Identifier(s):
A40399 Description:
La Casa Lleó Morera és un dels edificis més destacats i significatius del Modernisme català que encara conserva bona part del seu projecte arquitectònic original. Aquest conjunt és un dels més rics i millor conservats de les arts aplicades al Modernisme per la unitat final que proporcionen els mosaics, les vidrieres, les marqueteries, els paviments i les escultures. La casa s'inscriu en una parcel·la rectangular, amb una façana principal al Passeig de Gràcia i al carrer Consell de Cent i una de posterior amb galeries que dóna al pati de l'illa. Consta de cinc nivells d'alçat (planta baixa i principal i tres pisos més) i un templet porticat que remata el conjunt. La coberta és un terrat pla transitable. La façana destaca per la seva configuració en dos frontis (un dóna al Passeig de Gràcia i l'altre al carrer Consell de Cent). La unió de dits frontis es realitza a través d'un element semicircular a ras de façana -a excepció de la planta noble, on es localitza una tribuna semicircular en voladís que dóna tridimensionalitat al conjunt. La façana presenta diversos nivells d'alçat ben diferenciats gràcies als elements arquitectònics i estructurals de diferent fesomia i tractament tècnic. La planta baixa, ocupada actualment per una botiga, ha estat reformada recentment (març 2012) i s'hi han incorporat alguns elements a imatge dels desapareguts durant la intervenció que va patir a la dècada de 1940. La planta principal es caracteritza per la galeria porticada amb columnes de fust estriat i capitell vegetal. Destaca la barana de ferro, que es complementa en la seva banda inferior amb una decoració vegetal a mena de garlanda. La rellevància del primer pis ve donada pel tractament escultòric de las baranes dels balcons; realitzades en pedra, presenten una decoració zoomòrfica-mitològica amb lleons alats i elements vegetals, amb una sèrie de plantes i elements florals (alguns semblen mores, fet que podria fer al·lusió d'una forma simbòlica a la família Morera, propietària de la casa en el moment de la seva reforma). Als frontis laterals de la façana, els balcons del primer pis són allargats, amb finestres cornelles de tres obertures, columnes de capitell floral i llinda llisa, conjunt que es completa amb les escultures antropomòrfiques que flanquegen les finestres a ambdós costats. Aquestes escultures femenines, obra d'Eusebi Arnau, evoquen i homenatgen els avanços tècnics de l'època en la què va viure, com la fotografia o el telèfon. A diferència del frontis lateral de la façana, el cos central presenta un gran balcó semicircular de gran voladís, la base del qual es trobava en origen ricament esculpida i que va ser mutilada durant les obres dels anys 40 del segle XX. Les finestres que s'obren a aquest balcó segueixen les directrius estilístiques i formals dels ja descrits, a excepció dels caps antropomòrfics esculpits que cornen el muntants. El segon pis és un dels més interessants des del punt de vista compositiu i formal de la façana. A diferència del tipus d'obertures de la resta de nivells, en aquest Domènech i Montaner va projectar una gran finestra trilobulada amb tres obertures que queda envoltada per un arc ultrapassat, motllurat i esculpit amb motius vegetals que s'uneix a la seva banda inferior amb un balcó semicircular, la barana del qual presenta dos animals mitològics esculpits. La presència d'aquest éssers mitològics o fantàstics a la decoració escultòrica del conjunt és molt abundant: hi són presents peixos, dracs i una mena de lleons o grius que decoren les baranes, muntants i impostes dels arcs. Alguns d'aquests elements es caracteritzen per presentar un cert grau d'abstracció en la seva composició, tot i que reconeguts dins de l'estil floral, meticulós i fantàstic que Domènech i Montaner imprimia en els seus edificis. L'edifici es corona amb una galeria de finestres de llinda curvilínia entre columnes de fust molt esvelt i capitell vegetal. Aquest element es desenvolupa al llarg de tota la façana de la casa i destaca la seva decoració a base de traceries calades, elements vegetals i curvilínies que configuren una