Details van een Digitaal Object

Identifier(s): Q5779

Beschrijving: Per accedir al jaciment cal anar fins a la part alta de la urbanització dels Grecs i deixar el cotxe al costat del dolmen del Turó de l'Home. Tot seguit cal continuar a peu pel camí senyalitzat que condueix primer al dolmen de la Generala, i després de 450 m en direcció sud-est, al menhir de la Casa Cremada. Llavors s'ha de girar a mà esquerra i seguir uns 100 m més. Les roques de l'entorn immediat són de gneis, amb algun aflorament de quars. La vegetació és de sotabosc amb estepa i garriga. Es tracta d'una edificació de planta quadrangular d'època alt-medieval. Les úniques referències bibliogràfiques són les de Joan Badia (1981 i 1990) que és qui ha estudiat les restes. Mai s'ha realitzat cap tipus d'intervenció arqueològica, ni s'ha documentat material arqueològic associat a les estructures. És un edifici que es divideix en dues parts clarament diferenciades. El cos principal i més antic de l'edifici presenta una planta rectangular (12 x 3,80 m), orientada d'est a oest. Presenta una única porta a la meitat de llevant del mur meridional. Els murs es conserven en una alçada màxima de 1,50 metres i presenten l'aparell disposat en opus spicatum en gran part del seu parament. Posteriorment, en el costat de migdia d'aquest d'edifici, s'hi afegiren altres construccions o estances, actualment molt enrunades, de les que en destaquen dos espais rectangulars adossats a banda i banda de la porta de l'edifici principal. Malgrat les poques evidències disponibles, Joan Badia (1981) interpreta l'edifici principal com una possible església visigòtica o alt-medieval basant-se amb el sistema constructiu i amb la planta de l'edifici. Fins i tot com a hipòtesi de treball s'ha intentat relacionar amb la cel·la no identificada de Sant Cebrià de Pineda, de la que se'n tenen notícies documentals. També relaciona la resta d'estances de l'edifici com a part d'aquesta possible cel·la monàstica, amb l'església unida a d'altres dependències al costat. L'adscripció cronològica del jaciment a partir de la interpretació de Joan Badia s'ubica en època alt-medieval, amb una fase més antiga d'entre els segles VII i IX per a l'edifici principal i una fase posterior, situada al segle XI, per a la resta d'edificacions. L'estat de conservació del jaciment és regular, ja que ha perdut gran part de les estructures adossades al cos principal de l'edifici i les restes que no han desaparegut queden pràcticament cobertes per la vegetació.

Type: Edifici religiós església Concept:arquitect%C3%B2nic

---