Echoes

Beschrijving: El conjunt d'edificis conegut actualment com Escola Industrial té els seus orígens en la fàbrica de Can Batlló. Aquesta gran fàbrica de filatures de cotó va ser creada pels germans Feliu i Joan Batlló i Barrera i els edificis industrials van ser bastits entre 1869 i 1875, segons un projecte de l'arquitecte Rafael Guastavino. El conjunt de l'antiga fàbrica Can Batlló es localitza a l'Eixample Esquerra de la ciutat de Barcelona, tot ocupant quatre illes de cases de les projectades per Ildefons Cerdà. El conjunt queda doncs emmarcat pels carrers Comte Urgell (núm. 173-221), París (núm. 90-114), Viladomat i el carrer Roselló (núm. 101-139). No obstant però, de la gran quantitat de construccions realitzades al llarg dels gairebé 150 anys d'història, només estan catalogats les corresponents al cos central d'entrada, l'edifici del Rellotge, l'Escola d'Arts i Oficis i la Residència d'Estudiants amb la capella. Aquest conjunt, que va ser reconvertit a començament del segle XX en l'Escola Industrial, depèn íntegrament de la Diputació de Barcelona, la qual disposa també de diferents oficines dins del recinte. Al conjunt hi ha edificis de diverses cronologies i variacions tipològiques que es corresponen amb dues grans fases constructives: la més antiga amb projecte de Rafael Guastavino i Moreno (1868 i 1870), i la segona, obra de Joan Rubió i Bellvé (1927). De la primera època es troba catalogat l'anomenat "Edifici del Rellotge" (en origen edifici dels telers), i de la segona el cos central d'entrada, l'Escola d'Arts i Oficis i la Residència d'estudiants amb capella. En general, destaca del conjunt la seva arquitectura, caracteritzada per la concepció de l'espai interior segons les premisses de claredat, amplitud i lluminositat que permetia l'aplicació de les tècniques tradicionals de maó de pla, especialment en voltes i arcs. Aquesta tècnica permetia no tan sols crear espais de gran amplitud, sinó que era a més a més una solució ràpida i barata. L'edifici conegut actualment com Edifici del Rellotge s'aixeca a l'entrada localitzada al carrer Urgell amb Roselló, i es configura com un cos paral·lelepipèdic construït en maó i pedra, amb una torre de secció quadrada en cada extrem de la façana i un pati central de columnes al seu interior. La façana principal -oberta al carrer Comte Urgell- es configura com un frontis de tres cossos, el central amb sis nivells d'alçat i set als volums dels angles, els quals estan concebuts com cossos torrejats. Cada nivell està perfectament definit gràcies a la presència d'unes franges que, a mena de cornises amb petites mènsules, contribueixen a crear una ornamentació, limitada únicament als jocs de colors i materials creats per la maçoneria mixta vista del mur. L'accés a l'interior de l'edifici es realitza a través de la porta localitzada al tram central de la façana principal, que dóna accés a un gran vestíbul amb voltes de maó de pla. Amb una planta rectangular, aquest espai es configura com un distribuïdor dels àmbits de planta baixa i dels accessos als nivells superiors. Als trams més curts es localitzen les escales que condueixen a la resta de pisos, accés que es realitza a través de dos arcs rebaixats. Al tram més llarg -afrontat al frontis d'entrada- es disposen parelles de columnes d'orde jònic que sostenen un potent entaulament, les quals donen pas a un espai de gran amplada cobert amb voltes de maó de pla amb bigues de fusta i pilars de ferro. Com ja s'apuntava anteriorment, el vestíbul està cobert també amb voltes de maó de pla, en aquest cas decorades amb uns arcs torals, revestides amb un arrebossat de tonalitat clara en el què es representen motius vegetals esgrafiats. A través de les escales localitzades a sengles costats del vestíbul s'accedeix al primer pis, on es localitza una gran sala de planta rectangular amb dos nivells d'alçat i coberta amb una volta rebaixa amb lluerna. Aquest espai, conegut com "Sala noble", va ser construït durant els anys 20 del segle XX i fou fruit de la remodelació portada a terme per Lluís Planas i Calvet i posteriorment per Joan Rubió i Bellvé . Disposa de columnes de gran alçària que es rematen al pis superior amb capitells d'ordre dòric, mentre que al pis inferior es veuen envoltades per un potent cornisament que marca la cota de paviment del segon pis. El nivell inferior disposa d'una mena de mur corregut en els intercolumnis que a mitja alçada es transforma en finestres, les quals il·luminen les dependències del primer pis que envolten aquesta gran sala. Pel que fa al segon nivell de la sala, entre les columnes es desenvolupa