Details van een Digitaal Object

Identifier(s): Q16955

Beschrijving: Per accedir al jaciment cal prendre la carretera de Montjoi i continuar fins arribar a l'aparcament del dolmen de la Cobertella. Tot seguit s'ha de continuar a peu pel camí que indica a les Coves Dolmen, i seguir el camí uns 700 metres, fins que es bifurca. Cal prendre el camí de la dreta, la cova es troba a 10 metres, en el paratge anomenat els Guills del Mas Marès, a la part alta del vessant esquerre de la riera de la Quarentena. La vegetació dominant és arbustiva d'estepa i garriga. Es tracta d'una cova-dolmen del neolític final, descoberta l'any 1999 per Carles Pàramo Barberà, Esteve Martínez i Carles Pàramo Ponseti. L'any 2000 s'hi realitzà una excavació arqueològica dirigida per J. Tarrús, A. Custoja i P. Santamaria. Es tracta d'una cavitat natural tancada amb parets de pedra seca, davant de la qual hi ha un corredor d'accés, format per tres lloses clavades i murs de pedra seca. Les lloses són totes de gneis, llevat de la primera del costat esquerre del passadís, que és de quars. El corredor fa uns 1,80 m de longitud per 0,90-0,70 m d'amplada, amb una altura màxima de 1,37 m. L'espai interior de la cambra arriba als 3 metres de longitud per 3,6 m d'amplada, amb una altura de 1,80 m. El túmul frontal formava un semicercle de blocs mitjans i terra a banda i banda del corredor d'accés. No hi ha senyal del possible anell de contenció extern. Presenta la particularitat de tenir una estela-menhir plantada prop de l'entrada, arran del costat dret del passadís. Aquesta estela té una alçada d'1,53 m per 0,45 m d'amplada i 0,15 m de gruix. Es tracta d'una llosa de gneis de secció rectangular, que presenta una escotadura a la part alta del costat dret, que li dóna un aspecte antropomorf. L'excavació arqueològica va permetre recuperar materials ceràmics de diverses cronologies: ceràmica a torn medieval i moderna; dos trossos de terrissa feta a mà, decorats amb acanalats, atribuïbles al bronze final; i alguns fragments de ceràmica feta a mà llisa, possiblement del neolític final o calcolític. Tant per les dades aportades dels materials arqueològics com per la seva tipologia arquitectònica, aquesta cova-dolmen es pot adscriure, segons tarrús (2000), a la darrera fase del megalitisme de l'Alt Empordà-Rosselló, durant el neolític final. La presència de ceràmiques del bronze final, possiblement part d'una urna cinerària, indicaria la seva reutilització com a cova sepulcral a finals del segon mil·leni cal aC. Durant la campanya d'excavació de l'any 2000 també es va aixecar la segona llosa de la banda esquerra del corredor. Per tant, l'estat de conservació és bo.

Type: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu dolmen Concept:arquitect%C3%B2nic

---