Details van een Digitaal Object

Identifier(s): Q11356

Beschrijving: El jaciment es troba dins el recinte de la Ciutadella de Roses, a l'entrada del municipi. Té l'accés per la carretera C-260 o Avinguda de Rhode, passats 378 m del punt quilomètric 44. Es tracta d'un assentament d'època romana, documentat durant els anys 1993 i 1994, quan Anna M. Puig, Mireia Pujol i Gemma Vieyra van realitzar una intervenció arqueològica, a la zona coneguda com a pati d'armes de la ciutadella renaixentista. Aquesta excavació va permetre identificar diverses estructures de cronologia baix imperial. A tocar del recinte murat d'època medieval va trobar-se un mur, datat al segle II dC, i un pou, l'amortització del qual s'ha datat cap a la fi del segle V dC. La part més important de les restes d'època romana s'han localitzat a la part central del patí d'armes. Es tracta d'un edifici de planta no definida que presenta dues fases constructives. Una primera fase d'estructures no connectades entre elles, però amb abundant material ceràmic i una segona fase on s'observa una ampliació del recinte. Les evidències d'ocupació romana de la zona venen corroborades per diverses troballes disperses per tota l'àrea de la ciutadella. Sota el subsòl de la vila medieval van trobar-se restes ceràmiques, dos murs paral·lels i restes d'un dipòsit d'opus signinum. La tipologia, la varietat i la distribució de les restes documentades permeten afirmar que es tracta de l'antic nucli poblacional romà de Rhodes. Atesa la tipologia del material ceràmic recuperat i els elements constructius permeten situar el jaciment dins el marc cronològic que aniria des de la segona meitat del segle II dC fins al segle VI dC, ja en època visigòtica. L'estat de conservació del conjunt, tot i ser desigual, es pot considerar regular, atesa la manca d'estructures clarament definides. En el bienni comprès entre els anys 2010-2011 es va dur a terme una part del projecte d'intervencions arqueològiques que estava programat en el marc del centenari de la descoberta del jaciment de la Ciutadella de Roses. Les excavacions es van realitzar als sectors 2, 3 i 5 de la zona 1, i a la zona 3 o pati d'armes. Pel que fa a les intervencions d'aquest àmbit, els resultats d'aquestes excavacions es poden dividir en dues fases. La més recent, datable al segle XX, es correspon als diferents usos que va rebre el pati d'armes de la Ciutadella, especialment després de la Guerra Civil espanyola tal com indiquen les fonts documentals. En aquest moment, els terrenys de la Ciutadella passen a ser parcel·les destinades a un ús agrícola i fins i tot com a camp de futbol municipal. Cal destacar que l'any 1961 l'empresa MASDAL, S.A., va intentar recuperar la totalitat de la propietat de manera que va executar un projecte d'urbanització de l'espai que va començar amb l'enderroc d'una nova part de les muralles. Aquest projecte constructiu no es va aturar fins a l'any 1986, moment en el qual l'Ajuntament de Roses comprà els terrenys del jaciment. Aquests fets es traduïren arqueològicament en la troballa dels pals que delimitaven l'espai del camp de futbol i que probablement serien els mateixos que es van identificar durant la campanya del bienni 2008-2009 a l'espai de la rasa 3 (alineació de forats de la UE 30.484) i la present campanya de 2010-2011 (UE's 30.509, 30.510, 30.511) al nord del barri hel·lenístic. També es van trobar altres restes com ara una bossada de cendres i terres remenades posteriors a l'any 1960. De la segona fase, datable entre mitjan segle XVI fins a inicis segle XIX, la troballa de l'hospital ha estat la més rellevant. Aquest edifici es va construir dins la segona meitat del segle XVII i estava situat a tocar de la muralla de llevant i al sud dels quarters d'infanteria, sobre les restes del barri hel·lenístic i de l'edifici A. L'hospital en qüestió té una planta rectangular, orientada en sentit SW/NE, al nord del qual es va construir una capella l'any 1693 i pel costat de llevant hauria tingut una zona enjardinada segons els gravats de l'època. Al costat oest de l'hospital s'hi ha identificat fosses d'inhumació múltiple al barri hel·lenístic (UE's 30.501 i 30.50, 30.518 i 30.536) amb un total de 5 inhumacions de cronologia indeterminada. Per altra banda, cal destacar la troballa d'uns forats d'arbre podrien testimoniar l'enjardinament de la zona, documentat als gravats vers l'any 1720, així com diversos esclats de bomba procedents dels setges que van atacar la Ciutadella entre els segles XVII al XIX. Pel que fa als esclats de bomba, al barri hel·lenístic s'hi van localitzar també fosses amb restes de ferro (UE's 30.592 i 30.660), així com a l'interior de la torre (UE 30.443), datada vers el setge de 1693, en canvi, a l'espai de la muralla no se'n va identificar cap fossa. En el marc d'aquestes cronologies (segles XVI-XVIII) s'haurien de situar també els pous de la UE 30.532 i 30.5616 trobats a l'espai del barri hel·lenístic i el de la UE 30.483 de la muralla. L'any 2011 es van practicar cales de sondeig a la ciutadella de Roses en el marc del programa de TV3 Sota Terra. Concretament els sondejos es localitzaven al barri hel·lenístic, al límit sud del claustre del Monestir, i al pati d'armes de la ciutadella. L'objectiu principal de la intervenció era obtenir més dades sobre el moment fundacional de la colònia grega. La cala 2 es va obrir en primer lloc a uns 30m al sud de l'extrem més meridional de la muralla hel·lenística, en el lloc on es suposava es podria perllongar la muralla. L'aparició del nivell freàtic va obligar a aturar les tasques d'excavació en aquest punt, de manera que es va obrir una segona cala uns 15m més al nord, on sí van aparèixer blocs de pedra corresponents a la muralla. Per tant, els resultats de la cala efectuada al pati d'armes han permès localitzar la continuació de la muralla hel·lenística que delimita el turó de Santa Maria uns 15 m més al sud, en línia recta al darrer tram descobert, en direcció al mar.

Type: Lloc d'habitació amb estructures conservades ciutat Concept:arquitect%C3%B2nic

---