Details of Digital Object

Identifier(s): A40304

Description: La finca coneguda com Casa Antònia Burés, és un edifici d'habitatges construït entre 1903 i 1906, per encàrrec d'Antònia Burés. Tot i que tradicionalment s'atribueix l'obra a l'arquitecte Juli Batllevell i Arús -que signa els plànols- sembla que el projecte i la construcció haurien estat a càrrec del mestre d'obres Enric Pi. La casa es localitza en l'illa de cases emmarcada pels carrers Bailén, Ali Bei, Girona i Ausiàs Marc, tot obrint la seva façana al número 42-46 d'aquesta darrera via. L'edifici s'aixeca en una parcel·la poligonal, amb una planta rectangular on les dependències dels diversos pisos es desenvolupen al voltant d'un pati interior o celobert, on també es localitza la caixa d'escala. Presenta un alçat de cinc nivells (planta baixa, principal i tres pisos més) i es cobreix amb un terrat pla transitable. Un dels elements sense cap mena de dubte més representatius de l'edifici és la decoració que presenta la façana en la planta baixa. Al centre d'aquest primer nivell es localitza la portalada d'accés a l'interior de l'edifici on la decoració es limita al motllurat dels muntants i al floró localitzat a sobre de la rosca de l'arc, al centre del qual es disposen dues lletres entrellaçades ("A" i "B") que es corresponen amb les inicials de la promotora de la construcció, Antònia Burés. Aquesta porta es troba flanquejada per dues obertures corresponents a espais comercials que es caracteritzen per presentar una decoració molt singular que la converteix en l'element identitari de l'edifici. Es tracta d'una doble obertura amb un brancal central que ha estat resolta decorativament com si fos un arbre. Així el pilar és el tronc de l'arbre, la basa són les arrels que es claven al carrer i a la imposta es troba el naixement de les branques que es desenvolupen pel mur amb nombroses fulles que decoren al mateix temps el voladís de la galeria i el balcó de la planta principal. La planta principal presenta un tractament diferenciat de la resta de nivells, donat que era el pis noble de la finca. Així, a diferència de la resta de pisos, presenta un balcó en voladís ondulat, de pedra i amb barana calada també de pedra, que es desenvolupa de banda a banda de la façana i que als extrems es converteix en una galeria tancada de formes corbes. Aquesta galeria funciona com a base per al balcó desenvolupat al primer pis en aquest eix vertical. Pel que fa a les obertures que donen al balcó, cal destacar la llinda amb motllura corba que es remata amb un coronament central vegetal que s'estén cap a la base del balcó del següent pis en una solució igual a la que es desenvolupa en la planta baixa. Al primer pis, es manté la diferenciació d'un cos central amb balcó ondulant en voladís i barana de ferro que contrasta amb els laterals, amb barana de pedra calada. Les obertures d'aquest nivell segueixen la tipologia del pis inferior però s'introdueix una variació al coronament que substitueix l'ornamentació vegetal per un entaulament amb mènsules que sostenen el balcó del segon pis. El segon pis manté els balcons de voladís sinuosos i la barana de ferro i recupera el coronament vegetal de la llinda de la finestra. Tot i que amb variacions, aquest model es manté al darrer pis, on cadascuna de les obertures queda emmarcada per un gran arc que conforma el coronament de l'edifici i a sota del qual es disposen les obertures de ventilació del "terrat a la catalana", a excepció del tram central on trobem el bust esculpit d'un Sagrat Cor. S'ha d'assenyalar el tractament dels paraments de la façana, construïda íntegrament en pedra, amb carreus desbastats que contrasten amb la pedra polida de les obertures i els balcons. Pel que fa a l'interior de la finca, l'accés es realitza des de la portalada central anteriorment descrita, que dóna pas a un vestíbul de dos trams separats per un arc de mig punt molt rebaixat i cobert amb una volta. Aquesta volta es troba revestida amb un arrebossat de tonalitat clara que permet ressaltar més els aplics de guix disposats a la imposta d'aquest. Es tracta d'una decoració vegetal amb fulls de color verd i flors vermelles a la banda inferior. Aquest vestíbul dóna pas al pati on es desenvolupa la caixa d'escala de la finca. Es tracta d'un espai rectangular, protegit per un sòcol ceràmic de tonalitat clara amb incrustacions florals i cobert per una claraboia que dóna llum zenital a l'escala de veïns, la qual divideix el celobert en dos bandes. La disposició de l'escala al centre del pati i, molt especialment la configuració del replà de cada pis (amb dos habitatges per nivell) a mena de passarel·la, permet mantenir la diafanitat del celobert i sobre tot assegurar la ventilació dels diferents nivells per igual. El centre de la caixa d'escala acull el mecanisme de funcionament de l'ascensor, una valuosa peça modernista de fusta amb vitralls de colors que es troba molt bé conservat i que està protegit per una tanca metàl·lica. Un altre dels elements que cal destacar és la porta de fusta d'estil modernista amb vitralls policroms de formes sinuoses, que dóna accés a l'escala de veïns que repeteix el mateix models decoratiu de l'ascensor.

Type: Habitatge plurifamiliar Concept:arquitectura

---