Details van een Digitaal Object

Identifier(s): Q8240

Beschrijving: Per accedir al jaciment cal prendre la carretera GIP- 6041, de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes. Després de 6,5 km s'arriba al trencant, a l'esquerra, que duu per una pista de terra al Mas Margall, i continuar fins a Can Magí,on cal deixar el cotxe i seguir a peu uns 375 m al nord fins al mas de la Mata. Cal seguir llavors uns 140 m en direcció nord-est, a través de les antigues feixes de les vinyes, fins que s'arriba a un gran aflorament rocós. El dolmen és a 90 m al nord-est, per darrera d'aquest aflorament. Se situa en un replà cobert de sotabosc d'estepa i bruc, al sud-est de la serra de l'Estela, al sud-est de la serra de Rodes. És un sòl pedregós amb roques de gneis amb algun aflorament de quars blanc. El dolmen del Mas de la Mata és un sepulcre de corredor del neolític mig - recent. Fou descobert l'any 1934 per Miquel Macau, i va ser objecte de diverses excavacions arqueològiques: l'any 1942 per August Panyella i Miquel Tarradell, i l'any 1945 per August Panyella i Joan Garriga, que van permetre documentar diversos fragments de vasos ceràmics del calcolític. Es tracta d'un sepulcre de corredor, fet de gneis, amb cambra rectangular curta i passadís estret cavalcat, de parets convergents. Fou bastit en terreny pla. La cambra és rectangular curta, de parets paral·leles, amb tres lloses i una coberta. Els suports davanters estan superposats als del final del passadís. És possible que estigués enllosada. L'entrada és de parets paral·leles, amb suports cavalcats per fora sobre els suports finals del corredor. No es conserva cap resta de la porta. Les seves dimensions internes són de 2 m de longitud, d'1,5 m d'amplada i d' 1,3 m d'alçada. La capçalera és única, interna pels dos costats i vertical, de forma rectangular. Presenta senyals de desbastament per la cara interna, amb els caires i l'extrem superior repicats. Els suports de la cambra són dues lloses rectangulars que presenten senyals de desbastament a la cara interna i tenen els caires repicats. L'extrem superior de la part davantera d'aquestes dues lloses presenta un rebaix intencionat. La coberta és de forma rectangular, de secció rectangular i en posició desbordant per darrera i pels costats de la cambra. Presenta senyals de desbastament a la cara interna i els caires repicats, excepte la part davantera, que està retallada. El tipus d'accés a la cambra és un corredor de lloses, bastit en terreny pla, format originalment per sis lloses. La direcció del passadís és axial respecte a la cambra. Fa 3,20 m de longitud per 1,20 m d'amplada a tocar la cambra i 0,70 m a la seva entrada. Les lloses del corredor tenen forma rectangular i la cara interna desbastada, però no sembla que tinguin els caires repicats (l'extrem superior no s'ha conservat). El túmul és circular, d'uns 10 o 11 m de diàmetre, format amb reompliment de pedregar petit, i amb anell de contenció extern, format per grans blocs ajaguts. A partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la tercera fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de principi del III mil·lenni aC. L'estat de conservació és, segons aquestes visites anteriors (donat que durant les tasques de revisió de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, l'any 2009, no s'hi va poder accedir), regular, ja que la cambra conserva encara al seu lloc les tres lloses que la formaven i la coberta, encara que aquesta darrera està retallada per davant. Totes les lloses conserven la seva altura original i estan senceres, però la llosa lateral esquerra està partida, des de la seva meitat, en tres trossos que es conserven en el seu lloc original. Les lloses del passadís estan força arranades i no conserven la seva alçada original.

Type: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu dolmen Concept:arquitect%C3%B2nic

---