Details van een Digitaal Object

Identifier(s): A40493

Beschrijving: L'edifici conegut com Casa Nadal es localitza al número 14 del carrer Montcada de Barcelona. Avui dia (2012) seu del Museu Barbier d'Art Pre-colombí, té els seus orígens cap al segle XIV o XV tot i que la zona on es localitza es va començar a urbanitzar cap al darrer quart del segle XIII. La finca es localitza al conegut barri de la Ribera, concretament al carrer Montcada, un dels indrets més destacats de la ciutat de Barcelona per l'amplia trajectòria històrico- constructiva de les edificacions que s'hi localitzen. Aquests grans casals urbans tenen el seu origen al període medieval (segles XIII, XIV i XV) tot i que les reformes barroques practicades -en alguns d'ells de gran rellevància per la qualitat material i de traça- els converteixen en un dels millors testimonis d'arquitectura residencial noble de la ciutat de Barcelona. La Casa Nadal es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers Barra de Ferro, Banys Vells, Sant Antoni dels Sombrerers i Montacada. La finca té una planta rectangular que es caracteritza per la presència d'un pati descobert cap a la banda del carrer Montcada al voltant del qual es desenvolupen les estances dels diversos nivells. La casa consta de quatre nivells d'alçat: planta baixa (amb testimonis d'un antic subsòl), un pis intermedi corresponent als estudis realitzats cap al segle XVI, la planta noble i un segon pis. Es cobreix el conjunt amb un terrat pla transitable a excepció de la crugia del carrer Montcada i un volum cap a la banda posterior de la finca, que ho fan amb una teulada en vessant. La façana destaca per la presència d'elements estilísticament molt dissemblants que es corresponen a actuacions de diferents cronologies. És especialment a la planta baixa on es poden observar més clarament els testimonis estructurals i materials dels diferents projectes arquitectònics. Així, a l'eix central d'aquest frontis es localitza una gran portalada neoclàssica construïda cap a la fi del segle XVIII o inicis del XIX. Es tracta d'una portalada de pedra amb un arc central adovellat, el qual queda flanquejat a sengles costats per dos parelles de pilastres amb basa i capitell dòric que sostenen un entaulament també d'ordre dòric que es corona amb una motllura esculpida. La clau de l'arc destaca per la seva monumentalitat, tot disposant d'una major grandària respecte de la resta de peces, augmentada aquesta per l'escut central que hi presenta. L'entaulament de la portalada serveix de base al balcó central del primer pis, el qual comparteix part de la dita estructura per configurar la seva volada. A la planta baixa es conserva també una altra portalada en forma d'arc de mig punt rebaixat i una finestra amb arc conopial motllurada que imposta en dos mènsules amb forma de caps humans, la qual es correspondria amb la reforma del segle XVI, moment en què s'haurien construït els estudis de la casa en un nivell intermedi entre la planta baixa i la noble. Tanmateix, a sota del balcó més proper a la mitgera amb la finca número 12, és visible el testimoni d'una finestra de similars característiques a la ja esmentada i que actualment es troba cegada. Les finestres de la planta noble que s'obren al carrer Montcada destaquen per la seva fesomia purament barroca, amb llinda recta i muntants motllurats, obertes a un balcó en voladís (aquest probablement obra del segle XIX). El darrer pis conserva -cap a la mitgera amb el número 12 del carrer Montcada- l'estructura torrejada del projecte medieval de la finca i a continuació d'aquest, es desenvolupa una solana o galeria amb pilars de pedra octogonals que ha estat recuperada en una restauració de la segona meitat del segle XX. A l'interior de l'edifici destaca especialment el pati descobert, al voltant del qual s'articulen i obren les estances dels diversos nivells. Tant a la planta baixa com al primer pis, només en queden alguns testimonis d'obertures barroques -portes amb llinda recta i muntants motllurats- que queden vistes a sota dels arrebossats foscos que recobreixen les divisions de les diferents sales d'exposició del museu que actualment acull l'edifici. El pati descobert és un dels elements més emblemàtics del conjunt i en general un dels millors conservats a la ciutat malgrat les diverses intervencions que ha estat objecte. Es tracta d'un espai quadrangular de reduïdes dimensions, molt probablement fruït dels projectes arquitectònics històrics que haurien reduït considerablement la seva amplària. Aquest supòsit de l'existència d'un pati de majors dimensions es justifica en la presència -a la paret més oriental- del testimoni d'un arc adovellat de pedra que es correspondria molt probablement amb la volta de l'escala medieval que conduïa cap al primer pis. Actualment, només es conserva aquest arc, el qual ha quedat fossilitzat en un mur - probablement de construcció barroca- on s'obre a planta baixa una porta (que comunica amb una sala annexa) unes finestres de llindes rectes i muntant motllurats a la primera i una finestra de similar fesomia i mides més reduïdes al segon pis. Afrontada a aquest mur, es desenvolupa -al primer pis- una galeria d'arcs apuntats que imposten en columnes d'esvelt fust i capitell troncopiramidal amb motius florals, model que es pot emmarcar en unes cronologies relatives del segle XVI i que és molt similar al localitzat a la veïna finca Casa Aguilar (Núm. 15 del carrer Montcada). Aquest element hauria substituït la tribuna medieval i la seva construcció estaria relacionada amb la dels estudis, localitzats en aquesta mateixa crugia. El gran arc de planta baixa localitzat a la crugia frontal es podria emmarcar en cronologies barroques i la seva construcció es podria relacionat també amb la de l'actual escala d'accés a la planta noble, coberta amb voltes d'aresta, des de la qual es dóna accés als estudis.

Type: Habitatge unifamiliar Concept:arquitectura

---