una barana de ferro i un tancament de vidre que tanca els despatxos localitzats al voltant d'aquest segon pis. La zona de l'entaulament es configura com un cos amb arcuacions que es rematen amb una lluneta cega i que és aprofitada per disposar la decoració d'esgrafiats, on es pot llegir la data "MCMXXVII" (1927). Altres dels espais que cal destacar d'aquest edifici és la biblioteca, localitzada al segon pis i amb una doble alçada que permet, a través d'un passadís de fusta i una escala en un dels angles, disposar l'arxiu en dos pisos. Especialment rellevant és la porta que encara conserva la fusteria original amb els vitralls decoratius i el rètol que al mateix vidre indica la senyalització d'aquest espai. Cos central d'entrada L'edifici conegut com el "Cos Central d'entrada" va ser projectat per l'arquitecte Joan Rubió i Bellvé i enllestit l'any 1927. Avui dia acull les instal·lacions de l'Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial i destaca especialment per la seva entrada, amb un vestíbul d'embigat radial. Aquest espai, accessible des del carrer Comte Urgell i des de l'interior del recinte pròpiament dit, es configura com un espai de planta poligonal, amb uns grans arcs que es recolzen a sobre de pilars de maó i que permeten desenvolupar una gran volta radial de maó de pla a sobre de biguetes de ferro, la qual es recolza al tram central en una mena de templet porticat amb arcs de maó i columnes de pedra. A l'interior de l'edifici es manté el mateix sistema de forjats amb revoltó de maó de pla i bigueta de ferro, en aquest cas amb un revestiment d'esgrafiat que representa motius vegetals i geomètrics en tonalitats vermella i blanca. Escola d'Arts i Oficis L'edifici corresponent a L'Escola d'Arts i Oficis es localitza a la banda més septentrional del conjunt, tot localitzant-se la seva entrada a la banda del carrer Comte Urgell. És una construcció de planta rectangular i quatre nivells d'alçat, (planta baixa i tres pisos més) reformada per Joan Rubió i Bellver el 1928 i inaugurada el 1929, coincidint amb l'Exposició Universal del mateix any. De l'interior destaquen especialment dos espais: un d'ells és el hall de l'Escola, amb una gran alçada que ocupa els quatre nivells d'alçat de l'edifici, i l'altre és l'antiga sala de filatures. Pel que fa al primer espai -el hall o rebedor-, s'hi accedeix a través d'un vestíbul cobert amb revoltó de maó de pla i bigues de ferro, amb unes grans bigues de fusta transversals, tot revestit amb esgrafiats que a mena de sanefes configuren la carga decorativa d'aquest espai. Uns esglaons donen pas a l'esmentat hall, el qual es cobreix amb una coberta realitzada a base d'arcs parabòlics, entre els quals es disposen unes lluernes esglaonades. El material emprat per la construcció d'aquesta coberta és el maó, el qual es troba revestit en alguns punts amb un arrebossat blanc decorat amb esgrafiats; en altres punts, les formes vegetals que dibuixen els esgrafiats es disposen directament a sobre del maó vist com si es tractés de siluetes retallades. D'entre aquesta decoració d'esgrafiats destaca la del mur frontal (a mena de capçalera) on es pot llegir "LABOR PRIMA CIRCUS" ("Treball abans que oci"). Aquest text es troba envoltant una escena que reprodueix un gran rusc amb abelles treballant-hi. A continuació d'aquest espai es desenvolupa l'altre espai esmentat, una peça molt interessant que es correspon amb una gran i àmplia nau, originalment destinada a les filatures. Per tal de mantenir el grau d'humitat convenient, va ser construïda al soterrani, motiu pel qual algunes voltes han estat convertides en claraboies per a obtenir una il·luminació perfectament homogènia. Les seves grans dimensions (102x70metres) i les 336 columnes de ferro colat, així com la llum aportada per les claraboies, donen com a resultat un espai uniforme i extraordinàriament equilibrat que actualment acull part de les instal·lacions d'ensenyament de l'Escola. Residència d'Estudiants i Capella Aquest edifici es localitza a la banda més nord-oriental del conjunt, molt a prop de la gran xemeneia de maó conservada al recinte, i va ser construït entre 1927 i 1931 amb projecte de Joan Rubió i Bellvé. Destaca especialment la capella, que repeteix en certa mesura el mateix model constructiu del hall de l'Escola d'Arts i Oficis, amb la coberta d'arcs parabòlics i elements decoratius esgrafiats que es disposen a sobre de la superfície de maó vist.

Type: Fàbrica Concept:arquitectura

Details van een Digitaal Object

CONJUNT DEL RECINTE DE L'ESCOLA INDUSTRIAL - ANTIGA FÀBRICA BATLLÓ

Digitale objecttypen:

Categories: