Details of Digital Object

Identifier(s): Q5789

Description: El jaciment es troba dins el recinte de la Ciutadella de Roses, a l'entrada del municipi. Té l'accés per la carretera C-260 o Avinguda de Rhode, passats 378 m del punt quilomètric 44. Es tracta de Rhode, l'antiga colònia grega de Roses. Des del segle XVI s'ha intentat localitzar la fundació grega que les fonts clàssiques atribuïen als rodis. Però no és fins a principis del segle passat que es fan les primeres intervencions arqueològiques. L'any 1916, l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció de Pere Bosch Gimpera i Emili Gandia, inicien les excavacions a la zona del turó de Santa Maria amb l'objectiu de localitzar les restes de la ciutat grega. Durant més de 40 anys diverses institucions i investigadors com J. Folch i Torres, Ferran Cufí, Francesc Riuró o Maluquer de Motes continuaren la recerca amb els mateixos resultats negatius. Però a l'any 1961, arrel de la destrucció parcial de la muralla renaixentista i d'un baluard, es van descobrir les primeres restes gregues de la ciutat. Era el que es va conèixer des de llavors com a barri hel·lenístic. La primera excavació arqueològica que s'hi va realitzar fou a l'any 1963, sota la direcció de Miquel Oliva i Francesc Riuró. Entre els anys 60 i 70 es van anar fent altres intervencions, però a partir de 1975 i 1984 van ser anuals. L'any 1986, el recinte de la Ciutadella passa a mans municipals, però no s'endeguen noves campanyes arqueològiques fins l'any 1993. No va ser fins els treballs dels anys 2000 i 2001 que es va poder identificar el turó de Santa Maria com l'emplaçament originari de la colònia grega, que s'havien conservat molt parcialment per la successiva ocupació humana del lloc. Les diverses excavacions arqueològiques realitzades, han permès documentar un barri format per un carrer principal i diversos carrers secundaris que el travessen perpendicularment, en un angle recte perfecte. Aquest barri hauria estat un eixample de la ciutat grega de Rhode que es va construir a inicis del segle IV, en un moment de gran expansió econòmica de la ciutat. El barri hauria estat utilitzat per artesans de diversa mena, dels quals cal destacar la dels ceramistes, productors de la ceràmica de vernís negre del taller de Rhode (tres palmetes radials, NIKIA-ION, Lamb. 55, etc.), del qual s'han trobat forns i molts rebuigs de ceràmica esmentada, i de pseudo-jònica i comú. El barri hauria estat envoltat per una muralla per la banda de mar, així com el seu lligam amb el port de la ciutat, que es trobava al costat mateix de llevant. Els resultats de les excavacions permeten situar l'etapa fundacional de la ciutat grega a l'entorn de principis de segle IV aC i el moment d'abandonament als voltants de l'any 195 aC. L'estat de conservació és més bo en el barri hel·lenístic que en el turó de Santa Maria, on les restes gregues han patit la continuïtat de poblament i les continues transformacions estructurals fins a l'edat mitja. En el bienni comprès entre els anys 2010-2011 es va dur a terme una part del projecte d'intervencions arqueològiques que estava programat en el marc del centenari de la descoberta del jaciment de la Ciutadella de Roses. Les excavacions es van realitzar als sectors 2, 3 i 5 de la zona 1, i a la zona 3 o pati d'armes. Pel que fa a les troballes que afecten al barri hel·lenístic, aquestes es situen entre finals del segle IV aC fins al segle XVIII, d'entre les quals destaquen les restes corresponents a l'Antiguitat tardana. De la fase més antiga documentada corresponen les evidències situades a l'àmbit H15 i a l'extrem del carrer 4, on han aparegut restes anteriors a l'urbanisme del barri hel·lenístic. Aquestes consisteixen en possibles negatius de canals de fusta que no dibuixen cap planta concreta però sí segueixen un recorregut en direcció NW respecte dels murs del barri. L'equip situa aquestes restes vers el final del segle IV aC. La intervenció de les restes hel·lenístiques (final segle IV fins 195 aC) es divideixen en dues zones: la muralla, i el barri. Pel que fa a la muralla, es van identificar un conjunt d'estructures adossades a aquesta per la cara est que es situaren cronològicament entorn del darrer quart del segle III aC. A la zona del barri, en canvi, els resultats de l'excavació van ser excepcionals. Després de 26 anys sense haver-s'hi dut a terme cap intervenció, les excavacions realitzades entre el bienni de 2010-2011 van descobrir dues noves illes de cases (les VII i VIII), separades per un nou carrer (10). S'ha de situar aquestes troballes a l'oest de les ja descobertes illes IV i VI. També es va afirmar l'antic espai de l'àmbit/tall H16 com a carrer (8), que es perllonga en direcció nord cap el carrer 9, el qual separa les illes IV i VII. Malgrat tot, l'espai excavat de les illes VII i VIII ha estat molt escàs donat l'estat de conservació de les restes. No obstant, s'han pogut identificar dos àmbits arran de la façana est de l'illa VIII (h15 i H16) i un a l'angle SE de l'illa VII (H19). L'excavació d'aquests espais no van permetre aportar gaires dades sobre la seva ocupació hel·lenística donat que en època tardorromana, sobretot a partir del segle IV dC, aquesta zona va ser reocupada. Per altra banda, l'excavació dels sòls de sobre dels carrers a l'encreuament entre els 4, 8, 9 i 10 (àmbit H10), ha proporcionat dades interessants per a la reconstrucció cronoestratigràfica de la ocupació de l'espai. Els materials trobats daten en un moment avançat al segle III aC i possiblement a inicis del segle II aC, moment final de la ciutat de Rhode. El 2011, en el marc del control de l'obertura d'un pou per a evacuar l'aigua del nivell freàtic que cobreix les restes arqueològiques de la muralla hel·lenística de la Ciutadella de Roses, es va dur a terme una perforació de 143 mm de diàmetre per 5 m de fondària, que no va permetre identificar cap resta arqueològica. Al desembre de 2011 es van practicar cales de sondeig a la ciutadella de Roses en el marc del programa de TV3 Sota Terra. Concretament els sondejos es localitzaven al barri hel·lenístic, al límit sud del claustre del Monestir, i al pati d'armes de la ciutadella. L'objectiu principal de la intervenció era obtenir més dades sobre el moment fundacional de la colònia grega. La cala 1 efectuada al barri hel·lenístic es va obrir a uns 25m al nord de l'extrem més septentrional del barri hel·lenístic excavat, en línia recta a partir del punt on s'inicien les illes I i II. Sabent que les illes amiden 20m de llargada nord-sud, l'objectiu era tractar de localitzar l'inici d'una nova illa al nord de l'illa II. D'aquesta manera es va confirmar l'existència d'aquesta nova illa, per la qual cosa es mantenen les pautes urbanístiques de modulació constructiva.

Type: Lloc d'habitació amb estructures conservades ciutat Concept:arquitect%C3%B2nic

---