Details of Digital Object

Identifier(s): Q8331

Description: Per accedir al jaciment des de Port de la Selva cal prendre la carretera GI-612 i, uns 500 m després del quilòmetre 2, girar a mà esquerra per la carretera que duu a la Santa Creu de Rodes fins al final. Es localitza al cim d'un turó, en un terreny rocós cobert per vegetació baixa de matolls i alguns pins, amb l'església de Santa Elena de Rodes al capdamunt, a la banda nord de la serra de Rodes, a 1 km de distància del monestir de Sant Pere de Rodes. Es tracta d'un nucli de població medieval (Santa Creu de Rodes) i de la seva església (Santa Elena de Rodes). Del poblat resten els fonaments d'unes vint-i-cinc o trenta cases, una plaça empedrada i els portals de les muralles. Està organitzat en terrasses adaptades als desnivells del terreny, un carrer en direcció nord-sud que fa d'eix vertebrador, i un carrer orientat est-oest transversal al carrer principal. Les cases, possiblement de dues plantes, eren construïdes amb murs fets de llicorella (pedra local) lligada amb morter de calç, que formen filades irregulars, d'uns 0,7 m d'amplada i una alçada màxima conservada de 2 m. La muralla s'estenia des de l'absis de l'església vers tramuntana, i girava cap a ponent fins a enllaçar amb el portal de tramuntana. Les dues torres portal situades als extrems del carrer central devien tenir una planta gairebé quadrada. La torre portal més ben conservada és la de tramuntana. Té un costat d'uns 4,7 m i una alçada d'uns 3,5 m; el gruix dels murs és d'1,12 m. El portal és format per dues arcades de mig punt, encara senceres, entremig de les quals hi ha un espai de pocs centímetres, on hi devia haver el rastell. A la cara occidental hi ha tres espitlleres, i a la de llevant, n'hi ha una altra. La torre portal de migjorn conserva la façana exterior fins una mica més amunt de l'arc de la porta. Aquest arc de mig punt exterior és sencer; dels de l'interior només resten alguns vestigis. A l'interior, a tocar del portal, hi ha una gran espitllera. El jaciment ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques entre els anys 2006 i 2009, que han permès confirmar l'existència d'una necròpolis, datada entre els segles VIII i IX, i una posterior ocupació amb hàbitat, amb diverses fases documentades entre els segles XI i XVI. La necròpolis està formada per tombes antropomorfes, molt malmeses i amb poques restes d'esquelets, suposadament per la construcció de les cases del poblat. A més, les anàlisis documentals han permès establir que al poblat hi vivien un mínim de 250 persones, i que hi havia entre 3 i 5 clergues al servei del Monestir de Sant Pere de Rodes. Entre els materials documentats durant les intervencions destaquen una aixada i una sivella de cinturó, i diversos fragments de ceràmica, datats entre els segles XIV i XVI, que confirmen la presència permanent d'habitants al poblat. Pel que fa a l'església, es tracta d'una obra preromànica amb importants reformes d'època moderna. Ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació (l'any 1989, l'any 1991 i l'any 2008), que han permès documentar diferents paviments corresponents a les diverses fases d'ocupació, unes sitges sense datació possible, i uns 80 enterraments d'època medieval a la sagristia. La primera edificació, que correspon als segles IX i X, estava formada per una nau única, coberta amb volta de canó i capçada amb tres absis trapezoïdals disposats en forma de creu. A l'interior de les absidioles es conserven restes de pintures murals. En el mur est de l'absidiola dreta hi ha una decoració formada per un fris de dues sèries de fornícules a banda i banda de la finestra. A les reformes dels segles XVI i XVII corresponen les dues naus laterals, la volta de canó principal i les de quart de cercle dels laterals, l'atri i la sagristia. Sobre el creuer, entre els tres antics absis, s'aixeca una torre, rematada amb una espadanya de dos ulls. La torre està dreçada sobre la intersecció de la nau amb el transsepte, probablement damunt una primitiva estructura cupular. Destaca la distribució i la factura singulars de les obertures d'aquesta torre i els elements ornamentals, com els arcs cecs i l'aparell reticulat. Amb aquestes modificacions, la primitiva església preromànica es va convertir en una església de tres naus amb un absis, amb arcs entre les naus. L'estat de conservació global del jaciment és bo, i ha estat objecte d'intervencions de consolidació. En el cas del poblat, conserva una gran potència estratigràfica. Segons les intervencions dels anys 2010 i 2011 s'ha identificat una primera fase d'ocupació de l'indret corresponent als enterraments antropomorfes que es troben molt arrasats i alterats. En una segona fase, es troben un seguit d'estructures retallades a la roca, com ara sitges i cubetes de petites dimensions. Les estructures vinculades a aquestes estructures resten molt desdibuixades també pel seu alterament i reaprofitament per a fonamentar els nous murs construïts a partir dels segles XIII i XIV. En aquesta fase, caldria situar, possiblement, la construcció de les dues torres portal que marquen l'accés al poblat. Les estructures plenes del poblat corresponen al segle XIV. L'abandonament del poble, es produeix en ple segle XV, segurament vinculat al context bèl·lic de la Guerra Civil Catalana. Aquest és un territori molt castigat per l'enfrontament entre les institucions catalanes i el rei Joan II d'Aragó. Els habitants s'haurien traslladat a la Vall de Santa Creu. Durant les campanyes del 2010 i 2011 es van excavar els sectors 5, 6 i 7, corresponent a dos conjunts d'habitatge i a un carrer. Si bé els dos habitatges restaven intactes, el carrer, anomenat sector 7, es trobava alterat per les intervencions fetes durant els anys 70 del segle XX, on van arribar a rebaixar els nivells fins a roca mare. Només van quedar per excavar una sitja i una cubeta. El 2012 i 2013 es fan dues campanyes d'intervenció al jaciment per estudiar l'hàbitat fortificat i altres formes d'assentament a la Catalunya Medieval. Es va excavar una part de la zona sud del jaciment i la una altra part de la zona nord, a tocar de la porta d'accés al poble (els sectors 6, 8 i 9). Cada un dels sectors excavats correspon a un dels habitatges de l'última fase d'ocupació del jaciment d'unes dimensions properes als 100 m². Totes les zones excavades van aportar estructures arqueològiques corresponents a tres etapes d'ocupació humana diferenciades. En un primer moment, hi ha una fase d'ocupació en què les restes arqueològiques trobades són retalls a la roca geològica de forma antròpica en direcció est-oest que corresponen a la necròpolis de l'església de santa Helena dels segles IX i XI. Després d'aquest primer ús sepulcral es detecten les estructures murals del moment en què es constitueix el nucli de població cap al s. XII i que continua en ús fins al s. XIII. Al s. XIV i XV es redefineix l'estructura urbana del lloc a partir de l'arrasament i aprofitament i reforma de les estructures de l'etapa anterior. Aquests hàbitats es troben reblerts del mateix enderroc que ha pogut ser datat del s. XV. L'anàlisi de les restes botàniques i zoològiques trobades al jaciment han permès documentar una dedicació al cultiu de la vinya molt ampli així com una explotació econòmica ramadera en la qual predominen les espècies d'ovicaprins i suids.

Type: Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat/Lloc Concept:arquitect%C3%B2nic

---