Details van een Digitaal Object

Identifier(s): Q13423

Beschrijving: Per accedir al jaciment cal prendre el carrer que puja a la urbanització els Grecs des de la Gran Via Pau Casals. A uns 60 metres s'haurà de seguir la indicació de La Sureda, nom de la urbanització de l'àrea on es troba el jaciment. A 90 metres cal girar a la dreta i a 1100 metres més amunt del trencant, al final del carrer, s'hi troba el descampat on hi ha el dolmen. En aquest indret s'haurà de deixar el cotxe i continuar a peu pel camí que surt del dolmen en sentit sud-est. El menhir es troba al marge dret del camí, al cap d'uns 900 metres, en el paratge dit de la Casa Cremada, en una zona on abunda el sotabosc d'estepa i bruc. Les roques de l'entorn immediat són de gneis, amb algun aflorament de quars. El sòl és pedregós i superficial. Es tracta d'un menhir fet de gneis amb forma d'estela i de secció triangular situat cronològicament entre el neolític mitjà i el calcolític. El menhir fou descobert pel geòleg Carles Roqué el 13 de gener de 1998, mentre prospectava la zona per la realització de la carta geològica de Roses. Uns dies després, acompanyà a diversos membres del GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional) que van confirmar la troballa i el batejaren amb el nom de menhir de la Casa Cremada II. No s'ha realitzat mai cap intervenció arqueològica i no es localitzen materials arqueològics en superfície dins l'entorn immediat del menhir, de la mateixa manera que no s'observen senyals de cap estructura prehistòrica que s'hi pugui relacionar. Quan el menhir fou localitzat estava tombat fins que al 9 de maig de 1999 l'Ajuntament de Roses i el Parc Natural de l'Albera van organitzar una festa popular per redreçar-lo. Al no haver localitzat el seu forat d'implantació originari no es pot dir quina seria la seva orientació primitiva; però un cop tombat, el seu perfil llarg s'orientava de nord-est a sud-est, amb unes dimensions de 2,35 m d'alçada total, 0,75 m d'amplada i 0,33 m de gruix. Els caires estan repicats i l'extrem superior sembla arrodonit artificialment. Està trencat per la base, per la qual cosa no es pot assegurar quina seria la seva alçada original. A partir de la interpretació de Josep Tarrús (2002) i tenint en compte la seva implantació dins la zona megalítica de l'Albera, es dóna una adscripció cronològica àmplia, entre el neolític mitjà i el calcolític (IV - III mil·lenni aC, cal.). Tot i que es va trobar caigut, el seu estat de conservació és bo.

Type: Lloc d'enterrament Complements menhir Concept:arquitect%C3%B2nic

---