Details van een Digitaal Object

Identifier(s): A40317

Beschrijving: L'edifici conegut com Palau del Bisbe és una construcció residencial de caràcter religiós que té els seus orígens cap al segle XIII. L'edifici es localitza al costat de la catedral, a l'altra banda del carrer del bisbe, i ocupa una àmplia parcel·la. El conjunt constructiu presenta una planta força irregular com a conseqüència dels diferents projectes arquitectònics històrics i, en la que les diverses dependències s'organitzen al voltant d'un gran pati central. Aquest fet ha condicionat també l'existència de diversos nivells i terrasses de diversa composició estructural i morfològica. La seu episcopal limita al costat nord amb les antigues muralles, romanes de la ciutat, les quals han tingut un gran pes projectual en l'origen i el creixement de l'edifici. Actualment el Palau del Bisbe desenvolupa bona part de les seves dependències al pany mural romà i tres de les seves torres, dues de planta quadrada i una de semicircular (la que conformava part de la Porta Decumana, a la plaça Nova. Aquesta complicada configuració parcel·lària i edilícia va donar com a resultat un conjunt arquitectònic de grans dimensions i complexitat constructiva. És per aquesta raó que disposa també de diverses façanes, entre les que destaca especialment la localitzada al carrer del Bisbe, on actualment es localitza l'entrada principal a l'edifici. Es tracta d'una façana amb un basament corregut de pedra i una gran portalada central monumentalitzada. La façana està estructurada en tres bandes horitzontals -sòcol de pedra en planta baixa, planta noble i segon pis-. La porta principal es troba emmarcada per dues parelles de pilastres jòniques de les quals neix un arc rebaixat, sobre el qual recolza un entaulament. Damunt del fris, s'hi col·loca un escut amb els emblemes episcopals esculpits en pedra i sense cap referència personal al prelat promotor de l'obra, i, finalment, la data de la factura, 1769. Els nivells corresponents al pis principal i el segon estan ricament decorats amb esgrafiats, els quals emmarquen també les obertures. Aquestes es configuren amb muntants i llindes de pedra obertes a balcons en voladís amb estructura de ferro i rajola i barana amb barrots helicoïdals. Aquesta porta monumental dóna accés a un vestíbul a continuació del qual es localitza el gran pati descobert del palau, d'origen medieval. A la cantonada més septentrional es localitza l'escala monumental d'accés al pis principal, el qual destaca per la galeria amb arcs de mig punt oberta en la façana. Aquesta galeria, reformada en cronologies relativament contemporànies, comptava amb dos trams més, actualment embeguts al mur i visibles a la caixa d'escala que dóna accés al segon pis. Les arcuacions es sostenen a sobre de columnes adossades a pilars rectangulars i estan decorades amb guardapols motllurats amb punta de diamant. Els capitells de les columnes repeteixen un tema vegetal semblant al d'alguns elements de l'ala nord-oriental del conjunt. Al segon pis, diverses finestres gèmines amb una columneta central -modificades a principis del segle XX- il·luminen l'àmplia cambra on actualment hi ha la sala de lectura de l'Arxiu Diocesà. Un dels elements més destacables del conjunt és la volta grassa localitzada a la planta baixa (accessible des del pati) que encara mostra l'empenta de l'encanyissat emprat per a la seva construcció. Aquesta volta ens portaria a cronologies molt probablement anteriors a la primera residencializació d'aquest indret -anterior al seus orígens com Palau del Bisbe- i que per tant hauria de posar-se en relació amb unes construccions anteriors. Entre els espais més emblemàtics del conjunt trobem les estances localitzades al primer pis de la Torre Decumana, algunes de les quals encara conserven part dels embigats de fusta medievals. Dins de les grans ampliacions realitzades al conjunt, cal destacar també la corresponent amb l'edifici neoclàssic de la Plaça Nova. Aquest consta de quatre plantes: una de semisoterrani amb accés directe des de la plaça Nova; una primera de connectada interiorment amb el pati principal; una segona corresponent a la planta noble amb una sala de 9,6 metres d'alçada, i una tercera que ocupa la resta del volum de la cruixia paral·lela a la plaça Nova. Aquesta façana, finalitzada l'any 1784, disposa de quatre nivells d'alçats i està presidida al tram central per un frontó triangular que remata el tram central. Es tracta d'una fàbrica realitzada íntegrament en pedra de Montjuïc i que presenta una característica formal molt curiosa: quan la façana s'uneix a la torre Decumana, la primera es doblega per tal d'entregar-se amb la fàbrica romana de manera més contínua, fent així un petit frontis en xamfrà. Es caracteritza aquesta façana pel ritme i simetria de les seves obertures de finestres i balcons, emmarcades amb senzilles motllures. Als extrems de la planta noble es disposen dues tribunes vidrades i estructura de fusta. Originàriament, les entrepilastres de la façana estaven decorades amb pintures de Francesc Pla, el Vigatà, de manera semblant al palau Moja de Barcelona. Malauradament avui dia només es conserven restes de les pintures del Vigatà en el parament central de la planta noble. Dins d'aquesta nova ala del Palau Episcopal, se'n destaca especialment el Saló del Tron, decorat el 1785 pel mateix pintor de la façana, Francesc Pla, amb escenes de l'Antic Testament. A les llindes de les portes d'aquesta gran sala, s'hi troba l'escut del bisbe Valladares, l'impulsor del bastiment d'aquesta part de l'edifici.

Type: Residència episcopal Concept:arquitectura

---