Identifier(s):
A40381 Beschrijving:
Ubicada al límit del districte de Sants-Montjuïc, la font monumental de l'Exposició de 1929 es troba al bell mig de la Plaça Espanya, a la confluència entre la Gran Via, l'Avinguda del Paral·lel, l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, el Carrer de la Creu Coberta i el Carrer de Tarragona. Es tracta d'un monument aïllat que serveix de fita, visible des de molts indrets de la ciutat, que marca l'accés al recinte firal. Josep Maria Jujol, autor del projecte, va plantejar el monument com un homenatge a l'aigua: una gran fita de planta triangular de costats còncaus reposa envoltat de tres basses que representen els tres mars que banyen les costes espanyoles. Cadascuna de les tres cares del monument acullen, dins de grans fornícules, sengles grups escultòrics realitzats per Miquel Blay i Fàbregas que representen les principals conques hidrogràfiques que desemboquen a aquests mars: el grup escultòric afrontat a la Gran Via representa el riu Ebre com un home jove i atlètic que sosté un corn de l'abundància, acompanyat dels seus afluents, representats com nois joves amb estendards i àmfores romanes amb brolladors que nodreixen una bassa que simbolitza el Mar Mediterrani. Afrontat a l'Avinguda Maria Cristina, els rius Tajo i Guadalquivir, representats com dos homes madurs acompanyats dels seus joves afluents aboquen les seves aigües a l'Oceà Atlàntic amb gerres i grans petxines. Afrontat al Carrer de la Creu Coberta, la cornisa cantàbrica es representa com una nimfa envoltada per un grup de noies i d'infants juganers que representen els rius curts i ràpids de la seva conca hidrogràfica desembocant a la bassa que representa el mar Cantàbric. Dins les basses hi destaquen grans cornucòpies amb fruits de pedra i brolladors de bronze en forma de cocodril. Cadascun dels grups escultòrics queden emmarcats per tres columnes corínties d'ordre gegant, els fusts de les quals estan enfaixats amb cintes i cartel·les que han perdut llurs inscripcions originals. Les tres columnes representaven les virtuts religioses de la nació espanyola, la seva cultura i l'Heroisme de la seva gent, per mitjà de les desaparegudes inscripcions de bronze que ornaven els fusts i les arts. La primera columna mostrava un crucifix i els noms de Ramon Llull, Santa Teresa de Jesús i Sant Ignasi de Loiola; la segona mostrava una espasa i els noms de Pelai, Jaume I i d'Isabel la Catòlica, i la tercera mostrava un llibre i els noms d'Ausiàs Marc i de Cervantes. Als peus de les columnes hi ha tres canelobres de bronze damunt de "rostra" o proes de navilis, motius petris d'inspiració romana que simbolitzen la glòria que Espanya conquerí entre les nacions. Als extrems del basament del monument hi ha tres grans pedestals que acullen grans escultures exemptes de bronze realitzades pels germans Llucià i Miquel Oslé Sáenz de Medrano i que representen les bondats de l'aigua: la Salut, representada com una matrona acompanyada d'un nadó i carregant una gerra a l'espatlla; l'Abundància, com una matrona envoltada de flors, fruits i animals; i la Navegació, com una victòria coronada de llorer que sosté amb les mans una caravel·la i que és acompanyada de dofins i àligues. Als peus d'aquestes escultures els pedestals acullen la inscripció "SPQB" o Senatus Populusque Barchinorum (govern i poble de Barcelona) flanquejant els accessos a l'interior del monument, que permet l'ascens al cim. L'entaulament de la font queda rematat amb un peveter en forma de braser envoltat de tres victòries alades realitzades per l'escultor Frederic Llobet. Aquesta part de la font s'adequava als idearis de la Dictadura de Primo de Rivera, ja que, segons el propi Jujol, "el pebetero significa el sacrificio permanente de España para defender la civilización". Jujol va atorgar una gran monumentalitat pròpia de l'arquitectura clàssica grecoromana a la font alhora que també va dotar-la de la grandiloqüència barroca i d'aspectes compositius i d'escala propis de Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. L'organització estructural recorda una font barroca, formada a partir d'una base, un cos central on es troben elements com la columna commemorativa clàssica, l'arc de triomf o un àtic on es combinen elements de pedra i metall. La font de la plaça Espanya, qualificada de "deliri berninià", és un exemple del monument públic on es recerca la desaparició dels límits entre arquitectura i escultura, on la plàstica està en funció de la poètica, en la qual el contingut ha d'emergir sota el signe de l'al·legoria. Type:
Monument commemoratiu Concept:arquitectura Subject:
Concept:Pedra
Tekst
Afbeelding
Geluid
Video
3D
Concepten
Digitale Objecten
Personen
Plaatsen
Tijd
