Identifier(s):
A41327 Beschrijving:
La Caserna de Bombers del Poble Sec es troba ubicada a l'illa de cases del districte de Sants-Montjuïc delimitada pel carrer Lleida i les avingudes Rius i Taulet, Reina Maria Cristina i Paral·lel. Es va construir amb motiu de l'Exposició Universal de 1929 sent projectada per l'arquitecte Emilio Gutiérrez. Com la gran part dels edificis que es van construir per l'Exposició Universal de 1929 l'edifici respon a un estil noucentista amb una composició senzilla i harmònica però que transmet la monumentalitat i importància que havia de tenir un equipament funcional i representatiu. L'edifici és compon per dos elements ben diferenciats: un cos de planta baixa i una planta pis i una torre adossada. Es tractava d'un edifici aïllat alineat al Carrer de Lleida amb patis laterals. Aquests espais laterals actualment ha estat ocupat per barracons de la policia (lateral nord) i pel pati de l'Escola Jacint Verdaguer (lateral sud i pati posterior). La planta de l'edifici respon a un gran espai central a doble alçada (Sala d'Útils) i un cos en forma de "U" de dues plantes d'alçada que envolta l'espai central i conté totes les sales i estances necessàries per al funcionament de la caserna. El gran espai central es cobreix amb una teulada a dues aigües que es recolza sobre encavallades de perfils metàl·lics i els murs perimetrals. En el centre hi ha un lucernari elevat. Per contra, el cos en "U" es cobreix amb un terrat pla transitable. La façana principal afrontada al Carrer de Lleida és la més treballada de l'edifici. La façana s'estructura en tres franges verticals; la central, que coincideix amb la Sala d'Útils es compon de tres eixos verticals i cada un d'ells té una gran porta en planta baixa - per on sortien els vehicles- , i tres obertures superiors dividides amb mainells, i emmarcades per pilastres continues des del sòcol fins a la cornisa. La façana és rematada per un capcer esglaonat amb un frontó amb forma de temple clàssic decorat amb l'escut de la ciutat. En els dos laterals hi ha només un eix vertical on les obertures són finestrals. En el costat sud, en planta baixa, l'obertura es transforma en una porta d'accés, amb un clàssic frontó triangular sobre dos mènsules. La part superior de la coberta es remata amb un frontó decorat amb l'escut dels Bombers de Barcelona, que es repeteix simètricament a les quatre façanes emfatitzant les cantonades. La torre annexa a la façana nord és l'element més visible de l'edifici. Presenta una base quadrada, amb petites finestres que il·luminen les escales interiors al tram central. El tram superior es presenta amb una gran obertura balconera a cada costat emmarcada per columnes dòriques i, per sobra, el remat final, amb tres finestres d'arc de mig punt a cada costat i una coberta metàl·lica acabada en punxa. A la planta superior de la torre hi deuria haver hagut un gran dipòsit d'aigua. L'interior és molt més auster i el més important és la funcionalitat amb pocs elements decoratius. L'accés principal es realitza per la cantonada sud?est a través d'una porta que s'obre a l'espai que ocupa l'escala principal de comunicació entre les dues plantes. Des d'aquest espai es pot accedir a la Sala d'Útils o es pot pujar a la galeria de la planta primera. La Sala d'Útils, l'espai on hi havia la maquinària i vehicles d'extinció és un espai a doble nivell on l'element més singular és la coberta, amb encavallades angleses i un gran lucernari central. A l'alçada de la planta primera hi ha una galeria o balcó corregut que envolta tot l'espai i dóna accés a les diferents estances d'aquest nivell. És en aquest balcó on es situen les barres de descens per a les emergències que utilitzaven els bombers per a baixar a la zona de vehicles. Actualment tota la superfície de la planta baixa està ocupada per oficines de nova construcció que han devaluat l'espai original. Type:
Concept:arquitectura