Identifier(s):
Q5770 Beschrijving:
Per arribar al jaciment s'ha de prendre el carrer de la Pujada al Puig Rom de Roses fins al seu punt més alt, on cal deixar el cotxe i seguir a peu pel camí que surt al nord del carrer, just al davant del complex Els Vilars, número 132. El camí condueix directament al jaciment, situat en un turó, a uns 220 metres del seu inici. La vegetació dominant és arbustiva d'estepa i garriga i el terreny és pedregós.
Es tracta d'un poblat emmurallat d'època visigòtica. L'any 1916 fou visitat per Pere Bosch-Gimpera i Emili Gandia, a instàncies de Frederic Rahola i Jorge Sabaté. Un any més tard (1917), Joaquim Folch i Torres hi realitzà una excavació arqueològica. Però el jaciment restà en l'oblit fins l'any 1946, quan Pere de Palol reprengué les excavacions. La darrera actuació que tingué lloc en aquest jaciment fou a l'any 1987, a càrrec de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Francesc Tuset i Pere de Palol.
El poblat està ubicat en el cim del turó del Puig Rom i està format per un conjunt d'habitatges en nombre indeterminat, ja que no s'ha excavat en la seva totalitat, distribuïdes de manera que s'insinua un urbanisme predissenyat. El turó està encerclat per una muralla dins la qual es dibuixa l'espai urbà. El recinte tancat presenta unes dimensions en els seus eixos més llargs de 90 x 80 metres. En aquesta muralla s'hi han pogut documentar tres torres, totes a la banda sud del llenç defensiu. Dues d'aquestes torres es troben flanquejant la porta d'entrada del poblat, ubicada al sud de l'espai d'habitació, mentre que la tercera, en el mateix llenç de la muralla, està desplaçada a l'est.
Pel que fa a les estructures d'habitació, la major part es troben adossades a la muralla, en la seva part sud, doncs és la que més sediment acumulava sobre les restes, mentre que el costat nord del poblament s'ha perdut per l'erosió del terreny. La poca quantitat de sediment amb restes arqueològiques va impedir poder establir la funcionalitat de cadascuna de les estances.
Pel que fa a la cronologia, aquesta ve fixada pel material ceràmic recuperat en les diverses campanyes. La ceràmica majoritària era vaixella grisa medieval inicial i àmfores tardorromanes, la qual cosa ens marca una cronologia d'època visigòtica, entre els segles VI i VIII. És remarcable l'important lot d'eines agrícoles i de fusteria recuperades, així com una moneda d'or d'Aquila i un ponderal bizantí de bronze per a pesar monedes.
El febrer de 2011 es va realitzar una intervenció per consolidar un tram de muralla al SO del poblat. Es van utilitzar les mateixes pedres que apareixien enrunades a la zona col·locades en sec, seguint el sistema constructiu original
L'estat de conservació del jaciment és regular, doncs si bé en conservem tot el perímetre gràcies a les restes del llenç murari defensiu, la distribució del poblat ha quedat, en part, perduda per l'erosió, impedint fer una reconstrucció de la distribució en la totalitat dels espais d'habitació. Type:
Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat Concept:arquitect%C3%B2nic