mena de teixit rugós que dóna volum a la façana. La façana es culmina amb una mena de merlets florals i, des dels anys 1980, amb un templet circular amb columnes de fust estriat i capitell floral, tot rematat per una cúpula amb decoració escultòrica vegetal i elements ceràmic policroms. Aquest templet va ser íntegrament construït als anys 80, imitant el que hi havia originalment i que va quedar molt malmès després de la Guerra Civil. L'entrada a l'interior de l'edifici es localitza en el frontis de façana que dóna al carrer Consell de Cent, i mena a un vestíbul de grans dimensions i diversos nivells. En aquest vestíbul destaquen les parets amb aplics ceràmics i els colors roses, verds, blaus, blancs i grocs dels paviments de mosaic. El primer nivell -a cota de carrer- comunica a través d'unes escales amb un nivell d'entresòl on es localitza una porta que dóna accés a la botiga dels baixos de la finca. Aquest pas a la zona més alta del vestíbul queda remarcada també per la presència d'un arc esculpit i decorat amb motius florals, que es completa amb aplics ceràmics policroms. Les flors ceràmiques són molt recurrents a tot l'interior de l'edifici, especialment a l'escala de veïns, on es port observar un sòcol llis de color rosa amb flors ceràmiques encastades en relleu. Els sostres combinen bigues de fusta amb decoració pictòrica i mosaics. Menció especial mereix també l'ascensor de fusta, que presenta una decoració floral en la línia dels criteris decoratius ja exposats amb anterioritat. El pis principal és, sense cap mena de dubte, un dels que millor representa l'essència modernista de principi del segle XX i el compendi d'arts decoratives que configuraven el projecte arquitectònic. En aquest pis encara es conserva un dels tresors del modernisme barceloní: una monumental vidriera de l'empresa d'Antoni Rigalt (Rigalt, Granell i Cia) que ocupa l'antic menjador de la casa i que representa una bucòlica escena rural. A la mateixa planta es localitzen vuit plafons i unes llindes de ceràmica amb figures de porcellana en relleu en què Eusebi Arnau va esculpir una cançó de bressol, “La dida de l'infant rei”. Al MNAC es conserven més elements mobles originals (llums, catifes i el sofà-armari de marqueteria, obra de l'ebenista Gaspar Homar). Les vidrieres dissenyades per Rigalt no només es localitzen a la planta noble, sinó també a tots els pisos, fet que dóna a la façana posterior una monumentalitat equiparable a la façana principal. Aquestes vidrieres recullen diverses escenes on la naturalesa és la protagonista, amb animals i arbres que creen un jardí lluminós a l'interior de l'estança. Destaquen altres elements decoratius de la casa on van participar nombrosos artistes i artesans, com Mario Maragaliano i Lluís Bru (mosaics), Antoni Serra i Fiter (ceràmica) i Josep Pey (mobiliari interior). La façana de la planta baixa es presenta avui dia força modificada respecte el projecte original de Domènech i Montaner. Al 1943, els baixos van ser llogats per la firma Loewe, que va dur a terme una remodelació total d'aquest nivell, destruint la majoria de la decoració original. Es van eliminar les escultures que Eusebi Arnau havia dissenyat per les finestres laterals, assegudes en una barana i sostenint gerros. Aquestes finestres es van convertir en grans obertures que incorporaven un gran aparador. Tot emmarcant l'entrada, hi havia un doble joc de parelles de columnes de marbre rosa que suportaven la galeria de la planta noble, amb un grup de caps femenins. Aquestes columnes van desaparèixer i dos d'elles van ser elaborades de nou al 1992 pels arquitectes Òscar Tusquets i Carles Bassó, amb una reinterpretació personal del projecte original de Domènech i Montaner. Recentment, entre febrer i març de 2012, la planta baixa es va sotmetre novament a un procés de rehabilitació que ha tingut per objecte la recuperació (de nova fàbrica) d'alguns elements desapareguts en la reforma dels anys 40 i que la de 1992 no havia refet, com ara la columna central que faltava del projecte original. Type:
Concept:arquitectura
Text
Image
Sound
Video
3D
Concepts
Digital Objects
People
Places
Time
