet i una sala de descans. L'hemicicle de l'escenari, amb una boca d'onze metres d'amplada per més de set de profunditat, és presidit per un orgue notable i un escut de Catalunya en mosaic (obra de Bru), a banda i banda del qual discorren divuit muses o fades amb instruments musicals i garlandes que combinen el treball ceràmic (obra de Lluís Bru) amb l'escultòric (bustos de les ninfes, d'Eusebi Arnau). L'escenari és emmarcat per dos grans grups escultòrics, obra de Pau Gargallo: el de l'esquerra, amb el bust de Clavé i les noies de les Flors de Maig, és una al.legoria de la cançó catalana i el de la dreta, amb el bust de Beethoven i les Walquíries, simbolitza la música internacional. A més dels escultors esmentats -Miquel Blay, Pau Gargallo i Eusebi Arnau- i del mosaïcista Lluís Bru, col·laboraren a la gegantina obra del Palau tot un esplet d'artesans que van integrar els més variats oficis. Mario Maragliano, que treballà en els mosaics, el vitraller Granell, el pintor Miquel Massó (autor del quadre del vestíbul), entre d'altres.

Type: Orfeó Concept:arquitectura

Subject: Concept:Ma%C3%B3

---