Details van een Digitaal Object

Identifier(s): A40485

Beschrijving: Ubicat al districte de Ciutat Vella, aquest habitatge entre mitgeres es troba a l'illa de cases delimitada pels carrers de Verdaguer i Callís, de Sant Pere més Alt, de la Mare de Déu del Pilar i de Sant Pere Mitjà. Disposa de dues façanes: la principal, afrontada al Carrer de Verdaguer i Callís, i la del jardí, disposada perpendicularment a la primera. L'accés principal es produeix des del carrer Verdaguer i Callís. De planta rectangular, l'estructura en alçat de la casa comprèn planta baixa, principal, tres pisos i terrat. Per bé que l'accés principal es devia produir en origen a través dels portals de planta baixa afrontats al carrer, avui es realitza per mitjà d'una escala que mena al pati elevat de la casa. Les dues façanes de la casa estructuren les seves obertures en eixos verticals de ritme regular: portals a planta baixa, balcons ampitats al principal i el primer pis i finestres en els dos darrers pisos. Els murs d'ambdues façanes estan revestits amb morter. Els emmarcaments i les llosanes dels balcons de la façana principal son fets de pedra, mentre que les baranes, profusament decorades, son de ferro forjat. Llindes, muntants i ampits dels balcons sobresurten de la línia de façana per mitjà d'una motllura simple. A la façana del jardí, però, aquesta motllura es configura a través d'un regruix de morter. L'estructura de la façana principal s'articula per mitjà de tres eixos verticals d'obertures emmarcats per dues parelles de pilastres d'estil jònic d'ordre gegant que culminen amb un entaulament amb cornisa damunt del segon pis. La façana del jardí, molt més àmplia, s'articula per mitjà de sis eixos verticals rtimats per tres parelles de pilastres, arribant a duplicar la llargada de la façana principal. Damunt del cornisament (fet d'obra) d'ambdues façanes s'alça un cos segon cos que comprèn el tercer i quart nivell i que és resultat d'una desafortunada remunta de l'edifici produïda a finals del s. XIX amb la finalitat de convertir-lo en un immoble plurifamiliar. Aquesta remunta articula les seves obertures (únicament a base de petites finestres quasi quadrangulars) que no respecten la composició de la façana inferior. Aquesta remunta provocà la destrucció de la coberta original de l'edifici i la balaustrada que probablement el coronava, de la mateixa manera que, amb els seus baixants, es destruí part del cornisament i es desvirtuà l'honorable façana original del jardí elevat. Pel que fa l'interior de l'edifici, pràcticament res es conserva de l'edificació original, més enllà dels forjats, molt malmesos degut al mal ús. En relació als elements mobles apreciables a l'interior destaca, només, la fusteria que conforma els balcons dels pisos principal i segon i llurs porticons. Decorada amb carteles corbes de perfil ondulant, aquesta fusteria podria datar del mateix s. XVIII. El jardí elevat presenta avui dos nivells units per mitjà d'una escala de recent factura. El nivell superior reposa damunt de tres portals afrontats al carrer de Verdaguer i Callís que donen pas (els dos laterals) a botigues i (el central) a una font d'ús públic. Damunt d'aquesta font s'alça un interessant pavelló quadrangular amb els angles escapçats emmarcat per pilastres toscanes faixades i amb els murs revestits d'una rocalla de gran plasticitat. Sobre l'entaulament del templet s'hi endevina un fris ceràmic policromat i les restes d'una decoració escultòrica avui il·legible. Per la resta, s'ha documentat que, com a mínim fins la dècada de 1860, el jardí presentava un grup de parterres a la francesa, ordenats per una estricta simetria al voltant d'una font ornamental circular ubicada al jardí inferior i de la que no es conserven traces.

Type: Concept:arquitectura

---