Details van een Digitaal Object

Identifier(s): Q5740

Beschrijving: Per accedir al jaciment cal prendre la carretera GI- 620, direcció el Pení. Passat el quilòmetre 2 cal girar cap a la dreta per una pista forestal en direcció al Pla de les Gates. S'ha de seguir aquesta pista durant mig quilòmetre, quan es troba una cruïlla. Cal prendre el camí en direcció al Pla de la Guardiola durant un quilòmetre, aproximadament. Les restes es troben a la banda oriental del camí. El paisatge és de prats de pastura i les roques de l'entorn immediat són de pissarra. Es tracta d'un edifici religiós de l'alta edat mitjana. Miquel Oliva, l'any 1963, en donà la primera notícia a la premsa. Un any més tard és J. Rahola (1964) qui en fa referència. Però no fou fins l'any 1972 que es va excavar, sota la supervisió del mateix Miquel Oliva. Aquests treballs permeteren posar al descobert la planta de l'edifici, que és rectangular (15 x 14 m), de tres naus amb capçalera en l'extrem oriental, dividida en tres estances. En la nau del migdia i a l'extrem oriental hi ha un mur transversal, amb dos passos, un a cada extrem, que donen accés a un espai on el sòl és més elevat que a la resta de les naus. La capçalera està formada per tres estances de planta rectangular. La central, que podria tractar-se del presbiteri, comunica amb la nau mitjançant un pas estret. Les altres dues es podrien identificar amb els espais anomenats "diaconium" i "prothesis". Els paraments són en pedra seca, amb lloses de pissarra en forma d'opus spicatum. Els únics materials que proporcionà l'excavació són tres fragments de ceràmica grisa medieval de difícil classificació tipològica. La interpretació d'aquest edifici és una tasca difícil donada la mancança de dades disponibles, però Badia (1970) proposa identificar aquestes restes amb l'església de Sant Tomàs de Pení, confirmada com a possessió de Sant Pere de Rodes en un document de l'any 943. Les restes descobertes, però, tindrien una datació més reculada. Es tractaria d'una església rural, possiblement monàstica, de finals de l'època visigòtica, del segle VII, amb una pervivència del culte durant els inicis del renaixement monàstic dels segles VIII i IX. Les estructures es mantenen en un bon estat de conservació, hi ha murs de 0,30 m d'alçada fins a 0,90 m, però l'interior està cobert de romaguera que impedeix l'accés. Fa uns anys es va començar a delimitar un perímetre de protecció per instal·lar-hi una tanca, però no s'ha conclòs la feina. El maig del 2009, amb motiu de la cel·lebració de la Festa Megalítica organitzada per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Roses (Alt Empordà), es procedí a realitzar una neteja i control de les estructures donat que aquestes estaven cobertes per una espessa capa de vegetació.

Type: Edifici religiós monestir Concept:arquitect%C3%B2nic

---