Details van een Digitaal Object

Identifier(s): Q19617

Beschrijving: El jaciment es troba dins el recinte de la Ciutadella de Roses, a l'entrada del municipi. Té l'accés per la carretera C-260 o Avinguda de Rhode, passats 378 m del punt quilomètric 44. Es tracta d'una basílica d'època tardorromana localitzada sota l'absis dret de l'església de Santa Maria, associada a una necròpoli coetània. Les primeres notícies de la seva existència provenen de les excavacions dels anys 1934 i 1938 a càrrec de Francesc Riuró i Ferran Cufí, concloses, en acabar la guerra civil l'any 1945, per Miquel Oliva. Aquestes intervencions permeteren documentar les restes d'una estructura absidal que hauria servit de fonaments de l'església de Santa Maria, diversos murs interpretats com a fonaments, una cisterna i per últim dos sepulcres d'inhumació de cronologia posterior, contemporanis al temple romànic. L'estructura principal és de planta quadrada de 3,6m d'amplada per 1,8m de fons, que , segons J.M. Nolla (1997), determinaria un recinte total de 6 m d'amplada per 6/7 de llargària màxima. Aquest hauria estat pavimentat inicialment amb un sòl gruixut d'opus signinum. Les primeres excavacions de Francesc Riuró i Ferran Cufí a l'exterior del recinte eclesiàstic posaren al descobert dos sarcòfags monolítics de pedra amb tapadores a doble vessant, que van portar als investigadors a obrir una rasa de 6 m per 2,4 m als voltants de l'església on es localitzaren i identificaren part d'una necròpolis amb dos inhumacions infantils en àmfora. L'any 1945 es confirmà la seva existència. Posteriorment, l'any 1977, M. Aurora Martin va efectuar un sondeig exploratori d'uns 30 metres quadrats al vessant meridional i sud-occidental del puig que donaren com a resultat l'aparició de noves inhumacions aïllades de característiques similars a les trobades a les campanyes precedents. S'han documentat un total de 30 tombes amb orientació est - oest, determinant-se sis tipologies. Un primer en fossa simple, amb fragments d'àmfora protegint el cadàver, una altre grup d'inhumacions infantils en àmfora, un tercer grup de tombes de tègula de secció triangular. Un quart grup tipològic correspon a caixes de pedres senzilles fetes de pedruscall i rierencs. La cinquena variant consisteix en tombes d'obra amb plaques primes de pissarra, parets ales i bastides de peduscall i morter. I per últim un conjunt de grans sarcòfags monolítics de gres, travertí o calcària. L'any 2003 es va realitzar un altra intervenció, excavant dos sondejos a les ales sud i oest del claustre del monestir. Es van poder definir dues fases diferenciades d'inhumació. La primera, formada per un conjunt de tombes de caixa d'obra, dataria des de la primera meitat del segle V (tot i que podria arribar a entrar al segle IV) fins les acaballes del VI. Aquestes tombes coincidirien amb els sarcòfags descoberts l'any 1945 a l'extrem de la galeria sud, però ambdós conjunts es trobarien separats per un mur que faria les funcions de delimitació d'àrees funeràries. La segona fase ocupa el moment final d'utilització de la necròpolis, i apareix dispersa en punts considerablement allunyats. S'inscriu en el moment en què la població ha estat devastada i abandonada, al segle VII. Les estructures documentades, la distribució espacial i les restes trobades in situ, permeten interpretar ambdós conjunts com un espai sagrat relacionat. Per un costat un edifici cultual, basílica o temple cerimonial amb la seva necròpolis associada. L'estat de conservació de l'edifici cultual es pot considerar regular atès la mancança de murs de tancament que permetin definir clarament les seves dimensions. Per la seva banda la necròpoli te un estat de conservació bo.

Type: Edifici religiós temple/Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu Concept:arquitect%C3%B2nic

---