Identifier(s):
A41344 Beschrijving:
El Canòdrom es troba ubicat al districte de Sant Andreu de Barcelona i ocupava la totalitat d'una illa gairebé rectangular de 10.000 metres quadrats emmarcada pels carrers Concepción Arenal, Riera d'Horta, Pardo i Ignasi de Ros. Es troba prop del barri del Congrés de Barcelona, un barri de nova planta projectat amb motiu del Congrés Eucarístic de 1952. Originàriament era una espai dedicat a les apostes i curses de llebrers. Al costat nord recolza l'edifici principal i a la resta se situava seguint l'allargada pista de curses amb els extrems en semicercle. L'edifici principal és lleuger, de línies senzilles i estructura vista. La seva planta és lenticular i molt transparent, el que li dóna un aspecte aeronàutic similar al de les ales dels avions. Les plantes són concèntriques però tenen un petit desfasament de dos metres. És molt dinàmic per la seva estructura audaç i lleugera. Aquest tractament lleuger es veu reforçat pels materials usats en la construcció: biguetes de secció triangular i calades, coberta amb Viroterm, fusteries metàl·liques tipus Mondragon, laminats metàl·lics en els elements de serralleria o paviments de formigó rentat. El volum, format per dues plantes paraboloides, se sustenta amb pilars d'acer. La planta baixa es dedicava als espais de servei (caneres, lavabos, oficines, ...). Va plantejar-se com una extensió de l'espai públic, sobre pilotis. El sostre d'aquesta planta té unes grades al centre i terrasses als costats amb bona visibilitat. La llosa de la coberta, juntament amb les estructures de pales, tenen la funció de protegir del sol a la manera de brise-soleil. A la planta alta, se situava la zona d'apostes i el bar, amb un gran espai de circulació que s'obre a la pista per mitjà de grades en voladís, protegides per un brise-soleil de formigó. S'entenia com un espai separat del terra i servia també de mirador de la pista. La seva estructura d'acer li proporciona una imatge lleugera i revela clarament l'estructura. Els forjats són de formigó, les grades de formigó prefabricat i el pla de la coberta es resol amb un aglomerat autoportant amb tela asfàltica acabat amb un àrid. A la façana posterior uns tensors verticals lliguen l'estructura al sostre inferior per evitar el balanceig de la coberta. Els acabats són d'una gran cruesa, laminats metàl·lics, paviments de formigó rentat, panells d'aglomerat natural, estucs blancs i ceràmica vidriada en tons marró i ambre. L'edifici, construït entre els anys 1962 i 1963, es resol amb un llenguatge coherent i propi del Moviment Modern, del qual Antoni Bonet Castellana n'era un gran exponent. La simplicitat de les necessitats del programa d'un canòdrom ha portat a la simplicitat de la solució. Type:
Concept:arquitectura Subject:
Concept:Acer
Tekst
Afbeelding
Geluid
Video
3D
Concepten
Digitale Objecten
Personen
Plaatsen
Tijd
