Identifier(s):
A40437 Beschrijving:
L'edifici conegut com Casa Cervelló es localitza al número 25 del carrer Montcada de Barcelona. Aquest edifici -en origen residencial- combina actualment la doble funció d'habitatge, a la banda més septentrional, i de galeria d'art des de 1974 (galeria Maeght) fins a l'actualitat (Fundació Gaspar). La finca es localitza al carrer Montcada, un dels indrets més destacats de la ciutat de Barcelona per l'amplia trajectòria històrico- constructiva de les edificacions que s'hi localitzen. Aquests grans casals urbans tenen el seu origen al període medieval (segles XIII, XIV i XV) tot i que les reformes barroques practicades -en alguns d'ells de gran rellevància per la qualitat material i de traça- els converteixen en un dels millors testimonis d'arquitectura residencial noble de la ciutat de Barcelona. L'edifici que ara ens ocupa -La Casa Cervelló- es localitza en una illa de cases delimitada a la banda septentrional pel carrer Cremat Gran, a l'occidental pel carrer Montcada, a orient pel carrer Flassaders i per la Plaça Jaume Sabartés i a la banda més meridional pel Passeig del Born, tot obrint la seva façana a l'esmentat carrer Montcada (número 25). S'inscriu la finca en una parcel·la poligonal, tot disposant d'una planta rectangular que fa mitgera amb la finca número 23 (Casa Finestres) del mateix carrer cap a la banda septentrional i amb el número 27 cap a la més meridional. Aquesta planta es caracteritza per la presència d'un pati descobert cap a la banda del carrer Montcada al voltant del qual es desenvolupen les estances dels diversos nivells. La casa consta de cinc nivells d'alçat: planta baixa (amb testimonis d'un antic subsòl), un pis intermedi corresponent amb els estudis realitzats cap al segle XVI, la planta noble i dos pisos més. Es cobreix el conjunt amb un terrat pla transitable a excepció de la banda més septentrional (crugia al darrera del pati), coberta amb una teulada de vessants. La façana destaca per la presència d'elements estilísticament molt dissemblants que es corresponen amb actuacions de diferents cronologies. Destaca d'aquest frontis la gran portalada de pedra amb un arc de mig punt adovellat, probablement obra del projecte arquitectònic medieval tot i que la gran amplada de les dovelles ens indicaria unes dates més tardanes (cap al segle XV). Aquesta porta es troba flaquejada per unes finestres a mitja alçada es correspondrien amb la reforma realitzada cap al segle XVI per tal de construir els estudis de la casa; no obstant però, cal remarcar la diferència formal existent entre les finestres, una d'elles amb llinda motllurada i la resta amb llinda recta que apuntarien a una reforma més tardana. Al primer pis o planta noble s'obren tres finestres amb balcó de volada de pedra i barana de ferro que combina barrots llisos i helicoïdals. Aquestes finestres es troben emmarcades per una motllura que delimita cadascuna de les obertures a la banda superior i que contraresta l'escassa decoració a les llindes i muntants, limitada a una fina motllura. El segon pis només disposa d'una petita finestra a un dels costats de la façana, fruit molt probablement d'una de les reformes barroques. Així, aquest segon pis es configura com un mur corregut que es corona amb un element de cornisa que constitueix l'ampit de la solana desenvolupada al darrer nivell. Aquesta galeria disposa de diversos pilars octogonals de pedra que sostenen una teulada en vessant, sota la qual brollen quatre gàrgoles llises per on s'aboca l'aigua d'aquesta. A l'interior, la finca s'organitza -com s'apuntava anteriorment- al voltant d'un gran pati descobert al qual s'hi accedeix a través de la portalada del carrer Montcada que condueix a un vestíbul. En aquest pati es localitza l'escala noble de pedra que dóna accés directe a la planta noble i també una petita porta al frontis més septentrional que comunica amb una estreta escala de Veïns, la qual es troba en un estat de deteriorament molt acusat. El pati descobert és un dels elements més emblemàtics del conjunt i en general un dels més rellevants de l'arquitectura històrica residencial de Barcelona. Tot i així, la manca de recursos econòmics pel seu manteniment està provocant que l'edifici comenci a patir els primers símptomes del pas del temps a la seva estructura. Al pati s'hi localitza una magnífica escala noble de pedra que condueix a la planta principal. Aquesta escala és un dels models d'escala coberta més curiosos de l'arquitectura del segle XVII a Barcelona. A diferència d'altres exemples de construcció barroca com l'escala coberta de la Casa Dalmases (núm.23 carrer Montcada) i la de la Casa Mercader (núm.11 carrer Lledó) entre d'altres, estem davant d'una reforma de l'estructura medieval i no pas d'una construcció de vell nou. Els grans arcs que configuren la coberta rampant de l'escala es recolzen a sobre d'unes esveltes columnes que molt probablement -atenent a la seva tipologia- va ser aprofitades d'una galeria del segle XVI que hi hauria a un dels frontis del pati. Les obertures localitzades a les diferents façanes són obra de diversos projectes arquitectònics. És per aquest motiu que en un mateix frontis conviuen finestres coronelles de llinda apuntada (segles XIII-XIV), finestres motllurades amb mènsules esculpides (segle XVI) i altres amb llindes rectes i muntants motllurats (segles XVII i XVIII). També són visibles algunes reformes XIX que afecten especialment a remuntes i canvis en els accessos a diferents estances de la casa. La planta baixa disposa d'un dels espais més rellevants del conjunt tant per la seva tipologia com per la cronologia dels mateixos. Destaquen, en aquest sentit, els grans arcs adovellats de pedra apuntats, molt probablement d'origen medieval i que es configurarien com arcs de mitgera. En cronologies posteriors, l'espai de planta baixa s'hauria vist ampliat, fet que hauria comportat la construcció d'uns grans arcs de maó en sardinell i que molt probablement tindrien relació amb la construcció d'un pati superior a nivell de planta noble. La planta noble disposa de nombrosos salons, tots els avui dia completament pintats de blanc tot i que molt probablement haurien estat decorats amb sostres i parets pintades com era habitual a l'arquitectura residencial de les classes benestants als segles XVIII i XIX (moment en què es faria la reordenació interior de la planta). A l'entrada de la casa es localitza una estança a mena de rebedor que disposa al pis superior d'una galeria de fusta que permet comunicar les dependències del tercer pis localitzades a la banda més septentrional amb les que es troben a la banda del carrer. Type:
Casa senyorial Concept:arquitectura
Tekst
Afbeelding
Geluid
Video
3D
Concepten
Digitale Objecten
Personen
Plaatsen
Tijd
