Identifier(s):
A40395 Description:
La parella d'edificis coneguda com Casa Pascual i Pons va ser projectada per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i construïda entre 1890 i 1891 per a dos membres d'una mateixa família, Sebastià Pascual i Alexandre Pons. Aquestes cases es localitzen a l'Eixample de la ciutat de Barcelona, en una illa de cases emmarcada pels carrers Casp, Pau Claris, Ronda Sant Pere i Passeig de Gràcia, tot quedant les finques adscrites als números 2 i 4 del Passeig de Gràcia. La Casa Pascual i Pons es configura com un edifici de planta poligonal i sis nivells d'alçat (planta baixa, principal, tres pisos més i el nivell de sota coberta), tot destacant la seva volumetria amb solucions de diversa tipologia. Cal assenyalar en aquest sentit l'articulació de les façanes a través d'uns elements torrejats localitzats a la banda dels xamfrans. La localització de la casa cap a la banda més meridional de l'illa permet que aquesta disposi de quatre frontis, un obert ala carrer Ronda Sant Pere, dos al Passeig de Gràcia i un al carrer Casp. Així el número 2 es correspon amb el xamfrà de la Ronda Sant Pere i el número 4 amb el del carrer Casp. Les façanes de la Casa Pascual i Pons es caracteritzen per la seva composició simètrica amb elements de clara inspiració goticista -visible especialment en les obertures- i els seu acabament amb pedra vista. La planta baixa de la façana es configura com un cos d'obertures de dissemblant tipologia que conformen actualment l'accés als locals comercials d'aquest nivell així com els seus aparadors. També s'hi localitzen les dues portes d'entrada als respectius edificis, que es configuren com grans portalades de pedra dins de l'estil neogòtic que domina tota la construcció. El primer pis, corresponent amb la planta principal, és probablement un dels més emblemàtics del conjunt, no tan sols per les finestres de traceria d'inspiració gòtica sinó per l'alçaria d'aquestes, i les balconades amb barana de pedra calada localitzades a la banda del Passeig de Gràcia. La resta de nivells disposen de finestres rectangulars motllurades que prenen com a referència models del gòtic tardà català. Algunes d'aquestes finestres es troben obertes a balcons amb volada de pedra i barana de ferro, les quals estan ricament treballades amb motius geomètrics i florals que tenen una certa similitud amb els motius de les traceries. El darrer pis de finestres, corresponent al cinquè nivell de la finca, es configura com un cos de finestres coronelles trilobades amb columneta central que reprodueixen els models medievals característics a la ciutat de Barcelona al segle XIII. El darrer nivell de la Casa Pascual i Pons es correspon amb la zona de sota coberta amb obertures d'escassa alçària entre pilars de secció quadrada, a sobre dels quals es recolza el gran ràfec de fusta que remata l'edifici. Una especial menció mereixen les torres, una semicircular i una poligonal, que articulen les cantonades entre els frontis de Passeig de Gràcia i Ronda Sant Pere i el carrer Casp. La seva configuració per nivells, especialment pel que fa a les obertures, és força similar a la resta de la façana però cal no obstant remarcar alguns aspectes. D'una banda les obertures de la planta baixa, decorades amb un guardapols que es recolza a sobre d'unes mènsules esculpides i d'altra el coronament que, a mena de cornisa amb pinacles, remata aquest cos. Les torres es culminen amb una coberta cònica en punta i escates que és sense dubte un dels elements més característics de la finca. Pel que fa a l'interior de les dues finques que conformen la Casa Pascual i Pons, el pas del temps i el canvi d'usos dels diversos pisos i espais ha tingut com a conseqüència una variació del projecte arquitectònic original. D'entre aquests espais destaca la sala noble on es conserva una llar de foc de fusta amb un gran treball escultòric. Aquest element disposa d'un cos inferior on es localitza la llar pròpiament dit emmarcat per parelles de columnes de fusta amb fust estriat i capitells vegetals. Als angles es localitzen dos elements esculpits que representen dues figures, una masculina i una femenina que serveixen de base a l'estructura superior. Aquest cos, també en fusta, presenta una escena en baix relleu a la banda frontal, la qual reprodueix una batalla a cavall i està emmarcada per un arc conopial amb florons. A sengles costats d'aquesta escena es disposen dues escultures figuratives, les quals queden protegides per una mena de dosseret d'inspiració gòtica. A més de la llar de foc cal destacar els vitralls que reprodueixen diferents escenes figuratives. De la planta baixa cal destacar el vestíbul de la finca, amb una escala noble de marbre i barana de pedra amb traceria, de la que destaca especialment el pilar que la sosté, decorada amb la figura d'un mico que toca el violoncel. Type:
Habitatge plurifamiliar Concept:arquitectura