Details of Digital Object

Identifier(s): Q8238

Description: Per accedir al jaciment cal prendre la carretera GIP-6041, de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes i,uns 80 metres abans del quilòmetre 6, girar a mà esquerra pel camí, on cal deixar el cotxe i continuar a peu uns 50 m. Tot seguit cal prendre el trencant que segueix al nord, passant pel mas Magí, fins al mas de la Mata. Un cop al mas cal continuar pel corriol que surt al nord i seguir les indicacions de color groc que hi ha pintades a les roques fins a arribar al dolmen. El dolmen se situa enlairat uns 10 metres al marge dret de la riera Pujolar, en una zona de vegetació arbustiva molt espessa. El jaciment de Riera Pujolar I és un sepulcre de corredor del neolític mig - recent. Manuel Cazurro, el 1912, l'excavà per primer cop, sense resultats positius, i el publicà juntament amb una descripció acurada i una primera planta, anomenant-lo dolmen de Roca Miralles. Lluís Pericot i Pere Bosch-Gimpera hi efectuaren una altra intervenció, el 1923, amb resultats idèntics. No ha estat objecte de cap altre tipus d'intervenció arqueològica. Es tracta d'un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret, bastit en un lleuger pendent nord-est a sud-oest. La cambra està formada per cinc lloses i una coberta, amb els suports davanters lleugerament cavalcats amb els del darrere. Està pavimentada amb una gran llosa prima que cobreix tot l'espai intern. L'entrada a la cambra és de parets en tascó, sense lloses transversals. Les dimensions internes de la cambra són de 2 m de longitud per 0,7 m d'amplada i 1,53 m d'alçada. La capçalera és única, interna pels dos costats i vertical, sense estar ben implantada a la roca i de la que només se'n conserva un petit fragment. Els suports de la cambra segueixen verticals i semblen ben implantats. La seva forma és rectangular, i presenten senyals de desbastament a la cara interna, amb els caires repicats. Pel que fa a la coberta, aquesta es conserva sencera però girada. Té forma trapezoïdal i la seva secció és rectangular. Presenta senyals de desbastament a la seva cara interna. L'accés a la cambra es feia a través d'un corredor de murs fets amb pedra seca, bastit en terreny pla, del qual només es conserva el costat esquerre. El passadís està format per un gran bloc estret ajagut i per un petit carreu al seu davant. Pel que fa al túmul, aquest devia ser de tendència circular, potser en contrafort frontal i lateral dret, i el seu diàmetre es pot estimar entre 7 i 8 metres. A la coberta s'observa dues cassoletes, ben polides, sobre la part central, separades uns 70 cm una de l'altra, amb uns diàmetres de 6 i 8 cm i una fondària de 0,5 cm. A partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà - Rosselló, aproximadament a la segona meitat del IV mil·leni aC. L'estat de conservació del dolmen és desconegut, ja que durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica de 2008 no es va poder accedir degut a que l'espessa vegetació que cobreix el camí.

Type: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu dolmen Concept:arquitect%C3%B2nic

---