Details of Digital Object

Identifier(s): Q13973

Description: L'església de Santa Maria de Taüll se situa en el centre urbà del nucli de Taüll. Es tracta d'una església de planta basilical, amb tres naus separades per columnes i capçalera amb tres absis semicilíndrics. Presenta un campanar de torre quadrada integrat a l'edifici. S'hi ha documentat decoració escultòrica exterior als absis i un fris de serra amb arcs cecs i bandes llombardes al campanar. El parament tant interior com exterior presenten un aparell molt acurat fet de carreus ben tallats i escairats, disposats molt ordenadament en filades desiguals, però regulars. El parament del campanar és diferent, amb carreus més irregulars. Aquesta diferència constructiva, juntament amb altes factors com l'acord dels arcs interiors o la mateixa posició del campanar en l'estructura de l'església, evidencia que l'església es va construir a inicis del segle XII, aprofitant el campanar d'un edifici anterior. L'interior del temple estava completament decorat amb pintures murals, arrencades entre 1919 i 1923, que actualment es conserven al MNAC de Barcelona. A l'absis central es pot veure una còpia de les pintures. Destaquen les escenes del Judici Final, de l'Infern i a l'absis central una Maiestas Mariae amb l'infant, els apòstols i animals del bestiari. L'església va ser consagrada el 11 de desembre de 1123. Es tracta d'un edifici que en la seva forma actual és el resultat d'un llarg procés de restauració, durant el qual es va reconstruir l'absidiola sud i s'eliminaren tots els elements de la transformació que havia patit l'edifici a partir del segle XVIII. Les obres de restauració han deixat l'església amb l'aspecte que tenia al segle XII, però amb algunes deficiències pel que fa als nivells de circulació, rebaixats en excés, sobretot a l'interior, on el nivell actual és 50 cm inferior al original. L'any 2003, es va realitzar una intervenció arqueològica a Santa Maria de Taüll en el marc de la realització d'un estudi geotècnic de l'església previ a la redacció d'un projecte d'intervenció arquitectònica en el monument. Aquest estudi preveu l'obertura de sondeigs per tal de comprovar l'estat de la fonamentació del temple, així com la composició i comportament del substrat geològic sobre el que s'assenta el monument, entre altres elements. En tant que aquests sondeigs afecten nivells de formació antròpica es feia imprescindible la realització d'una excavació arqueològica. Es van efectuar un total de cinc cales de sondeig, quatre interiors i una exterior. - Cala 1: Exterior, situada a la part sud de l'església, a dos metres de la porta sud i a uns quatre metres de 'absidiola sud. Mida: 90 cm d'amplada per 1'70 m de llargada. Van aparèixer diversos fragments d'os, sense connexió anatòmica i disposats aleatòriament per tot l'estrat, a més de ceràmica vidriada. Sota aquest estrat van aparèixer restes del que seria un enterrament fet amb caixa de fusta. No es documentà cap rasa de fonamentació ni cap banqueta. Pel que fa a la paret, quatre filades de pedres irregulars, no treballades per la cara exterior. - Cala 2: molt a prop de la cala 1, però a l'interior, a dos metres de la porta sud i gairebé a quatre de l'absidiola, en contacte amb la banqueta de la paret sud de l'església. 1 m d'amplada per 1'70 m de llargada. Un cop extret el paviment de lloses de pedres, va aparèixer la banqueta de fonamentació de la paret sud de l'església, un estrat remogut. Aquesta fonamentació utilitza grans blocs de pedra, el més gran de 40 per 60 cm, i segueix una trajectòria entrant a mida que es profunditza. S'ha observat que a cotes més elevades les pedres estaven millor lligades amb morter, però a més profunditat els grans blocs de pedra estan lligats amb argila, segueixen una disposició irregular i no estan treballats. - Cala 3: situada al costat oest del campanar, a l'interior de l'església i a 1'15 m de la paret sud de l'església. Amida 2 m de llargada per 1 m d'amplada. En aquesta cala, un cop extret el paviment, presenta unes característiques similars a la cala 2: estrat remogut de poca potència i després un estrat homogeni, geològic. La fonamentació de la paret oest del campanar, que està dins la cala 3, presenta un fet remarcable, i és que en alguns punts, la paret del campanar no té fonamentació, en altres punts és de només 40 cm, però sense formar cap banqueta. És a dir, que la fonamentació del campanar, en el seu costat oest és gairebé inexistent, quan normalment els campanars requereixen una sòlida fonamentació. És important també remarcar la presència en la zona nord de la cala 3 d'una estructura, un mur de diverses filades de pedra, no molt ben alineades, que segueix una direcció oest-est. - Cala 4: situada a la paret nord de l'església, en contacte amb la banqueta, a l'interior, a tres metres de l'absidiola nord, amb unes dimensions de 1'40 m de llargada per 1'30 m d'amplada. Presenta unes característiques similars a la cala 2, tot i que el fonament en aquest costat no és tan profund. La banqueta de fonamentació de la paret nord de l'església és formada per grans blocs de pedra, per sota dels quals apareix l'estrat geològic. En aquest costat, la banqueta sobresurt uns 20 - 35 cm de la línia de la paret. - Cala 5: situada al costat d'una columna, la que aguanta la segona i tercera volta de la línia de columnes situades més al nord de l'església. La cala es va fer pel costat est de la columna, i tenia unes dimensions de 1'50 m de llargada per 1 m d'amplada. La banqueta de fonamentació d'un pilar apareix en aquesta cala. És una fonamentació de 30 cm de profunditat a partir de la base del pilar, i sobresurt entre 35 - 40 cm de la base de la columna. En general, es pot concloure que en totes les cales es troba una mateixa successió d'estrats, que a nivell arqueològic han estat estèrils, pel que fa a l'interior de l'església, tan sols algun petit fragment d'estuc i os. Pel que fa a la cala exterior on s'ha trobat un enterrament en caixa de fusta, no es pot precisar la cronologia. E nivell arqueològic no s'ha obtingut informació dels estrats, segurament exhaurits per les successives reformes. És molt possible que antigament el nivell de circulació a l'interior de l'església fos més elevat que l'actual, com a mínim en la part est de l'església. Pel que fa a la fonamentació, s'ha vist que es troba una fonamentació més profunda a la banda sud que a la nord, tot i que el tipus és el mateix, amb utilització de grans blocs de pedra. Durant els mesos 2006 i 2007 es va portar a terme en dues campanyes i en el marc de l'execució del projecte de sospedrament de la fonamentació de l'església, que porta a terme el Bisbat d'Urgell. Aquest projecte consistia en realitzar un seguit de micropilotatges i l'obertura d'una sèrie de rases per tal de dur a terme la refonamentació del temple, que presentava greus problemes d'estabilitat. En el decurs dels treballs es an obrir sis rases d'apuntalament a banda i banda de cadascun de les quatre columnes del temple, que van assolir els 70 cm de profunditat i quatre cales de fonamentació de mida més gran, que van assolir els 140 cm de profunditat. L'estratifgrafia no va donar resultats de material arqueològic, segurament degut a que durant els anys 70 del segle XX es va excavar l'interior del temple i desaparegués qualsevol resta que hi pogués quedar.

Type: Edifici religiós església / Medieval Comtes de Barcelona Concept:arquitect%C3%B2nic

---