Identifier(s):
Q8338 Description:
El jaciment es troba a l'entrada del municipi. Té l'accés per la carretera C-260 o Avinguda de Rhode, passats 378 m del punt quilomètric 44, en una zona planera a tocar de la vila de Roses i al costat del mar.
Es tracta de les fortificacions abaluartades construïdes al segle XVI per tal de protegir la vila i el port de Roses. Aquest recinte es va començar a construir el 3 de gener de 1544 per desig de l'emperador Carles I, qui en una visita a la vila el 13 de maig de l'any anterior va considerar imprescindible fortificar aquest punt estratègic que considerà clau militar del país. El nou recinte englobà l'antiga vila medieval i, per tant, estrictament no es pot considerar una ciutadella, tot i que tradicionalment se l'ha anomenat amb aquest terme.
Les obres inicials foren dirigides per l'enginyer "italià" Luigi Pizano, anomenat el paduà, qui dissenyà una fortificació rectangular amb baluards als angles. A la mort de Pizano es va fer càrrec de les obres l'enginyer Giovanni Batista Calvi, cap el 1551, d'origen també "italià", el qual modificà la idea de Pizano adoptant una forma aproximadament pentagonal, si bé irregular, amb cinc baluards i dos portes d'accés, la Porta del Mar i la Porta del Camp. A més, la fortalesa, exceptuant la part que donava a la platja, es trobava envoltada per un fossat. Els dos costats del fossat, l'escarpa i la contraescarpa, es varen revestir des d'un bon principi amb un parament de maçoneria.
A l'interior de la plaça fortificada els edificis civils i religiosos convivien amb aquells que estaven destinats a la guarnició que havia de protegir la plaça: magatzems, molins, casa del governador, polvorí, habitatges per a oficials, plaça d'armes i dos quarters per a les tropes. Els edificis m´ñes rellevants són l'hospital militar; les casamates del baluard de Sant Andreu, destinades a magatzems o polvorins; el cos de guàrdia del Portal de Terra; el fortí; l'arsenal i drassanes i el magatzem de Sant Josep. També hi ha dos quarters d'infanteria i un de cavalleria. Els baluards de la "Ciutadella" de Roses, si la circumdem des de la Porta de Mar en direcció oest, són: el de Sant Joan, el de Sant Jordi o Sant Felip , el de Sant Andreu, el de Sant Jaume o Santiago i el de Santa Maria o Sant Martí (ara desaparegut). És freqüent que en aquest tipus de fortificacions els baluards es coneguessin amb un o més noms.
Els murs de la fortificació tenen una alçada d'entre 10 i 12 m i una amplada d'uns 6 m, tenint en compte el terraplè que els farcia. El seu parament està construït mitjançant pedres irregulars lligades amb morter de calç, tot i que trobem carreus treballats als angles, les cantonades, les portes, etc. La imposta o cordó que separa la part superior de l'escarpa del parapet també està construïda amb pedra treballada. Per la cara interna, que dóna al terraplè, el mur té contraforts.
Durant el segle XVII, en el marc de la Guerra dels Segadors, l'exèrcit castellà s'hi refugià i modernitzà la plaça construint un segon recinte fortificat que circumdava l'obra renaixentista amb camins coberts i revellins alternats amb contraguàrdies.
De les dues portes una ha arribat íntegra fins els nostres dies, "La porta del Mar", situada al tram de muralla o "cortina" que dóna a la platja. Es tracta d'una porta monumental d'estil renaixentista manierista.
La "Ciutadella" de Roses va patir diversos atacs i setges des del segle XVI fins que el maig de 1814 va ser volada parcialment pels francesos en abandonar la plaça forta a les acaballes de la Guerra del Francès.
