Identifier(s):
A40307 Beschrijving:
Al número 52 del carrer Avinyó de Barcelona es localitza un edifici de construcció barroca i en origen residencial que actualment acull el Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L'edifici es localitza en una illa delimitada pels carrers Escudellers, Ample, Avinyó i Carabassa i es desenvolupa en una parcel·la poligonal. Tot i que l'edifici té la seva entrada pel número 52 del carrer Avinyó, comunica a través d'un pont, amb la finca veïna del carrer Carabassa número 15. La finca presenta cinc nivells d'alçat (planta baixa, entresòl, principal, i dos pisos) tot cobert per un terrat pla transitable. Actualment, com a conseqüència del nou pla d'usos de l'edifici, els tres primers nivells formen part de les instal·lacions del Servei per a la Normalització Lingüística de la Generalitat, mentre que el primer i segon pis encara manté la seva funció residencial. L'accés a l'edifici es realitza des de la gran portalada central localitzada al carrer Avinyó, que dóna accés a un gran pati descobert on es desenvolupa una escala noble de pedra que condueix a l'antiga planta noble de la finca. Es tracta d'una porta d'arc de mig punt molt rebaixat que conserva a la rosca un rètol (repintat) que diu "ALFOMBRAS Y TAPICES. TALLER ESCUELA DE ARTESANIA" i a la clau disposa d'un escut que presenta al tram central dos lletres "A" i "C" entrellaçades. Aquesta portalada es troba flanquejada per sengles finestres ampitades que es corresponen amb les obertures dels espais comercials de la planta baixa. Una d'aquestes portes actualment allotja l'escala de veïns que condueix als habitatges del primer i segon pis. El gran pati descobert de la casa es caracteritza per la gran escala monumental que condueix al pis principal i que presenta com a característica més rellevant la seva disposició en dos trams coberts amb volta d'aresta. El primer tram de l'escala s'obre al pati a través d'uns arcs escarsers que es recolzen sobre pilars, mentre que el segon tram ho fa a través de columnes que donen més lleugeresa a l'estructura al temps que li confereixen una fesomia més classicista. A sota d'aquest segon tram de l'escala, i tot seguint l'eix longitudinal de la finca, es localitza un arc adovellat de mig punt rebaixat que al temps que configura l'estructura de la volta (de maó) de l'escala noble dóna pas als espais de la planta baixa, on actualment es localitza la recepció del centre, quatre aules i diversos espais de servei i emmagatzematge. Un primer espai organitzat mena de vestíbul i amb grans arcs de maó en sardinell, dóna pas al celobert de la finca, al qual s'obren algunes de les dependències superiors a través de galeries i finestres i on es localitza l'escala que condueix al pis principal. Aquesta escala permet també l'accés al nivell d'entresòl. El pis principal està ocupat actualment per nombroses aules, tallers i despatxos que es distribueixen en diversos espais, alguns dels quals són fruït de compartimentacions contemporànies. Destaquen les fusteries de l'edifici, com portes dobles de gran alçada i les finestres amb contres de doble full motllurades. Alguns d'aquests espais encara conserven testimonis de la pintura mural que revestia els paraments. Destaquen especialment les estances localitzades cap al carrer Carabassa, on es conserva policromia a la sala de reunions i al despatx de la delegada, on, tot i el mal estat en què es troba el revestiment, encara es pot observar la seva tipologia amb plafons rectangulars verticals. Un dels espais més rellevants és un petit magatzem localitzat al costat de la sala de reunions on es localitza una àmplia mostra de revestiment parietal, molt ben conservat tot i que presenta algunes zones perdudes. Es tracta d'unes franges de color groc i blau disposades a mena de plafons i decorades amb motius florals i altres, en grisalla que reprodueixen motius vegetals i ornamentals amb daurats. Cap a la banda del carrer Avinyó es disposa un gran espai totalment diàfan que ocupa tot el frontis de la finca i que s'obre al carrer a través de sis balcons amb voladís de pedra sobre mènsules i barana de ferro. Aquest espai encara conserva algunes bigues de fusta amb testimonis de pintura i alguns traços geomètrics i vegetals. Tanmateix, tot i la seva organització com un espai diàfan, la presencia de tres tipus de paviments hidràulic diferent, fa pensar en una antiga compartimentació (molt probablement del segle XIX o barroca però intervinguda en aquestes cronologies) que hauria desaparegut en una reforma més contemporània. La resta de nivells s'obren al carrer Avinyó a través de balcons en voladís i barana de ferro però que a diferència dels de la planta baixa, disposen de menor amplada. La façana posterior de l'edifici dóna al carrer Carabassa, el qual travessa amb un pont senzill que comunica amb els baixos del número 8B. Type:
Habitatge plurifamiliar Concept:arquitectura Subject:
Concept:Pedra
Tekst
Afbeelding
Geluid
Video
3D
Concepten
Digitale Objecten
Personen
Plaatsen
Tijd
