Identifier(s):
A40315 Description:
L'edifici es desenvolupa actualment en una illa irregular delimitada pels carrers Basea (cap el nord), de la Nau (núm.3 vers l'oest), de la Tarongeta (Núm. 7; al sud) i, finalment, Argenteria, pel costat més septentrional (Plaça de Víctor Balaguer). La finca es mostra avui dia com un edifici destacat en el seu entorn urbà, tot disposant de quatre nivells d'alçat cap a la banda més septentrional i un més cap a l'oest per l'existència d'un cos torrejat. La finca presenta una planta poligonal regular amb un pati central descobert, al voltant del qual actualment s'organitzen els accessos als diferents pisos. L'edifici disposa de tres façanes de cronologia i realització dissemblants. La del carrer Basea mostra uns clars orígens medievals, visibles a alguns dels elements estructurals conservats en ella com la solana o galeria del darrer pis i bona part del parament que és visible actualment. Tot i així, semblen identificar-se també altres intervencions posteriors als projectes arquitectònics medievals, visibles especialment a les obertures de diversa tipologia i cronologia. Tot i que estem davant d'un parament d'origen medieval, la pràctica totalitat de les obertures de la planta baixa es correspondrien amb una operació que caldria situar al voltant de la fi del segle XVI o primera meitat del segle XVII. Aquesta concreció és possible, gràcies a la tipologia que mostren les finestres de gran format i reixa, però especialment per la fesomia i acabat de la gran porta adovellada que hom suposa era l'accés principal a la finca en les cronologies que estem definint. Concretament la porta presenta com principal característica el fet de que es tracta d'una gran obertura adovellada amb un extradós configurat amb un mig punt, mentre que el seu intradós es mostra un arc escarser. Aquestes característiques fan pensar en la seva construcció en un moment de transició estilística entre el segle XVI i el XVII. Tanmateix, al costat de dita porta, es localitza una finestra que disposa d'una llinda de guardapols motllurat i que hauríem d'emmarcar també dins d'aquestes cronologies dels segles XVI- XVII ja apuntades. Pel que fa les finestres, identifiquem dos tipus clarament diferenciats. En primer lloc, el model de gran format amb reixa que amb dos exemples en aquest ras de planta baixa i bona part de les finestres dels nivells superiors. Destaca d'aquest model -força singular i mancat de paral·lels al casc antic barceloní- el gran dimensionat de la llinda, i de manera destacada, la presència en aquella, del que interpretem com una mena de guardapols motllurat. Aquest element, que per la seva fesomia no respon als acabats edilicis barcelonins propis d'època moderna (s.XVII i XVIII) -amb llindes sense acabat en el seu frontis- però tampoc als models que són propis de les obertures tardo medievals o renaxentistes, on el guardapols si que és un element clarament destacat del programa decoratiu de les obertures. Seriem per tant davant d'un acabat que "a priori" podria respondre a un moment de transició entre els models renaxentistes i els barrocs i lògicament apuntaria al moment cronològic que venim assenyalant. Hauríem de fer esment però, que la finestra gran més occidental disposa d'un balcó molt probablement obra d'una reforma del segle XVIII. Aquesta tipologia de balcó es va estandarditzar al segle XVIII, tot consistint en l'encoratjament d'una estructura metàl·lica en voladís, on es disposa un paviment de rajoles (generalment bícromes) i una barana de ferro que combina els barrots llisos amb d'altres helicoïdals. L'altra tipologia de finestra que també es pot detectar a la façana del carrer Basea es correspon amb un model d'obertura més petita i amb reixa interior i que es podria relacionar amb unes cronologies anteriors -molt probablement renaixentistes - al model anteriorment descrit. Quant a la façana que dóna al carrer de la Nau, cal destacar la seva singularitat arquitectònica i patrimonial ja que estem davant de l'antiga mitgera de la finca que fou transformada en frontis de l'edifici després de les obres d'obertura de la Via Laietana a principi del segle XIX. És per aquest motiu que a l'alçada del primer pis de la façana és visible un gran arc adovellat de pedra -actualment cegat- que en origen permetia la comunicació amb un volum arquitectònic construït cap a aquesta banda de la finca. Aquest arc es localitza concretament al cos torrejat ja esmentat anteriorment que disposa d'un nivell més d'alçada que la resta de l'edifici i que es configura com un dels testimonis més rellevants de torre medieval projectada en una casa particular a la ciutat de Barcelona. Finalment, localitzaríem la darrera façana de la finca, la que afronta al carrer Tarongeta. El revestiment de ciment Pòrtland que recobreix bona part del frontis fa pràcticament impossible determinar el marc cronològic i entitat patrimonial d'aquesta part de l'edifici A l'interior de la finca, cal remarcar la banda de la planta baixa cap al carrer Basea, actualment ocupada per una escola de cuina. Val a dir que de l'observació dels nombrosos materials i elements estructurals presents a aquest nivell, es pot afirmar que la seva configuració interior és resultat de nombroses compartimentacions internes realitzades al llarg del temps. Cal destacar en aquest sentit el grans arcs adovellats de pedra, la tipologia dels quals apunta a cronologies del segle XIII i que podem definir com arcs mitgers que originàriament permetien la circulació i compartimentació de l'espai de la planta baixa segons les necessitats del moment. De la mateixa manera, es conserva una altra porta adovellada que, tot i haver estat parcialment modificada a la zona dels muntats, cal emmarcar dins de la mateixa cronologia medieval. Un dels elements més destacats d'aquesta planta baixa és un gran arc carpanell adovellat de pedra que imposta a sobre de dos columnes de gran robustesa. Aquest arc està íntimament relacionat -sota el punt de vista estructural i cronològic- amb la gran portada de la façana i constituïen l'eix de comunicació i pas natural vers el pati central de la finca. El pati de la finca es troba actualment dividit com a conseqüència dels processos de compra-venda i arrendament als que ha estat sotmesa la finca al llarg del temps. Així, l'accés a aquest només és possible des de la porta localitzada a la façana del carrer de la Nau. Al pati encara es conserva l'escala noble de pedra que en el projecte original medieval fou concebuda per donar accés directe a la planta noble localitzada al primer pis. Actualment aquesta escala permet accedir al vestíbul localitzat al primer nivell i des del qual es desenvolupa una escala de veïns que condueix a la resta de nivells. Encara es conserven, al frontis on s'adossa l'escala noble, els testimonis d'algunes de les obertures medievals, com un petit arc de mig punt que hauria format part d'una galeria avui desapareguda i la finestra coronella de tres obertures i llinda trilobulada. Al primer pis (antiga planta noble) es conserva un gran finestral pertanyent a una de les intervencions barroques i que actualment es troba parcialment encegat per fer una obertura més petita. Actualment la finca es configura com un edifici d'habitatges amb nombrosos veïns, tot i que en origen -en cronologies medievals- havia estat projectat com una casa unifamiliar. Les successives reformes de que ha estat objecte al llarg del temps, especialment al segle XIX i XX haurien configurat la propietat tal com la veiem avui dia, amb dues escales de veïns. Una d'elles es localitza a la banda on es desenvolupa l'escala i obren els habitatges obren les seves finestres al carrer Basea i al celobert. L'altra de les escales de veïns es localitza cap a la banda del carrer de la Nau i s'hi accedeix a través d'una tribuna o pas que enllaça amb el darrer replà de l'escala a cora del primer pis. Type:
Casa senyorial Concept:arquitectura
Text
Image
Sound
Video
3D
Concepts
Digital Objects
People
Places
Time
