Details of Digital Object

Identifier(s): Q16054

Description: L'any 2004 es localitzà aquesta cova durant les prospeccions arqueològiques dutes a terme amb motiu de la realització de la "Asistencia técnica para el inventario de detalle de los recursos arqueológicos del Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici". L'any 2004 es realitzà un petit sondeig que va permetre conèixer l'existència d'una potent sedimentació a l'interior de la balma i que, presumiblement, conduiria a la terrassa exterior. Es definiren diverses fases d'ocupació de l'abric, amb un inici incert i un final entorn els segles V - VII. Fase datada entre 3790-3650 ANE: tan sols conté materials lítics tallats. Fase datada entre 2870-2500 ANE: representada per ceràmica feta a mà i indústria lítica tallada. Fase Tardoromana: cobreix els primers 40cm de la seqüència sedimentaria, presenta ceràmica manufacturada a mà i a torn, restes lítiques tallades, algun còdol amb traces d'ús i fragments d'objectes metàl·lics. La intervenció de 2006-2008 ha cobert la totalitat hàbil per a ser excavada en l'interior de la balma, sectors central i oriental de la terrassa exterior frontal (Zona A), en total uns 79 metres quadrats. Aquesta tasca ha permès documentar les dues darreres fases d'ocupació del jaciment prèvies a les escasses traces de presència humana d'època moderna. La última fase és la d'ocupació tardoromana, situada entre els segles V i VIII. Aquesta fase és present en tota l'àrea excavada, documentant-se en l'interior de la balma dos tancats o sistemes de delimitació de l'espai, i un petit mur que tanca l'espai de l'interior de la balma. En l'interior es localitzaren àrees de combustió, fogars ubicats gairebé tots en el mateix espai, fet que origina una gran superposició en què s'han identificat fins a set capes de fogar diferents. El mur, de direcció est/oest, delimita l'espai interior de la balma per sota del límit de la cornisa. Aquesta estructura consisteix en un sòcol de dues fileres de clastes sense escairar ni cap relligam. El mur recolza sobre la penúltima capa de fogar. En aquesta fase destaca com a primer factor la utilització que se li donà al lloc com a espai per a fer-hi foc a terra. L'espai frontal de la balma està definit per un tancament format per grans blocs de granit rodats pel vessant, de disposició intencional. Cal destacar la gran densitat de materials arqueològics a l'interior de la balma, sobretot en la cantonada nord-est on s'ha recuperat gran quantitat de fragments de recipients ceràmics i algunes peces lítiques, segurament corresponents a un espai d'abocador. Les restes de fauna juntament amb les d'objectes com una esquella de ferro fa pensar en una importància de la ramaderia, de la que el tancat de la part exterior de la balma també en pot ser un vestigi. D'aquest moment destaquen els còdols treballats i les lloses de pissarra. Pel que fa a les ocupacions d'èpoques prehistòriques, en l'excavació de 2006-2008 es documentaren diverses fases d'ocupació: Tercer mil·lenni(2900-2500 calANE): Es constata que aquest període d'ocupació té una durada mínima de 100 anys. Es caracteritza per la presència d'una indústria lítica d'aspecte clarament prehistòric, formada per grans làmines de sílex de gran qualitat i geomètrics trapezoïdals i formes de mitja lluna. També es constata una sedimentació potent que introdueix un hiatus de materials arqueològics, especialment en la zona interior de la balma i en la terrassa superior. Aquesta fase corresponent al final del Neolític està vinculada a l'existència de diversos fogars i abocaments de cendres i carbons d'aquesta a l'exterior. L'excavació va identificar dos fogars: tots dos petites estructures de combustió excavades en el sediment per formar petites cubetes de planta circular, de mig metre de diàmetre aproximadament. Els materials recuperats d'aquesta fase són petits fragments termoalterats, alguns fragments de ceràmica fortament brunyida i sobretot làmines i geomètrics de sílex de bona qualitat. Els materials es disposen en clara relació amb els fogars. Quart mil·lenni (3900-3500 calANE): Durant aquest període d'ocupació (entre 500 i 700 anys) s'utilitza la franja occidental de la balma com a zona d'hàbitat, amb cubetes de combustió, i la franja oriental com a zona d'abocaments. Es documenten fragments de fauna, ceràmica de cocció oxidant amb brunyit i material lític tallat en diverses tipologies de sílex. A finals d'aquest període (3400/3350-3100/3050 calANE) es detecta un canvi en l'assentament traslladant-se l'ocupació de la balma principal a la segona balma (amb menys cornisa), i a l'exterior amb una construcció. Es troba material lític tallat i ceràmica a mà (pastes gruixudes, formes globulars i cordó aplicat). Cinquè mil·lenni (4800-4400 calANE): S'ocupa l'interior (espai d'hàbitat) i l'exterior (activitat indeterminada) de la balma coetàniament durant gairebé 400. Al centre de la balma es documenten dos fogars, restes de material lític tallat i ceràmica. A l'espai exterior es documenten dos murs (de poca alçada) amb un gran dipòsit de cendres i carbons al centre. Sisé mil·lenni (5600-5400 calANE): Es documenten els indicis d'ocupació més antiga a la balma. Es localitza una petita llar en cubeta a l'interior, al sector occidental. No es documenta material arqueològic, motiu pel qual es considera que el període ocupacional hauria estat molt curt. L'estat de conservació és bo.

Type: Cova natural d'habitació amb estructures conservades Concept:arquitect%C3%B2nic

---