Details van een Digitaal Object

Identifier(s): A40453

Beschrijving: Ubicat al districte de Ciutat Vella, el Teatre Principal és un edifici academicista que es troba a l'extrem meridional de l'illa de cases delimitada per la Rambla i els carrers de l'Arc de la Rambla, de Lancaster i Nou de la Rambla. Disposa de tres façanes afrontades als tres primers carrers i fa mitgera amb les parcel·les veïnes. L'accés principal es produeix, però, des de la Rambla. De planta irregular, l'estructura en alçat de l'edifici presenta un cos central amb planta baixa, dos pisos i àtic i dos cossos laterals formats per planta baixa, pis principal, dos pisos i terrat transitable. La façana principal, que s'adapta a l'alineació corba d'aquesta part de La Rambla, articula la totalitat dels seus acabats en pedra de montjuïc, a excepció d'alguns elements decoratius, obrats en terracota. Els dos cossos laterals presenten la mateixa composició en tres eixos d'obertures: a la planta baixa, arcs de mig punt emmarcats de platabandes; al primer pis, balcons ampitadors amb balustres de terracota i coronats per un cornisament sostingut per mènsules en forma de voluta. El segon i el tercer pis, s'obren per mitjà de finestres rectangulars i quasi quadrangulars respectivament, emmarcades amb platabandes. Aquests cossos estan coronats per un entaulament que conté els respiradors del terrat de solera, tancat per mitjà d'una nova balustrada de terracota. El cos central, amb un tractament plàstic més acusat, també consta de tres eixos d'obertures: a la planta baixa, quatre grans pilars emmarquen els tres arcs d'accés. Aquests pilars contenen, al mateix temps, una finestra semicircular cadascun, corresponent a les antigues taquilles del teatre, protegits per reixes de fosa a base de fulles d'acant. Entre pilar i pilar s'hi obren els tres portals, coronats per arcs de mig punt sostinguts per pilastres de menor alçada que els pilars i d'acabat encoixinat. En els carcanyols d'aquests arcs s'hi observen quatre medallons de terracota obrats per Bartomeu Ferrari que contenen els busts de quatre actors i cantants de l'època: Maria Malibran, Carlos Máiquez, Caylón i Julián Prieto. Damunt d'aquests medallons uns relleus de pedra en forma de cartel·les amb corones de llorer són flanquejats per les grans mènsules en forma de fulles d'acant que sostenen el gran balcó corregut del pis principal. Aquest balcó és tancat per unes balustrades de terracota i conté els tres grans portals que ofereixen al foyer o saló principal bones vistes de la Rambla. Aquests portals, emmarcats amb platabandes i coronats per frontons triangulars, estan flanquejats per quatre grans pilastres decorades a quarterons. Aquestes pilastres sostenen tres grans arcs que protegeixen uns respiradors en forma d'ull-de-bou tancats amb una traceria en forma de flor i coronats amb llaços i garlandes de llorer. Aquest cos central és rematat per un fals àtic ornamentat a base de dobles pilastres corínties i un cornisament semicircular al centre, protegint un altre respirador en forma d'ull-de-bou. Els Salons de la planta noble El vestíbul que actualment dóna accés a l'edifici presenta el terra revestit de marbre i els murs decorats a quarterons d'estuc. D'una banda neix l'escala de veïns que ocupa el cos lateral dret de l'edifici i, al fons, neix l'escala vers la planta principal, flanquejada de dues imponents cràteres de marbre blanc sobre basament. A la planta principal, havent depassat una interessant porta d'estil rocalla antigament daurada, s'accedeix al foyer o saló principal, un espai rectangular amb els extrems en forma d'hemiscicle. Aquest saló, antigament ornamentat amb pintures, conserva avui la seva decoració en estucs, a base de columnes corínties i volutes d'acant. A través d'una escala de marbre aquest saló dóna accés al que, anteriorment, havien estat tres salons alineats separats per envans que han desaparegut. Aquests salons conserven, encara, els estucs de rocalla sobredaurada. La Gran Cúpula Deixant de banda la sala de representacions, la peça més destacada de l'edifici és el gran saló circular del darrer pis, una construcció única a Catalunya. Es tracta d'un ampli espai concebut a la manera del Pantheon de Roma, cobert per una cúpula de gran llum amb un gran òcul central que permet la il·luminació natural de l'espai. La cúpula està totalment revestida d'estucs formant una immensa xarxa casetonada amb complexos florons d'acant a l'interior. A la intersecció de cada floró, uns aplics de llum protegits per globus de vidre il·luminaven l'espai. La complexitat decorativa dels estucs s'apodera també del tambor de la cúpula, enfaixada per un entaulament corregut a base de volutes d'acant i cartel·les. Aquest entaulament és sostingut pels murs de tancament de la sala, que configuren un joc de plens i buits alternant murs esgrafiats amb grans portals coronats per escultura i murs reculats per la presència de semicolumnes corínties de grans proporcions.

[+]

Type: Teatre Concept:arquitectura

---