Details van een Digitaal Object

Identifier(s): Q21347

Beschrijving: L'església de Sant Climent de Taüll s'emplaça a l'extrem meridional del nucli urbà de Taüll. L'edifici presideix el conjunt de construccions del poble, i l'indret que ocupa s'obre a la vall de la Noguera de Tort, sobre la que té una visió privilegiada. Sant Climent de Taüll és una església romànica del municipi de Vall de Boí (Alta Ribagorça), del grup de la vall de Boí, bastida a partir de mitjan s XI, prop del nucli de Taüll. Fou refeta i decorada el 1123, any que la consagrà Ramon Guillem, bisbe de Roda. És un edifici de tipus basilical, de tres naus, separades per columnes cilíndriques, amb coberta de fusta i tres absis, decorats per arcuacions cegues i lesenes, convertides en mitja columna, de tradició llombarda. La part més notable és el campanar, que s'aixeca a l'angle del mur de migdia, aïllat del mur, de sis pisos de finestres geminades, ornades amb arcuacions i dents de serra marcant la separació dels tres darrers pisos. Fou restaurada el 1922, any que hom traslladà les famoses pintures murals romàniques centrades per la figura del pantocràtor al Museu d'Art de Catalunya. En el marc de les tasques de manteniment i millora de l'església de Sant Climent de Taüll que es porta a terme des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, l'any 2008, amb motiu del condicionament i millora de la il·luminació interior del presbiteri, es va portar a terme una primera intervenció arqueològica. Els resultats dels treballs de recerca arqueològica a la zona del presbiteri i de l'altar van aportar dades que permeten aprofundir en el coneixement de les fases de remodelació de l'àrea del presbiteri així com de la dinàmica constructiva i de la capçalera de l'edifici. Pel que fa al perímetre exterior de l'església, aquest va ser objecte d'una actuació precedent. El condicionament de l'entorn realitzat en el marc dels treballs de restauració de l'edifici en la dècada dels 70, va comportar la construcció d'un sòcol de formigó per al recalçament de la fonamentació de les estructures d'aquesta. Aquesta obra de consolidació va requerir l'obertura d'una franja d'un 1,50 m al voltant de l'exterior d'aquestes estructures, fet que va suposar l'alteració de la seqüència estratigràfica de la zona de necròpolis que es localitza en aquest sector. Amb la finalitat de constatar l'abast i l'entitat de les actuacions que es van realitzar en la dècada dels anys 70 i comprovar l'estat de conservació que oferia les estructures d'obra construïdes en aquest moment, en el decurs dels treballs de condicionament i restauració portats a terme l'any 2009, es van practicar uns sondejos a l'exterior de la capçalera de l'església. Aquesta actuació va possibilitar, a la vegada, fer una cala al sòcol de formigó per tal de copsar l'obra de la fonamentació original de l'edifici. Es va obrir al voltant de tot el perímetre exterior de la capçalera de l'església una rasa entre 1,00 i 1,20 m d'amplada i amb una fondària d'entre 1,10 i 1,20 m respecte al nivell actual, coincidint amb la cota inferior de la fonamentació del murs de tancament dels absis de la capçalera. El fet de tractar-se d'una zona de necròpolis ha permès localitzar en el tall tot un seguit de punts on es podien identificar restes òssies humanes, les quals es correspondrien amb les inhumacions que ocupen aquest paquet de terra disposat al voltant de la capçalera de l'absis de l'església. Es evident, per tant, que la realització de la primera obertura i excavació de la rasa de la capçalera als anys 70 va comportar una alteració, tant de la seqüència estratigràfica d'aquesta zona, com en els enterraments que s'hi localitzaven. S'ha pogut constatar l'existència d'un primer nivell d'enterrament en una franja localitzada entre la cota 0,50 - 0,75 m per sota de la rasant actual del terreny. Tot i que la present intervenció no ha comportat cap incidència directa sobre aquestes inhumacions, el fet de que no s'hagin localitzat restes de caixes de lloses, sembla indicar que estem davant d'un nivell d'enterrament d'època moderna. D'altra banda, de forma aproximada es pot establir que el nivell de la necròpolis d'època baix medieval així com el del període fundacional de l'església, encara quedarien a una cota inferior d'aquest, just per sota de la banqueta de fonamentació dels murs de la capçalera de l'església. A la banda del mur nord de l'edifici que dóna a l'actual vial de la Plaça de Sant Climent també s'hi van localitzar restes d'ossos humans sense connexió anatòmica que, tot i que en menor nombre que en la zona de la capçalera. Caldrà esperar a les pròximes intervencions per obtenir més informació sobre l'àrea de necròpolis que envolta l'església de Sant Climent de Taüll. Amb motiu del Programa Romànic Obert, l'any 2013 es va realitzar una intervenció arqueològica a tres punts de l'interior de l'absis major de l'església. En dos d'aquests punts van aparèixer nous trams de pintura mural del segle XII.

Type: Edifici religiós església/Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis Concept:arquitect%C3%B2nic

---