L'any 2007 es va realitzar el seguiment arqueològic de les obres a l'antic magatzem de pólvora. Es va documentar una edificació de planta rectangular adossada a la muralla, de 153 metres quadrats, i compartimentat amb dues naus. La part nord està coberta amb volta de mig punt, i la del sud resta descoberta. El paviment no es va arribar a netejar, però es va documentar que es tractava de terra compactada.
L'estat de conservació actual és bo, tot i que manquen algunes parts de la fortificació com a conseqüència de les voladures esmentades i de l'estat d'abandonament que va patir durant molts anys. Així, es conserven restes visibles de tots els baluards excepte del de Santa Maria o Sant Martí. Les cortines o trams de muralla entre els baluards es troben força ben conservades a excepció del tram que discorre entre els baluards de Sant Jaume i el desaparegut baluard de Sant Martí, mentre que la cortina on s'ubica la Porta del Mar presentava grans esvorancs que en l'última restauració han estat restituïts parcialment. De les obres exteriors es conserven, de forma parcial, un revellí entre els baluards de Sant Joan i Sant Jordi, una contraguàrdia davant d'aquest últim baluard, un altre revellí, aquest irregular, entre l'anterior baluard i el de Sant Andreu, i, finalment, una altra contraguàrdia davant d'aquest últim baluard.
Del desembre de 2013 al febrer de 2014 es van dur a terme diferents intervencions arqueològiques relacionades amb les obres de restauració de la contraguàrdia del baluard de Sant Andreu. Aquestes van consistir en un seguit de sondejos i rases per tal d'avaluar l'estat de l'estructura per a la seva completa restauració.
L'any 2015 es va dur a terme una intervenció arqueològica al Baluard de Sant Andreu, concretament a la casamata del flanc oest. Al sud de la casamata, paral·lel als murs de tancament, va aparèixer la fonamentació d'un dels contraforts de la nau oest. També es va documentar un paviment datat a finals del segle XVII, quan la casamata es converteix en magatzem.
L'any 2015 es va dur a terme una intervenció arqueològica al Baluard de Sant Andreu, concretament a la casamata del flanc oest. Al sud de la casamata, paral·lel als murs de tancament, va aparèixer la fonamentació d'un dels contraforts de la nau oest. També es va documentar un paviment datat a finals del segle XVII, quan la casamata es converteix en magatzem.
L'any 2016 es realitza una excavació arqueològica amb la finalitat d'estudiar dos forns de pa situats a la banda occidental de la Ciutadella per tal d'adequar-los per a la visita. Concretament la intervenció es va situar al sud del carrer Ganyut i a ponent del carrer Ample. Les restes recuperades van permetre situar els vestigis en dues fases: la vila medieval i les estructures modernes. Pel que fa a la fase de vila medieval, es documenta a llevant de la muralla un petit camí de ronda amb pavimentació de terra piconada. En aquesta zona del carreró (A1) es van recuperar nivells de circulació datables entre els segles XIV i XV. L'urbanisme interior de l'espai excavat es divideix en dues estances amb murs de pedra lligada amb calç. La cambra identificada amb la sigla A2 és anterior a l'A3 situada al nord. L'interior de les estances només es va excavar allà on es conservava paviment i va permetre datar-lo en un moment d'ús entorn del segle XV. Respecte a les estructures modernes, es van identificar grans nivells d'aterrasament per tal d'elevar el nivell de circulació i anivellar les restes d'enderroc prèvies. L'excavació va permetre posar en dubte la relació dels forns amb un edifici preexistent datada dins del primer quart del segle XVIII. Respecte al paviment trobem la utilització de tres tècniques: al nord la pavimentació presenta rajoles rectangulars de terrissa combinades amb plaques de pissarra, la meitat meridional presenta riencs allargassats i plaques de pissarra verticals i posteriorment es va refer completament amb un sòl de rajoles de terrissa allargades. Type:
Assentament militar muralla Concept:arquitect%C3%B2nic
Text
Image
Sound
Video
3D
Concepts
Digital Objects
People
Places
Time
